atinàdu , pps, agt: atinau Definitzione de atinare; chi atinat, chi dhue pentzat bene a is cosas, innanti de dhas fàere, chi dhas faet cun cabu Sinònimos e contràrios acabadu, achistiadu, acuntzentuau, atoadu, benatinau, fundoriau, giudisciosu | ctr. disatinau, ilvariadu, iscussideradu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu sensé Ingresu sensible Ispagnolu atinado, sensato Italianu assennato Tedescu klug.
atinadúra , nf Definitzione su atinare Sinònimos e contràrios atibbidura, atibbiscione, atuamentu, cumprendhóniu, tinnu Ètimu srd.
atinài , vrb: atinare, atinari Definitzione èssere in tinu, portare tinu, atuare, àere presente sa cosa in sa mente, pentzare, cunsiderare is cosas Sinònimos e contràrios atibbire, atoare, penciai, supentire | ctr. irbariare Frases cun cussos issudhos in conca sa mama no est atinandhe mancu a fàchere un'acasazu a sos pitzinnos ◊ peus pro chie no atinat! ◊ atina a camminari! ◊ s'ómine si no est in tinu no atinat a nudha e a bortas fachet machíghines (M.Canu) Ètimu spn. atinar Tradutziones Frantzesu comprendre Ingresu to include Ispagnolu reflexionar Italianu comprèndere, riflèttere Tedescu verstehen, überlegen.
atinàre, atinàri atinài
atinàu atinàdu
atíne , nm Definitzione atza de monte, unu tretu de atza de monte Sinònimos e contràrios raina Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.
atínnu , nm Definitzione idea de lòmpere a un'iscopu Sinònimos e contràrios punna Frases como sas féminas puru sunt in caltzones: no isco cale e a ue est s'atinnu!
atintiedhàdu , agt Definitzione intzintziedhau, chi est totu prenu de tzintziedhu, de fodhine Ètimu srd.
atintzionàdu atensionàu
atintziòne atensciòne
atínu , nm Definitzione su atinare, su cunsiderare is cosas, su dhas fàere cun atuamentu, ischindho Sinònimos e contràrios atinamentu, atuamentu, cumprendhóniu, fundóriu, seru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu conscience Ingresu awareness Ispagnolu sensatez Italianu consapevolézza Tedescu Bewußtsein.
atiolína , nf Definitzione preughedhu piticu apenas naschiu Terminologia iscientìfica crp.
atiorài , vrb Definitzione prànghere e susprexai Sinònimos e contràrios atitai, tejare Frases tenit axiu de aspetai, atiorendu: cussa abarrat a cibudha de sèmini! (N.Vargiu)◊ cussa at prantu e atiorau po s'isposu chi si ndi est andau a s'àteru mundu.
atipilàre , vrb Definitzione brigare, pretare, essire a iscórriu.
atipíri , vrb Definitzione pònnere a intibbidura, incracadura, a intipu, istichire, chistire Frases fintzas a s’àturu annu Gesugristu si mandàt annadas chi no isciestus innui pòdiri atipiri su lati e su casu: oindí, invècias, teneus su bestiàmini sicu (F.Carlini) Ètimu srd.
atipisonàu , agt Definitzione fatu a tupisone Ètimu srd.
atipíu , pps, agt: tipiu Definitzione de atipiri; nau de cosa, chi est meda in pagu tretu Sinònimos e contràrios afissu, calcu, incalchidu, intipidu, subélciu, tepidu | ctr. làschiu.
atipizàre , vrb Definitzione agatare assimbígios de una cosa a un'àtera o de unu a un'àteru a tales de dhu connòschere Sinònimos e contràrios abbentinnare, abbrembare, aerae, aergiai, afigurai, agghentinare, ammelmare, assemizare, assimbigiai Frases no si l'ammentaiat bene ca mancaiat annos medas, ma l'at atipizadu a sa mama ◊ unu vellone a petróliu daet lughe bastante, a denote, pro atipizare sos chi sunt intro de sa domo ◊ su piúere no lassaiat atipizare sa màchina ◊ cussu mi paret de lu connòschere ma no resesso a l'atipizare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ressembler Ingresu to resemble Ispagnolu parecerse Italianu rassomigliare Tedescu gleichen.
atipízu , nm Definitzione su atipizare, sa bisura de unu o de una cosa po totu su chi paret oguale (o assimbígiat) a un’àteru o a un’àtera Sinònimos e contràrios abbrembu, aerada, aeramentu, aeru, aerzu, assemizu, bisura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ressemblance Ingresu resemblance Ispagnolu parecido Italianu somiglianza Tedescu Ähnlichkeit.