arròsa , nf: orrosa,
rosa* Definitzione
genia de linna ispinosa agiummai che a s’orruo (est una calidade), a tupighedha, chi si prantat e faet unu frore pretziau meda po sa bisura e po su fragu; calidade de àghina (triga, rosa); su granu de su trigumoriscu crepau orrostindho; in cobertantza, e po delicadesa, si narat de una giovonedha bella, galana, a sa fémina istimada; nau de colore, unu pagu orrúbiu, craru
Maneras de nàrrere
csn:
butoni de a. = su frore innantis de si abbèrrere; a. burda = rosa canina o aresti, rú cràbinu; a. de monti, o de margiani, de padenti = "Paeonia officinalis"; a. de porcu, pisciagani, putzinosa = atandha, papaule
Frases
custa est un'arrosa centuvollas ◊ cantu arrosixedhas sentza de sbutonai iscavuadas in su ludu!
4.
issa no est prus unu butoni de arrosa, immoi, ma un'arrosa ispannada!
5.
sa domu est colori de arrosa
Terminologia iscientìfica
frs
Tradutziones
Frantzesu
rose
Ingresu
rose
Ispagnolu
rosa
Italianu
ròsa
Tedescu
Rose.
basócu , nm, agt: basucu Definitzione
pische de mare, una calidade de pagellu; nau de unu, chi cumprendhet pagu, scimprotu
Sinònimos e contràrios
pagellu
/
locu,
tontassu
Frases
pighit su basucu ca est prus saboriu de sa carina!
2.
no seu aici basucu: si nci ant fatu mangiucu, in su binu, dhu connòsciu de s'arrastu ◊ ses aici basucu de crèiri chi su dinai si potzat ghetai comenti si ghetat su fasolu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Basoccu
Terminologia iscientìfica
psc, pagellus bogaraveo, p. acarne
Ètimu
ctl.
basuc
Tradutziones
Frantzesu
dorade rose,
pageot rose
Ingresu
sea-bream
Ispagnolu
besugo
Italianu
pagèllo bocaravèllo,
occhialóne,
àlboro bastardo
Tedescu
Fleckbrasse.
fusighítu , nm Definitzione
rosa de ladhérighe, de margiani
Sinònimos e contràrios
arrolàriu,
arrosabburda,
badherinu,
pibirillò,
rosagadhina,
rosagràbina,
tutussi
Terminologia iscientìfica
rbl, Rosa canina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rose sauvage
Ingresu
brier-rose
Ispagnolu
rosal silvestre,
escaramujo
Italianu
rosa selvàtica
Tedescu
Hundsrose.
ninniéri , nm Definitzione
orruo cràbinu, orrosa burda
Sinònimos e contràrios
arrolàriu,
badherinu,
fusighitu,
pibirillò,
rosagadhina,
rosagràbina,
rugurbinu,
tutussi
Terminologia iscientìfica
mt, Rosa canina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rose églantine
Ingresu
eglantine
Ispagnolu
escaramujo
Italianu
rosa canina
Tedescu
Hundsrose.
orrolài , nm: arrolàriu*,
orrolari,
orrolarju,
orrularju,
rollàriu Definitzione
rosa de ladhérighe, de margiani, rosa canina o orrosa de gullari o de s'orruo cràbinu
Sinònimos e contràrios
arrosabburda,
badherinu,
cincirrollai,
fusighitu,
ninnieri,
pibirillò,
rosagadhina,
rugurbinu,
tutussi
Terminologia iscientìfica
mt, Rosa canina
Tradutziones
Frantzesu
rose églantine
Ingresu
blamberose
Ispagnolu
rosal silvestre
Italianu
ròsa canina
Tedescu
Hundsrose.
ròsa , nf: arrosa,
orrosa Definitzione
genia de linna ispinosa agiummai che a s'orruo (est una calidade), a tupighedha, chi si prantat e faet unu frore (a upighedhu cun fògias meda impare cracas cracas, istrintas) pretziau meda po sa bisura e po su fragu; calidade de àghina (triga, rosa); su granu de su moriscu crepau orrostindho; in cobertantza, e po delicadesa, si narat de una giovonedha bella, galana, de sa fémina istimada; nau de colore, chi est orrúbiu craru; si ponet coment'e paragone de bellesa e meda a númene de fémina: Rosa, Rosedha
Maneras de nàrrere
csn:
r. ispinniada = isfollada, irfozida; butoni de r. = sa rosa candho no est galu isparta, candho est serrada, a portzedhu; r. canina o aresti = arrosa burda, rosa padedha, rú cràbinu; r. de monte, de Limbara = arrosa de margiani, de padenti, itl. peònia ròsa (Paeonia officinalis); rosa de murdegu = su frore de su mudrecu burdu o murdegu fémina (Cistus incanus) e fintzas su "Cytinus hypocistus" o caboniscu de murdegu; r. de priuchedhu = babaoi, papaule
Frases
ses frisca che rosa ◊ a s'isposa li ant ghetau unu pratu de tricu cun fozas de rosa ◊ sos butones de sa rosa padedha si abberint in su ruo
4.
connosco chi sas rosas de su mundhu, miradas cun atentu cunsideru, cuant su pecu e mustrant su veru
5.
sa bellesa sua, che una lughe benindhe dae cussas lavras colore de rosa, lu fit incantandhe
6.
una rosa ruxa li abberit tota sa petorra: l'ant mortu a balla!
Sambenados e Provèrbios
smb:
(De)rosas, Rosa, Rosas
Terminologia iscientìfica
frs, clr
Ètimu
ltn.
rosa
Tradutziones
Frantzesu
rose
Ingresu
rose,
pink
Ispagnolu
rosa
Italianu
ròsa
Tedescu
Rose.