A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrolliaròri arroliadòri

arrólliu, arróllu arrógliu

arrolociòni , nf: (ar-ro-lo-ci-o-ni) Sinònimos e contràrios relassione, tratamenta Frases cun cussus no nci teneus arrolocioni.

arrológiu arrellógiu

arrólu , nm: rolu* 1 Definitzione genia de registru, de elencu de númenes Tradutziones Frantzesu rôle, liste Ingresu list Ispagnolu rol Italianu ruòlo, lista Tedescu Verzeichnis.

arròma , nm Definitzione genia de giogu a intzertare chi, fintzes chi unu no intzertat, s’iscudet cun d-unu matzu de erbas Sinònimos e contràrios abbisabbisa, incertu, indevinzu, istevíngiu, istinzu Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

arromàda , nf Definitzione erbas e frores chi si betant po candho passat sa crufessone; imbrutadura a isfrégiu (cun ladamíngiu) chi si faet a sa domo de sa fémina chi at torrau crocoriga a unu e at nau chie fut s’ómine Sinònimos e contràrios arramadura Frases ghetaus s'arromada candu passat sa prucissioni ◊ fintzas chi no intendeus arrepichendi no fait a fai s'arromada, deghinò dh'apetigant Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd.

arromadiài, arromadiàre arremadiài

arromadiàu arremadiàu

arromadíu arramatía

arromadúra arramadúra

arromài arramài

arromalletài , vrb Definitzione pònnere romaglietes, frores e cambos po bellesa Sinònimos e contràrios aflorigiai, florèssiri, infiorizare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orner Ingresu to deck with flowers Ispagnolu poner ramilletes, flores Italianu infiorare Tedescu mit Blumen schmücken.

arromallètu arramalètu

arromàna , nf: romana Definitzione genia de pesa fata cun d-unu pratu apicau a tres cadenedhas e unu bratzu (o asta, canna) cun is intacas a duas bandhas (una fine, is intacas pesant prus pagu, e una grussa, is intacas pesant de prus), su pirone e duos gàncios a dha muntènnere apicada (unu po pesare pagu cosa, a sa fine, e s'àteru po pesare cosa meda, a sa grussa) Sinònimos e contràrios istadea, pesa Maneras de nàrrere csn: sa canna = su bratzu de s'istadea, ue bi sunt marcadas sas intacas e si ponet su pirone; girai s'a. a sa grussa = furriarechela a corpos, sa briga Frases su pratu de s'arromana est fatu de lutoni 2. lah ca si no mi dh'acabbas ti giru s'arromana a sa grussa, lah! Terminologia iscientìfica mds Ètimu ctl., spn. romana Tradutziones Frantzesu romaine, balance à bascule Ingresu steelyard Ispagnolu romana Italianu stadèra Tedescu Laufgewichtswaage.

arromanàju, arromanàrgiu arramanàju

arromaníu , nm: romaninu* Definitzione genia de linna chi faet a tupighedha, a fogighedhas piticas e longhitas, fragosu, bonu po giare sabore coment'e cundhimentu a sa petza orrostia Sinònimos e contràrios cípari, ramasinu Terminologia iscientìfica mt, cndh, Rosmarinus officinalis Tradutziones Frantzesu romarin Ingresu rosemary Ispagnolu romero Italianu rosmarino Tedescu Rosmarin.

arromàri arramài

arromariàu arremadiàu

arromasàre , vrb Definitzione su si fàere làngiu, marriu Sinònimos e contràrios illangiare, irromasare, irromasire, slangiri | ctr. ingrassai Ètimu srd.