ròsa , nf: arrosa,
orrosa Definitzione
genia de linna ispinosa agiummai che a s'orruo (est una calidade), a tupighedha, chi si prantat e faet unu frore (a upighedhu cun fògias meda impare cracas cracas, istrintas) pretziau meda po sa bisura e po su fragu; calidade de àghina (triga, rosa); su granu de su moriscu crepau orrostindho; in cobertantza, e po delicadesa, si narat de una giovonedha bella, galana, de sa fémina istimada; nau de colore, chi est orrúbiu craru; si ponet coment'e paragone de bellesa e meda a númene de fémina: Rosa, Rosedha
Maneras de nàrrere
csn:
r. ispinniada = isfollada, irfozida; butoni de r. = sa rosa candho no est galu isparta, candho est serrada, a portzedhu; r. canina o aresti = arrosa burda, rosa padedha, rú cràbinu; r. de monte, de Limbara = arrosa de margiani, de padenti, itl. peònia ròsa (Paeonia officinalis); rosa de murdegu = su frore de su mudrecu burdu o murdegu fémina (Cistus incanus) e fintzas su "Cytinus hypocistus" o caboniscu de murdegu; r. de priuchedhu = babaoi, papaule
Frases
ses frisca che rosa ◊ a s'isposa li ant ghetau unu pratu de tricu cun fozas de rosa ◊ sos butones de sa rosa padedha si abberint in su ruo
4.
connosco chi sas rosas de su mundhu, miradas cun atentu cunsideru, cuant su pecu e mustrant su veru
5.
sa bellesa sua, che una lughe benindhe dae cussas lavras colore de rosa, lu fit incantandhe
6.
una rosa ruxa li abberit tota sa petorra: l'ant mortu a balla!
Sambenados e Provèrbios
smb:
(De)rosas, Rosa, Rosas
Terminologia iscientìfica
frs, clr
Ètimu
ltn.
rosa
Tradutziones
Frantzesu
rose
Ingresu
rose,
pink
Ispagnolu
rosa
Italianu
ròsa
Tedescu
Rose.
ròsa 1 , nf: arrosa 1 Definitzione maladia apicigosa chi pigat prus che àteru a is piciochedhos e faet a essiduras orrúbias in cara e in totu sa carena, e a callentura Sinònimos e contràrios ociada, pigone, rusete Terminologia iscientìfica mld.