A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arropàda , nf Definitzione su arropare Sinònimos e contràrios addobbada, atripada, isciuta Ètimu srd.

arropadòre, arropadòri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a atripare, a iscúdere Sinònimos e contràrios iscudidore, zubbadori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cogneur Ingresu beater Ispagnolu matón Italianu picchiatóre Tedescu Schläger.

arropadúra , nf Definitzione su arropare, su iscúdere, fèrrere; is cropos chi si giaent, puru Sinònimos e contràrios arropamentu, iscudidura / colpu, dobbe Frases is certus e is arropaduras dèu dhus agatamu totus! Ètimu srd.

arropài , vrb: arropare, orropai Definitzione giare cropos, surra / a. su ferru callenti in s'ancódina = mazare, triballare a martedhu Sinònimos e contràrios abbanzare, aciociai, acorpai, addobbai, assurrare, atripai, cardare, carrubbare, isciúdere, magiare, sussare Frases dh'at arropau a zirónia ◊ ant certau e si funt arropaus puru ◊ a su piciochedhu dh’at amaletzau de dh’arropai 2. toroju de puzones arropat su coro e su bentu sighit a alenare (G.Orgolesu) Tradutziones Frantzesu frapper, battre Ingresu to beat Ispagnolu golpear, batir Italianu picchiare, percuòtere Tedescu schlagen.

arropaméntu , nm Definitzione su arropare Sinònimos e contràrios arropadura Ètimu srd.

arropapanéri , nm Definitzione nau a befa, dutore malu, improdheri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mauvais médecin Ingresu bad doctor Ispagnolu medicucho Italianu medicónzolo Tedescu schlechter Arzt.

arropàre arropài

arrópu , nm: orropu Definitzione su arropare, is cropos chi si giaent iscudendho Sinònimos e contràrios addobbu, banzu, dobbe, piritzofu Maneras de nàrrere csn: èssiri de a. (ómine, fémina de a.) = èssere de agguantu; fai arropu = in pischera, corpare a costazos de sas barcas, o fintzas subra de s'abba, pro che catzare su pische a un'ala 2. cussa est fémina sana, fémina de arropu Ètimu srd.

arròra arròda

arrorànti arrodiànti

arròre, arròri , nm: orrore Definitzione male o dannu mannu, de tímere meda, ma nau agiummai solu coment'e una genia de frastimu, o a ispantu, a iscàndhalu / un'arrore de… = cantidade manna de… Sinònimos e contràrios acíchidu, asciuconu, assàrtiu, assúmbridu, assústidu, ilgiru, isprama / arroria, dannu, dispiaghere, male Frases arrori mannu tengat! arrori dhu cundat! arrori dhi calit! ◊ ancu tengat arrori: est unu furriotu de píbiri, cust'ómini! ◊ ite dispiaghere… at dadu arrore a totu ca est mortu su mere! ◊ drommi, fiore meu: mai tenzas arrore! 2. arrorixedhu, gei est nudha!…◊ it'arrore, Deus meu! ◊ allà un'arrori!… it'arrori!… labai it'arrori!… ◊ ohi, it'arrore, a inue mi che sezis leandhe!…◊ ohi, ite arrore, ite fàula mala! 3. tenet tantu arrore de linu ancora imballonadu Ètimu ltn. horrore(m) Tradutziones Frantzesu horreur Ingresu horror Ispagnolu horror Italianu orróre Tedescu Schauder.

arroría , nf Sinònimos e contràrios arrore, dannu Frases istramu, setzidí ingunis, no fatzas arrorias! ◊ custu tempus est fendi arrorias Ètimu srd.

arroriài , vrb Definitzione fàere arrores, dannu meda Sinònimos e contràrios danneficai, destrui Frases custu bentu est arroriendi su logu (S.D'Arco) Ètimu srd.

arrorisài , vrb: orrorisai Definitzione fàere a tímere a meda Sinònimos e contràrios asciustrare, aterrighinare, ilgirare, ispantamare, ispramai, ispreare, istrementire, isturdinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terroriser Ingresu to terrorize Ispagnolu horrorizar Italianu terrorizzare Tedescu entsetzen.

arrorósu , agt: errorosu, orrorosu* Definitzione chi faet a tímere meda Sinònimos e contràrios atudhosu, iscaramentosu, isprammosu, istremorosu, istremutu, treméntili.

arròsa , nf: orrosa, rosa* Definitzione genia de linna ispinosa agiummai che a s’orruo (est una calidade), a tupighedha, chi si prantat e faet unu frore pretziau meda po sa bisura e po su fragu; calidade de àghina (triga, rosa); su granu de su trigumoriscu crepau orrostindho; in cobertantza, e po delicadesa, si narat de una giovonedha bella, galana, a sa fémina istimada; nau de colore, unu pagu orrúbiu, craru Maneras de nàrrere csn: butoni de a. = su frore innantis de si abbèrrere; a. burda = rosa canina o aresti, rú cràbinu; a. de monti, o de margiani, de padenti = "Paeonia officinalis"; a. de porcu, pisciagani, putzinosa = atandha, papaule Frases custa est un'arrosa centuvollas ◊ cantu arrosixedhas sentza de sbutonai iscavuadas in su ludu! 4. issa no est prus unu butoni de arrosa, immoi, ma un'arrosa ispannada! 5. sa domu est colori de arrosa Terminologia iscientìfica frs Tradutziones Frantzesu rose Ingresu rose Ispagnolu rosa Italianu ròsa Tedescu Rose.

arròsa 1 , nf: rosa 1 Definitzione maladia apicigosa chi leat prus che àteru a is piciochedhos e faet a essiduras orrúbias de cara a totu sa carena, e a callentura Sinònimos e contràrios ociada, orrosedhu, pigone, rusete, russeta Frases lah ca po tui puru est tempus de fai cosa… s'arrosa ti essat! ◊ s'arrosa cun su pigoni mascu dhi essat!

arrosabbúrda , nf Definitzione una calidade de orruo, chi a logos narant rú cràbinu Sinònimos e contràrios arrolàriu, badherinu, fusighitu, pibirillò, rosagadhina, rosagràbina, tutussi Terminologia iscientìfica mt, Rosa canina.

arrosabiónica , nf Definitzione arrosa de coca, de margiani, de padenti, de monti, o ungra, franca de tzurruliu: una genia de erba, in montes, chi faet su frore coment'e un'orrosa Sinònimos e contràrios peónica, rosabeónia Terminologia iscientìfica frs, Paeonia officinalis Tradutziones Frantzesu pivoine Ingresu peony Ispagnolu peonía Italianu peònia Tedescu Pfingstrose.

arrosàda , nf Definitzione selentu mascinu, s'úmidu de su note chi si pasat arregortu a istidhighedhos in sa cosa Sinònimos e contràrios arrosu, saurra, serenu Frases e ita aspetat, chi cabit s'arrosada? ◊ no proit e mancu arrosada fait Ètimu ctl. rosada.