latóricu, latórigu , nm: latúriche, latúricu, latúrighe, latúrigu, latúriu Definitzione tenent custu númene calidades diferentes de una tupighedha linnosa chi bogat unu latighedhu toscosu e faet a iscrafíngiu e a ufradura solu po dhu tocare Sinònimos e contràrios laturigheda, lua, runtza, sculacaca, titímbalu, tzugnedhu Frases paret chi apat sutzadu solu sutzos de latóricu e de reti dae pisturras de súrbile! Terminologia iscientìfica rbl, Euphorbia characias, E. helioscopia, E. pithyusa Tradutziones Frantzesu euphorbe Ingresu euphorbia Ispagnolu tartago mayor, lechetrezna macho, lecheriega Italianu eufòrbia Tedescu Wolfsmilch.
latorrèdha , nf Definitzione genia de essidura chi apustis faet matéria Sinònimos e contràrios buizola, cicione 2, fruscedha, lanturra, sangiolu, tzoedhu Ètimu srd.
latòsa , nf Definitzione genia de erba chi bogat unu súciu biancu, a frore grogo, bona a papare Sinònimos e contràrios lataredha, limpora, lositzu, mammaluca Terminologia iscientìfica rbz, Reichardia picroides Ètimu srd.
latòsa 1 , nf Definitzione erba de conillus, genia de erba bona a papare, nada deosi po su latighedhu chi bogat Sinònimos e contràrios acamingioni, alminzone, ardubinzone, limpora, simingioni 1 Terminologia iscientìfica rbz, Sonchus arvensis, S. oleraceus, S. tenerrimus.
latòsa 2 , nf Definitzione latuca de muru: genia de latuca areste Sinònimos e contràrios latucamúrina Terminologia iscientìfica rba, Lactuca saligna.
latòsa 3 , nf Definitzione in sa carre, genia de essidura chi apustis faet matéria Sinònimos e contràrios cicione, latorredha, sangiolu, tzoellu Ètimu srd.
latósu , agt: Definitzione bonu a late, chi portat o bogat late meda, nau de sa fémina, de s'animale (ma fintzes de matas o erbas); chi est in colore de o chi assimbígiat a su late Frases berbeghe latosa in cust'annada mala non giaet mancu pruine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu laitier Ingresu lactiferous Ispagnolu lechero, lactífero Italianu lattìfero Tedescu Milch…
latrànga , nf: letranca, letranga Definitzione in s'arcu de apalas de sa sedha, lobu longu de pedhe chi arreschet asuta de sa coa o in nàdigas de s'animale a manera chi sa sedha no si che avantzet a denanti; chistione bècia, cosa chi istrobbat; in cobertantza, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios ambraga, arratranca*, cadragula / cdh. litranga Maneras de nàrrere csn: agguantare l. = àere passiéntzia; pònnere sa l. a unu = zúghere s'ingannu, trampare a unu; ómine de letranca = coragiosu, chi no timit Frases pro muntènnere frimmu su sedhone bi cheret cringa e letranga 2. semus istracos de latrangas furisteras! ◊ candho mi segas sa letranga as a bídere chi che la pagas! ◊ sa genti iat fatu biri de no aguantai meda sa latranga ◊ ti depio rispòndhere calicunos meses fachet, ma unu pacu sas letrancas mi l'ant impediu 3. su dimóniu, no solu de sos minores, impagurit fintzas sos ómines de letrancas Tradutziones Frantzesu trousse-queue Ingresu crupper Ispagnolu grupera Italianu groppièra Tedescu Rückenriemen.
latranghéri , agt, nm: letrancheri, letrangheri Definitzione chi o chie cricat de imbovare o ingannare s'àteru Sinònimos e contràrios arruseri, imbodhiosu, imbovadori, improseri, matracheri, tramperi, trancamallosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu filou, escroc Ingresu cheater Ispagnolu estafador Italianu imbroglióne Tedescu betrügerisch, Betrüger.
latranghigúltzu , agt, nm: letranchicurtzu, letranghigurtzu Definitzione chi no agguantat retranca, chi perdet luego sa passiéntzia Sinònimos e contràrios cadragula, dirredhu, infadaditu, písili, scrichidheri, spassentziau / ttrs. altariosu | ctr. pascenscile Frases si li naras cosa si la leat deretu, ca est letranghigurtzu! ◊ fit abbizósicu e letranchicurtzu ◊ no podia drommire, latranghigurtzu lu so istadu sempre: che frundho su cabidale e mi ndhe peso! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu irritable, névrosé Ingresu impatient, neurotic, prickly Ispagnolu irritable Italianu irritàbile, insofferènte, nevròtico Tedescu reizbar, neurotisch, Neurotiker.
latrangósu , agt Definitzione nau de ccn., chi faendho sa cosa si perdet in inghírios, alletranghendhe, chentza ndhe fàere fine Sinònimos e contràrios cdh. litrangosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu méticuleux Ingresu prolix, meticulous Ispagnolu prolijo, minucioso Italianu prolisso, meticolóso Tedescu weitschweifig.
latrína , nf: letrina Definitzione logu adatu po fàere de bisóngiu Sinònimos e contràrios bàscia, belledha, cómudu 1, comuna 1 / cdh. litrina Terminologia iscientìfica dmo Ètimu itl. latrina.
làtru làdru 1
làtu làntu
làtu 1 làdu
làtu 2 , nm Definitzione ala, parte, fiancu de una cosa o de una figura mescamente giométrica Frases is latos de unu retàngulu funt oguales a duos a duos e parallelos.
làtua làtia
latúca lantúca
latucamúrina , nf Definitzione latuca de muru: genia de latuca areste Sinònimos e contràrios latosa 2 Terminologia iscientìfica rba, Lactuca saligna Ètimu srd.
latucàrzu , agt Definitzione nau de erba, chi est modhe Sinònimos e contràrios gevi Ètimu srd.