A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

assacorgiàda , nf Sinònimos e contràrios assacada, istibbida Ètimu srd.

assacorgiàre , vrb Sinònimos e contràrios abbaticare, incalcare.

assacuàre , vrb Definitzione assucare, betare abba a tantas bortas (prus che àteru a un’istrégiu) movendho s’abba aintru a iscutuladura po samunare, illimpiare Sinònimos e contràrios isciaculare, isciucare, samunae Frases at assacuau sa cassa de su boe masellau po che li lavare su sambene.

assàda , nf Definitzione su assare Sinònimos e contràrios assadura.

assàdu , pps, agt Definitzione de assare Sinònimos e contràrios carasau / àrridu 2. sa pedhe ndh'essiat a corriolos assados che pan'e fresa in furru a frama crispa Tradutziones Frantzesu biscuité Ingresu toasted Ispagnolu tostado Italianu biscottato, tostato Tedescu geröstet.

assadúra , nf Definitzione su assare; sa de duas intradas de su pane de fresa a su forru, cussa po dh’arridare (sa prima est po dhu còere); maladia de sa pedhe Sinònimos e contràrios assada, arridadura, carasadura / asserra Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séchage au four Ingresu toasting Ispagnolu tostado Italianu biscottatura, tostatura Tedescu Rösten.

assaédhu , nm: assedhu Definitzione tacita o turnu, genia de ferru (o àteru) tundhu e curtzu chi permitit a duas cosas intradas apare de girare, de fàere giogu (ma si ndhe ponet fintzes in su giuale po arrèschere is loros) Sinònimos e contràrios asciedha, ispículu / ossiedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit pivot, petit tourillon Ingresu small pivot Ispagnolu pernio Italianu perniétto Tedescu kleiner Zapfen.

assafàta , nf: assefata Sinònimos e contràrios safata* Frases ant passau su cumbidu in s'assefata.

assafínes , avb Definitzione afines, a s'acabbada, a sa finis, infinis Sinònimos e contràrios imprefinis Frases a isse l'intrat che male furiosu e assafines lassat totu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfin Ingresu finally Ispagnolu por fin, en fin Italianu infine, insómma Tedescu schließlich.

assagadàda , nf Definitzione su assagadare Ètimu srd.

assagadàre , vrb: assagatare, sagatare Definitzione èssere a sàgada, torrare àlidu a pelea, a moida Sinònimos e contràrios abbatimare, afandhare, assubentai, atanare, irfodhiare, sufratare Frases est assagatatu a lamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu haleter Ingresu to pant Ispagnolu jadear Italianu ansimare Tedescu keuchen.

assagadàu , pps, agt: assagatatu, sagadau Definitzione de assagadare; chi est a sàgada 2. est bénniu su pitzinnu assagadau, ca nachi fit ruta sa tia ◊ est assagatatu ca fit currenne ◊ a limba a pala, assagatatos, si sont imbolatos a terra ◊ s'abba de custa funtana unu tempus essiat a gurgúlliu: commo paret assagadada, istraca!

assagatàre assagadàre

assaghinàre , vrb Definitzione isciúndhere su logu, sa cosa, de saghina, de orrosu Sinònimos e contràrios issaghinare, saurrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire devenir humide de rosée Ingresu to wet with dew Ispagnolu rociar Italianu bagnare di rugiada Tedescu mit Tau benetzen.

assagiadòri , nm: assazadore Definitzione chie tenet s'impreu de tastare, provare o averguare calecuna cosa.

assagiài , vrb: assagiare, assazare Definitzione pònnere in buca apenas de una cosa po bíere ite sabore tenet, si est cota, si est bona o àteru; provare calecuna cosa / assagiai unu bistiri = addatàrelu a chie lu depet pònnere, misurarebbilu candho est solu ifretzidu Sinònimos e contràrios assaliare, atastare, gustai, inciuciare, ticare / assagliai, insagiai Frases benie ca assagiais is prochedhos a orrostu! 2. seu in s'abetu de mi assagiai sa bestimenta chi est fendimí su maistu de pannu Ètimu itl. assaggiare.

assagiaméntu , nm: assazamentu Sinònimos e contràrios assàgiu Ètimu srd.

assagiàre assagiài

assagliài , vrb Definitzione provare unu bestimentu, medire a bíere si andhat bene, comente dhi orruet o calat a sa persona chi dhu depet pònnere Sinònimos e contràrios assagiai, insagiai / annestrare Frases su maistu de pannu si dh'at assagliada, sa giancheta Ètimu ctl. assajar.

assàgna , nf Definitzione airu, coràgiu in su fàere una cosa; pasia de canes de cassa Frases unu cassadore fit andhendhe a cassa cun grandhe assagna Ètimu ctl., spn. sanya, saña.