assachéu , nm Definitzione assachizu, su assacheare, fintzes dannu mannu / a s'a. = totinduna, a s’ispessada Sinònimos e contràrios issacheu 2. custa cosa est tropu a s'assacheu, goi totinduna: proite no mi l'azis nadu abbellabbellu?! (Z.A.Cappai)◊ càstia totu s’assacheu chi at fatu: mancu a mundhare chinisu est bona! Ètimu srd.
assachiàda , nf Definitzione su assachiare Sinònimos e contràrios assachinzu Frases contaiat fàbulas de gherras e de assachiadas Ètimu srd.
assachiàre assacheàre
assachiéri , agt, nm Definitzione chi o chie si betat o atacat a ccn. comente faent is furones furandho Sinònimos e contràrios afracadore, aggripiadori Ètimu srd.
assachínzu , nm: assachizu Definitzione
su assachizare, atacu armau po furare
Sinònimos e contràrios
acometu,
assachiada,
assachizamentu,
sartillu 1
Frases
sos bandhidos essiant armados pro fàghere assachizos ◊ de s'assachizu de sos bardaneris s'arriscu fit prus grae de su triballu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
assaut,
attaque
Ingresu
assault
Ispagnolu
asalto,
saqueo
Italianu
assalto,
sacchéggio
Tedescu
Angriff,
Plünderung.
assachitadòri , agt Definitzione nau de su cuadhu po comente si movet, chi andhat a iscutuladas, chi no camminat pàsidu Ètimu srd.
assachitadúra , nf Definitzione
su assachitai, iscutulada, móvia a cropu chi si faet camminandho
Sinònimos e contràrios
assachitamentu,
irghinitada,
iscutinada,
sachedhada,
saidada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
secousse
Ingresu
jerk
Ispagnolu
sacudida
Italianu
sobbalzo
Tedescu
Sprung.
assachitài , vrb: assachitari,
atzachitai Definitzione
mòvere su sacu po dhu prènnere méngius, ponendhodhoe cosa, mòvere che sacu, camminare unu pagu a iscutuladura; iscutulare, mòvere a cropu, fintzes betare o iscúdere a terra
Sinònimos e contràrios
ascioculare,
assaconare,
assucare,
ghirghidhare,
insaculare,
iscotzinare,
iscutuai,
issachedhare,
issucare,
nannigare,
resacare,
sachedhare,
saculare,
saidare,
sciachitai,
sucariare,
tzantziare
Maneras de nàrrere
csn:
Frases
custu cuadhu assachitat s'ómini ◊ est abarrau foras de sentidu de comenti dh'ant assachitau a terra ◊ ge dhoi eus atzachitau pagu, comenti currèt sa màchina!…◊ si assachitat s'istrexu po nci càpiri prus cosa
2.
po fai a biri chi iat cumpréndiu, iat assachitau tres o cuatru bortas s'aforru
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
secouer
Ingresu
to shake
Ispagnolu
sacudir
Italianu
scuòtere,
sobbalzare
Tedescu
schütteln,
aufspringen.
assachitaméntu , nm Definitzione
su assachitai / a. de coru = timoria manna
Sinònimos e contràrios
assachitadura,
irghinitada,
iscutinada,
issúculu,
sachedhada,
saidada
Frases
s'assachitamentu dhu fait su cuadhu, su carru ◊ custu no est unu ballu: est un'assachitamentu! ◊ s'ebba nostra caminaiat chena assachitamentu, pràtina (Q.Falchi)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
secouement
Ingresu
shaking
Ispagnolu
sacudida
Italianu
scotiménto
Tedescu
Stoßen.
assachitàre assachetàre
assachitàri assachitài
assachítidu , nm Definitzione
móvia a cropu
Sinònimos e contràrios
ghighinada,
resacu,
sachedhada,
sachedhonzu,
trémida
Frases
intr'e un'assachítidu e una frenada, fiaus arribbaus a s'istatzioni
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
secousse
Ingresu
shake
Ispagnolu
tumbo,
sacudida
Italianu
scòssa,
sobbalzo
Tedescu
Stoß,
Sprung.
assachitzàre , vrb: assachizare Definitzione lòmpere o betare sa manu a calecuna cosa, furandho, o a ccn. po dhi leare a furadura su chi portat Sinònimos e contràrios acometare, assacheare, atacai Frases cusse est ideatu a nos assachitzare pro si apoderare de sa cosa nostra ◊ sa zente no ischit chi ti ant assachizadu ◊ sos furones assachizant e irrobbant sas dommos ◊ su matzone at assachizadu su pudhile 2. sa gana mi est assachitzanne Ètimu itl. saccheggiare.
assachíu , agt Definitzione its, assachiadu?, lestru?, zagaradu? Frases su coro trachedhat assachiu.
assachizaméntu , nm Definitzione su assachizare Sinònimos e contràrios assachinzu Ètimu srd.
assachizàre assachitzàre
assachízu assachínzu
assacòa, assacòe , avb Definitzione a sa fine, agoa (ma si narat fintzes in su sensu de si bit ca…, cheret nàrrere chi…) Sinònimos e contràrios assassecus Frases assacoa dhos faiant andare a si samunare in su lacu de putzu.
assaconài, assaconàre , vrb Definitzione su fàere móvias a cropu andhandho a cuadhu, andhare a iscutuladas Sinònimos e contràrios assachitai, assucare, nannigare, sachedhare, tzantziare Frases iat donau unu brínchidu iscapendu a cúrriri, movendusí a passu, assaconendu e fruscinendu Ètimu srd.
assaconàre 1 , vrb rfl Definitzione èssere o fàere che unu sacone, nau fintzes in su sensu de istare ammandronaos, chentza fàere nudha; pònnere in sacos Sinònimos e contràrios ingrassai / insaconare Frases bi at giòvanos chi si assaconant a binti annos Ètimu srd.