A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arrosiài , vrb: orrosare, rosiai Definitzione isciúndhere de arrosu, betare abba (o àteru) a ispergiadura, ma fintzes abbare meda Sinònimos e contràrios abbae, abbuerare, arrusciai, saurrare / lentorare Frases seu arrosiendi su pranteri in sa tuedha 2. sa figumorisca su mengianu chitzi est arrosiada e sa spina no bobat Terminologia iscientìfica tpm Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu irriguer Ingresu to irrigate Ispagnolu rociar Italianu irrigare, cospàrgere di rugiada Tedescu bewässern, bestreuen.

arrosiaròi , nm: orrosiadore Definitzione genia de istrégiu fatu cun s’asa po dhu pigare a una manu, unu pagu tupau e cun d-una apertura a tubbu ue s’intrat coment’e una conca pertunta, totu a istampighedhos po chi s’abba essat ispainada e a lébiu, po abbare prantàgia, frores e cosighedhas deasi Sinònimos e contràrios arrisciadore, ifriscadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrosoir Ingresu watering can Ispagnolu regadera Italianu annaffiatóio Tedescu Gießkanne.

arrosigadòre , agt: orrosigadore* Definitzione chi rósigat, chi costumat a orrunchinare Sinònimos e contràrios orrunchinadore.

arrosigài , vrb: orrosigare, rosicare* Definitzione orrunchinare, coment'e arrasigare cosa cun is dentes, papandho, mescamente sa prupa de petza cun ossu Sinònimos e contràrios arrasicare, arròere, arronchinai, arrusurare Frases su cani est arrosighendi un'ossu 2. nci fúrriat sa faci po no biri is ossus arrosigaus ispainaus in terra 3. s’axiu mi at a arrosigai aintru candu apu a abarrai castiendusí de sa bentana Tradutziones Frantzesu ronger Ingresu to gnaw Ispagnolu roer Italianu ródere Tedescu nagen.

arrosignólu arrassanajólu

arrosína, arrósina , nf: orrosina, rosina Definitzione abbighedha lébia, modhina, coment'e candho comintzat a pròere Sinònimos e contràrios aciàviu, arravinedha, irmimisia, lentina, modhina, modhura, paspia, proischina Frases s'erba sicada est inciusta de arrosina ◊ su lari de custu muru bastat un'arrosinedha e dhu bis totu ammudhiau! (E.Tola) Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bruine, crachin Ingresu misty rain Ispagnolu llovizna Italianu acquerùgiola Tedescu Sprühregen.

arrosinài, arrosinàre , vrb: resinare* Definitzione fàere abbighedha lébia, fine, modhina / pps. arrosinau = fintzas úmidu de lentore, de serenu Sinònimos e contràrios aciaviai, arrevinae, cibinare, lentinare, mirmisiare, modhinare, plopighinare, proighinai 2. s'àxina no si ndi depit segai arrosinada ca no fait binu bellu Tradutziones Frantzesu pleuviner Ingresu to mist Ispagnolu lloviznar Italianu piovigginare Tedescu nieseln.

arrósiu , pps, agt: arrosu 2, rosu 2 Definitzione de arròiri; chi est orrunchinau Sinònimos e contràrios rosicau 2. cun is bacas totu s'istadi apitzus, su logu fut abarrau arrósiu de no dhui ai coillau frusca de si missi in buca àturu pegus Tradutziones Frantzesu corrodé Ingresu corroded Ispagnolu roído, corroído Italianu róso, corróso Tedescu genagt, zerfressen.

arrosógliu, arrosólliu , nm: orrosóliu, resóliu* Definitzione cosighedha licante, de bufare, nau prus che àteru de licores o de binos bonos meda Sinònimos e contràrios licore Terminologia iscientìfica bfg Tradutziones Frantzesu rossolis Ingresu rosolio Ispagnolu rosoli Italianu rosòlio Tedescu Rosolio.

arrosomarínu , nm: rosmarinu Sinònimos e contràrios ramasinu Terminologia iscientìfica mt, cndh.

arrossetài , vrb Sinònimos e contràrios imbelleitare Frases po si arrossetai funt bellas, cussas piciocas! 2. sa levarora nosta si ponèt pantalonis e fut sempri arrossetara Ètimu srd.

arrossignólu arrassanajólu

arròsta , nf: rosta* Sinònimos e contràrios afantallu.

arrostài , vrb Definitzione fàere friscura a ventàgliu Sinònimos e contràrios afantallai, bentallare Ètimu itl.t arrostare Tradutziones Frantzesu s'éventer Ingresu to fan Ispagnolu abanicar Italianu ventagliare Tedescu sich fächeln.

arrostàre , vrb Definitzione fàere unu sonu coment'e de sorróschiu, tra nasu e buca arrespirandho a forte aintru cun su nasu, a buca aperta, disigiandho fémina Sinònimos e contràrios arroncai.

arrostidòre , agt: arrustidore, arrustidori Definitzione aina po orrostire sa petza, ma fintzes unu chi faet is orrostos Sinònimos e contràrios cadhubeta, coghebeta 2. tziu Antoni est su prus bravu arrustidori de sa zona! Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

arrostidúra , nf: arrustidura Definitzione su orrostire / fai o còiri a a. Sinònimos e contràrios arrustimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rôtissage Ingresu roasting Ispagnolu asación Italianu arrostiménto Tedescu Rösten.

arrostigàu , agt Definitzione nau de cosa orrostia (mescamente corgiolu o àteru a pígiu), chi est orrostia de èssere unu pagu àrrida Sinònimos e contràrios arróstigu, tzacarrinu.

arróstigu , agt Definitzione chi est arrostigau; segundhu ite, chi s'est intostau che pedhe crua Sinònimos e contràrios tzacarrinu / grógicu.

arrostincài , vrb Definitzione arregòllere, bodhire arrostincu, andhare a lestínchinu Ètimu srd.