A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

assegurógnu, assegurónzu assecurónzu

asségus aisségus

asseidàre assedàre

asselemài , vrb Definitzione pònnere pessamentu, pidinu Sinònimos e contràrios apensamentai, apistichinzare.

asselenàda , nf Definitzione su asselenare Ètimu srd.

asselenàre , vrb: assulenare Definitzione assussegare, fàere serenu, pònnere in paghe Sinònimos e contràrios abbacai, abbonantzai, abboniri, allebiae, apachiare, apasaogare, assebiai, assussegai, illebiare, illenare, praxare | ctr. agegherai, airai, salargiare Frases tue assulenas tribbulias, penas e tristuras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calmer, apaiser Ingresu to calm, to quite Ispagnolu calmar, aliviar Italianu calmare, mitigare Tedescu beruhigen, mildern.

asselenàu , pps, agt Definitzione de asselenare Sinònimos e contràrios abbacadu, asseliau.

asseletàre , vrb Sinònimos e contràrios assebiai, assentulae, asselenare, assussegai Frases asselètadi: innorobbona, no pasas mancu a manigare!

asselétu , nm Definitzione asséliu, assentu, genia de pàusu Sinònimos e contràrios assébiu, arresetu | ctr. matana, pistu Frases za fit ora de àere asseletu, cussa famíllia, un'annu patendhe! (G.Chessa)

assélgiu assébiu

asseliàda , nf Definitzione su asseliare (fintzes in su sensu de aconciare, pònnere apostu) Sinònimos e contràrios abbacada, asserenada, praxada | ctr. salarzada, supuzada, zagarada Frases s'asseliada chi at fatu su bentu, at comintzadu a pròere 2. cantu prandeus fàciu s'asseliada a s'iscaleri segau (G.C.Mameli) Ètimu srd.

asseliadòri , agt Definitzione chi asséliat, chi ponet in asséliu Sinònimos e contràrios apachiadore, asselieri Ètimu srd.

asseliài, asseliàre assebiài

asseliàu , pps, agt Definitzione de asseliare Sinònimos e contràrios asselenau, asseriau, resetu, séliu, séntulu | ctr. avolotadu, bolluzadu 2. est una note frita ma asseliada Tradutziones Frantzesu calme, tranquille Ingresu be quiet Ispagnolu tranquilo Italianu calmo, tranquillo Tedescu ruhig.

asseliéri , agt Definitzione nau de calecuna sustàntzia, chi ponet asséliu, in asséliu, chi faet s'efetu de apaghiare Sinònimos e contràrios asseliadori, pasiosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sédatif, calmant Ingresu sedative Ispagnolu calmante, relajante Italianu sedativo, calmante, riposante Tedescu schmerzstillend, beruhigend, ruhig.

asselietàte , nf Definitzione su èssere o istare a s'asseliada, trancuillos, in asséliu Sinònimos e contràrios assébiu, assentu, assussegu | ctr. apeleu, disassussegu, pidinu Frases pro mamma mea sa relizone fit printzípiu de cufortu e de asselietate Ètimu srd.

asseliósu , agt Definitzione chi ponet su coro o s'ànima in asséliu, in paghe Frases mirau sa facixedha de fillu miu dormiu e una fidi asseliosa m'intràt in s'ànima (A.C.Serra).

asséliu assébiu

asselliài assebiài

assélvu , nm Definitzione canna de bide noa in bàsciu, in su fundhu, chi si lassat a manera de ndhe segare, calecunu annu apustis, sa parte prus in artu ma prus bècia o abbasciare unu fundhu tropu artu Terminologia iscientìfica bng.