A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

assagnàre , vrb Definitzione agatare, bogare a pígiu o fàere essire sa fera Sinònimos e contràrios acatare, bruscare, iscobilare, scoilai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dénicher Ingresu to flush (out) Ispagnolu desencovar Italianu scovare Tedescu aufspüren.

assagumàre , vrb Definitzione arregodare e atuare o èssere pentzandho a calecuna cosa Sinònimos e contràrios atoare 1 Ètimu srd.

assaíle ansíle

assainetàre , vrb Definitzione pònnere sainete, giare sabore bonu a sa cosa de papare Sinònimos e contràrios insaboriai | ctr. isaboriare Ètimu srd. asainetar Tradutziones Frantzesu donner de la saveur Ingresu to flavour Ispagnolu sazonar, sainetear Italianu insaporire Tedescu würzen.

assaitàre , vrb Definitzione fàere is pinnigas a unu bestimentu (gunnedha) Sinònimos e contràrios aggajai, apuzonare, atavellai, infrinzire.

assalamitàre , vrb Definitzione imbrutare de salinitru Ètimu srd.

assalariài, assalariàre , vrb: salariai Definitzione pagare cun su salàriu Sinònimos e contràrios istipendhiare Tradutziones Frantzesu salarier Ingresu to pay wages Ispagnolu asalariar Italianu salariare Tedescu einen Lohn zahlen.

assalariàu , pps, nm: salariau Definitzione de assalariare; chi o chie est pagau a sàlariu Sinònimos e contràrios dipendhente, operaju.

assalarjàtu , agt: salarzadu Sinònimos e contràrios agiagarau, assucariau | ctr. asseliadu, trancuillu Ètimu srd.

assalarzàda , nf: salarzada* Sinònimos e contràrios inchirriada, suguzada, sulurjada, supuzada, trúminu, zagarada.

assalarzàre , vrb: salargiare* Sinònimos e contràrios agegherai, assulurgiare, trambuscare, ussiare | ctr. asserenare, assussegai.

assalàrzu , nm: salarzu* Sinònimos e contràrios acíchidu, agiàgaru, asciustru.

assalciàre , vrb: assarciare Definitzione fàere pigare assàlciu, fàere a tímere, pigare o giare assíchidu Sinònimos e contràrios acicai, asciuconare, asciustrare, ispantamare, ispramai Frases nos assalciaiant cun sos contos de sos mostres ◊ bidèndhela ruendhe, su maridu si assàrciat e ndhe la collit (S.Saba)◊ dae sas boghes chi at pesadu at assarciadu cudh'ànima innossente ◊ no l'aiat assarciadu su tempus chi ndhe fit bénnidu: l'assarciaiat su tempus chena Taresa.

assàlciu , nm: assàrciu Definitzione sentidu de timoria manna chi leat totinduna Sinònimos e contràrios acíchidu, asciuconu, assàrtiu, assúmbridu, assústidu Frases dae s'assàlciu imbrúnciant e ruent a nare longu! (S.Saba)◊ depet èssere dae s'assàlciu, no l'apo cumpresu su chi mi as nadu!◊ su fizu lu fit allatendhe un'àtera fémina ca dae s'assàrciu si che li fit fuidu su late.

assàle , nm Definitzione su cannone (de ferru, linna o àteru, prenu) ue intrant e girant is orrodas de su carru (e leat sa parte manna de su pesu) Sinònimos e contràrios fusu Ètimu ltn. *axalis.

assaliàre , vrb Definitzione pigare, provare su sabore, su saliore de is cosas de papare Sinònimos e contràrios assagiai, atastare, gustai Ètimu srd.

assaltanàre , vrb: assaltinare Definitzione fàere assicare a giagaradura / sonnu assaltinadu = avolotadu, assolocadu Sinònimos e contràrios acicai, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, ispantamare, ispramai, issaltanare, istrementire Frases càglia, chi mi assaltanas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épouvanter, agiter Ingresu to frighten, to upset Ispagnolu asustar Italianu spaventare, agitare Tedescu erschrecken.

assaltànu , nm: saltanu Definitzione su assaltanare, su fàere assicare Sinònimos e contràrios agiàgaru, ispavúciu, ispràmminu, salarzu Ètimu srd.

assaltàre, assaltiàre , vrb Definitzione betare farrancas a ccn. po ndhe dhi furare sa cosa; pigare a unu de mala manera Sinònimos e contràrios acometare, assachitzare, assaltizare, atacai 2. sa malasorte mi at assaltiadu dae candho fia minore Ètimu itl. assaltare.

assaltinàre assaltanàre