A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arrombulonài , vrb: arrumbullonai, arrumbulonai, orrumbullonai Definitzione fàere arrumbulonis, fàere a lòmboros Sinònimos e contràrios abballinare, aculingionai, aggromare, aggromerare, allomborae, arromulare / abballonare, arruedhulare, atuturae, imboligare | ctr. irboligare Frases sa pasta ciuexendi si girat, si arrombullonat e si allónghiat cun is manus 2. andàt a innantis e agoa arrumbulonendu sogas e sogas de tempus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelotonner Ingresu to wind up Ispagnolu ovillar Italianu aggomitolare Tedescu aufwickeln.

arromigài, arromigàre arramigài

arromonàju arramanàju

arrómu , nm Definitzione est su betare frores o erbas o cambos po bellesa Sinònimos e contràrios arramadura Frases ant portau fròngia po arromu ◊ po Corpus Domini andastus a segai arromu e arromastus sa bia Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jonchée de fleurs Ingresu decking with flowers Ispagnolu el decorar con flores Italianu infiorata Tedescu Blumenschmückung.

arromulàre , vrb Sinònimos e contràrios aggromare, aggromerare, aggromeredhare, allomborae, arrombulonai Frases arrómula sos versos in sos pilos, che donosas tritzitas tessemilos! (R.Pitzolu)

arroncàda , nf: roncada Definitzione su arroncare, orriada Sinònimos e contràrios arroncadura, arroncamentu, corrinada Ètimu srd.

arroncadòre , agt Definitzione nau de molente, chi corrighinat meda Sinònimos e contràrios orriadore, orriànculu.

arroncadúra , nf Sinònimos e contràrios arroncamentu Ètimu srd.

arroncài , vrb: arroncare, arruncai, roncare Definitzione fàere o bogare sa boghe, nau de s’àinu; nau de gente, fàere una genia de sonu tra buca e nasu coment'e de sorrogu, dormios; ispétzia de surrúschiu chi si faet po brulla; su surruschiai de su cuadhu candho dh'ispantat ccn. cosa e timet; andhare in pesada e a pelea, artzare; nàrrere, foedhare po debbadas Sinònimos e contràrios corrighinare, irronchiare, orriare / corroschiare, cosconare, farroscai, roschidare, sarrascare, surrusare / arrostare Frases chircat su furisteri pellitzone, no importat si arroncat o apedhat ◊ s'àinu arroncat 2. gei ses un'isparatoriedhu, in cussa bidha: nau ca arroncant mellus de nosu! 3. nci arruncat, pistinchendu, fintzas a arribbai a su portoni ◊ sa màchina no nci podit arruncai in sa bia in pesada! (F.Pilloni)

arroncaméntu , nm: arruncamentu Definitzione su arroncare, su surrúschiu chi faet su cuadhu candho timet ccn. cosa Sinònimos e contràrios arroncadura, arrónchidu, arroncu, órriu / corróschiu Frases aturamu a castiai fintzas chi no intendemu s'arruncamentu e, apustis, su bàtiri de is ferrus de su burricu torrendi Ètimu srd.

arroncàre arroncài

arrónchidu , nm Definitzione su arroncare, sa boghe de s'àinu Sinònimos e contràrios arroncadura, arroncamentu, arroncu, órriu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

arronchinài , vrb: arrunchinare, arrunciai, arruncinai, arruncinare, orrunchinare, ronchinai Definitzione pònnere su bruncu, fichire is dentes a calecuna cosa po si dha papare; andhare a su friga friga in calecuna cosa o cun ccn.; fintzes pònnere a una parte, istare arretiraos, tròchere a una parte Sinònimos e contràrios arrosigai, arrusurare, mandhicare, papae / friai, scrabutzinai, scrovinai / trancire Frases fiat aspetendi a morri su fradi po ndi suciai su nostu puru, ma no ndi arrúncinat! ◊ si no at iscrúfiu nudha, si arrúncinat is cracàngius! ◊ balla, de cussus drucis ndi at arruncinau pagu! ◊ su bestiolu est arruncinendi unu fundu de cardu ◊ is piciochedhus si dhui at fàmini ge arrónchinant de totu!◊ totus tirànt a domu de cussus, si bit ca dhui fiat cosa meda de arrunchinai 2. a atumbai a tui est peus de arruncinai in d-una cresuri de figumorisca! 3. toca, arrunciarí in calincunu furringoni, chinuncas buscas!◊ is piciochedhus no abarrastis mai arrunciaus: si afracastis, giogastis a istrumpas ◊ ses sempri in giru: ti bolemu filla mia isceti una dí, ca est seguru chi abarràst arrunciara! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronger Ingresu to nibble Ispagnolu roer Italianu rosicchiare Tedescu nagen.

arronciàre , vrb Definitzione its Frases mostres de gherra arrònciant in sa madriche de sa terra.

arroncillài , vrb Definitzione istare in giru chentza cabu Sinònimos e contràrios arrodeare, arrogliai, bagamundai, garronai, zirare.

arroncíllu , nm: arruncillu, runcillu Definitzione ferramenta, aina de ferru fata che a sa càvana, ma a màniga crutza su tanti de dha pigare a una manu Sinònimos e contràrios cavanàciu, cavanzola, farchione Frases su pastori cun s'arruncillu ndi at segau unu trunchedhu ◊ pigu s’arruncillu e iscomu sa linna Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. ronciglio Tradutziones Frantzesu serpe Ingresu billhook Ispagnolu podadera Italianu pennato Tedescu Hippe.

arróncinu , nm Definitzione orrughedhu, arruncu piticu, bículu de cosa Sinònimos e contràrios acantighedhu, incodedhu, incuedhu, mingulitu, pitzuedhu, tanchedhu Frases ispudat e nci torrat a istichiri s'arróncinu de zigarru a fogu a buca (V.Demuro) Ètimu srd.

arronciuài , vrb Definitzione its, arronciare?, rosigare? Frases sa timoria de no agatai mellus trabballu po is fillus fiat su brèmini chi arronciuàt aintru a babbu.

arróncu , nm: roncu Sinònimos e contràrios arroncadura, arroncamentu, arrónchidu, órriu Frases su bandhidore devet àere boghe alta, tronosa cantu un’arroncu de àinu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd.

arronnigàe , vrb Definitzione torrare a matzigare sa cosa papada, comente faent unos cantu animales Sinònimos e contràrios gramunzare, orromicare, ramunzare.