A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

assàssiu , nm: assàtziu, assatzu, satzu Definitzione tzatzu, su èssere tzatzaos de cosa de papare; genia de cuntentu / tènnere, leàresi a. de calecuna cosa; dare, no dare a. a ccn. = donai, giare, no donai satisfatzione Sinònimos e contràrios satisfamentu Frases de figumorisca ndi podemus segai cantu ndi bolemus, a totu assàssiu (G.Cadeddu) 2. macari crebes no ti dò cuss'assàtziu! (P.Casu)

assatanàdu , agt Definitzione chi est coment'e chi portet dimónios, intregau a is dimónios Sinònimos e contràrios intregadu Frases coment'e tzilibirche assatanadu calas famidu a s'ispiga indorada Tradutziones Frantzesu endiablé Ingresu demoniac, frenzied Ispagnolu endemoniado Italianu indemoniato Tedescu besessen.

assatzaulàri , vrb Definitzione coment'e tzatzare, suspire abba Sinònimos e contràrios assabbare, imbibbiri Frases candu proit, s'àcua assatzàulat sa linna sicada, si dh'agatat in foras.

assàtziu, assàtzu assàssiu

assaubbàda , nf Sinònimos e contràrios abbanzulada, abbanzuladura Ètimu srd.

assaubbài , vrb Definitzione isciúndhere meda cun abba Sinònimos e contràrios abbangiuledhai, abbanzulare.

assaurràda , nf Definitzione su assaurrare; ammuntonamentu de cosa o de gente Sinònimos e contràrios apubulada, atrumadura / zentória Frases at favedhadu a totu s'assaurrada de gente chi bi aiat Ètimu srd.

assaurràre , vrb Definitzione agiummai coment'e fàere a àurra, in su sensu de si pinnigare impare in medas po calecuna cosa a calecunu logu Sinònimos e contràrios apubulare, atropare, atrumare Frases pitzinnos e vetzos si sunt assaurrados a inghíriu de sa domo sua Ètimu srd.

assazadòre assagiadòri

assazadúra , nf Definitzione su tastai Sinònimos e contràrios gustamentu, tastadura Ètimu srd.

assazaméntu assagiaméntu

assazàre assagiài

assazàre 1 , vrb Definitzione punciare cun obbilos, cun craos Sinònimos e contràrios apunciai, ciaitare, obbilai Ètimu srd.

assàzu , nm: Definitzione su tastare cun sa buca (pruschetotu cun sa limba); sa capacidade de ndhe bodhire su gustu o sabore chi si leat tastandho (es. druche, marigosu, aghedu, pitzigorosu e àteru) Sinònimos e contràrios atastu Frases s'assazu de su binu nou ◊ at bogadu unu piatu de peta de su labiolu pro lu giúghere a s'assazu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu dégustation Ingresu sampling Ispagnolu degustación, gusto Italianu assàggio, gusto Tedescu Kosten, Geschmack.

àsse , nm: assi Definitzione sa línia de is puntos fissos chi a inghíriu dhi girant o si agatant totu is àteros puntos de su matessi corpus (es. a. de sa Terra) Sinònimos e contràrios filada, filu, línia Tradutziones Frantzesu axe Ingresu axis Ispagnolu eje Italianu asse Tedescu Achse.

assè! , iscl Definitzione assenta! = boghe po fàere acostire is boes po dhos giúnghere o un'àteru animale a calecunu logu po si che cicire a cuadhu.

asseàdu , pps, agt: asseau Definitzione de asseare; nau de cosa de papare, chi at pérdiu su sabore bonu Sinònimos e contràrios contomosu, cosconosu, istantissu, istantufu, tastosu, tosconosu, tufosu Frases at iscallau unu cantu de lardu mesu asseau ◊ prommore de Deu, dàdemi unu cantu de pane, peri chi siat asseadu! 2. su frúschiu de sas ballas, su túnchiu de sas sirenas parent ammentos de unu bisu asseadu Terminologia iscientìfica sbr Tradutziones Frantzesu rance Ingresu rancid Ispagnolu rancio Italianu ràncido Tedescu ranzig.

asseadúra , nf Definitzione su asseare, su si fàere de sabore malu de unas cantu cosas (mescamente grassas) Sinònimos e contràrios asseonzu Ètimu srd.

asseài, asseàre , vrb: assiai Definitzione impudire, pigare fragu o sabore de ogiuseu, sabore malu, nau de cosas de papare grassas Sinònimos e contràrios stantissai, tosconare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rancir Ingresu to go rancid Ispagnolu ranciar Italianu irrancidire Tedescu ranzig werden.

asseàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios abertai, aisetare, arreare, aspeare, ispetare.