arreschijólu , agt Definitzione chi aeschet, chi arreschet in su gúturu ingurtindho, arrasposu Sinònimos e contràrios aescosu, aoschijolu, obescosu Frases s'ispeli est arreschijolu Ètimu srd.
arréschiu , pps, agt: arrésciu (ar-ré-sci-u) arréssiu Definitzione de arrèschere Sinònimos e contràrios arrancadu, ingrivillau, tentu / frimmu Maneras de nàrrere csn: tènniri su triaxu arrésciu = tènnere sa faina frimma; èssi a carru arrésciu, portai o tenni su carru arrésciu = no pòdere andhare de su corpus 2. si firmaiant a bodhire lana arréssia in logu de pirastru o de orruo 3. tenit pressi a si ndi andai ca tenit su triaxu arrésciu… Tradutziones Frantzesu échoué, arrêté Ingresu hindered, still, steady Ispagnolu atascado, parado Italianu incagliato, férmo Tedescu aufgelaufen, stillstehend.
arrèsci arrèschere
arrescidhósu , agt Definitzione chi arrancat, arreschet, chi no est lisu Sinònimos e contràrios arràspidu, arraspiosu, faratzosu, rafiganzosu | ctr. lísiu, pranu Ètimu srd.
arrescidróxu arreschidólzu
arresciliósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est de malumore, in mota mala Sinònimos e contràrios apedhiosu, furighedosu, franedigosu, intenosu.
arresciméntu , nm Definitzione su arrèsciri Ètimu srd.
arresciòni , nm: arriscioni, arrintzone, arritzone, arritzoni, arruscioni, arrutzoni, erriscioni*, ritzone Definitzione arritzoni de mata, de terra, de sicu, genia de animaledhu chi si faet sa tana in terra o in buidos de mata, essit solu a denote, portat sa pedhe totu ispinas (foras de sa bentre) e candho dhu tocant si faet a bòcia totu ispinosa a dónnia bandha; genia de animaledhu de mare, tundhu, piticu de sete o oto centímetros, a ispinas longas a dónnia bandha (arritzoni de mari o de tríscia); su primu corgiolu de sa castàngia, totu a ispinas longas; nau in cobertantza, su sutabbídhiu de sa fémina / is partis de un'a. de mari: scroxu, ispina, buca, títulas (oos, solu de s'a. fémina), sidhus (genia de bentosas) Sinònimos e contràrios eritu*, ischissone / tzinnea, tzintzinu Maneras de nàrrere csn: intrada de leoni e bessida de arritzoni = fatura de chie si paret de chèrrere o de poder fàghere meda e agabbat a birgonza o no faghet nudha; is arritzonis (de mari) iscolant = perdent sos oos, che lis essint irfatos a brou Frases dhoi at lèpuris, conillus e arruscionis ◊ portat is pilus círdinus coment'e un'arruscioni Terminologia iscientìfica anra, erinaceus aeuropeus italicus; anb, arbacia pustulosa, paracentrotus lividus, echinus acutus, e. melo, sphaerechinus granularis; rbr Tradutziones Frantzesu hérisson, hérisson de mer Ingresu hedgehog Ispagnolu erizo Italianu rìccio, rìccio di mare Tedescu Igel, Seeigel.
arrèsciri arrèschere
arrescíu , nm Definitzione cosa chi faet arrèschere, chi mantenet firmu, chi no lassat passare o andhare Sinònimos e contràrios arreschidolzu, atzupada, isdrobbu Frases innòi est sa dificultadi o s'arresciu ◊ coment'e unu bastimentu bogau de s'arresciu, iat sighiu su nai suu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu obstacle Ingresu obstacle Ispagnolu traba, estorbo Italianu incàglio, ostàcolo, intòppo Tedescu Hindernis.
arrésciu arréschiu
arrescotài arrecotàre
arrescotài 1 , vrb Sinònimos e contràrios turrare Frases po nci passai su tempus papant fà arrustia e cíxiri arrescotau.
arrescotàu , pps, nm Definitzione de arrescotai; soru friscu cundhiu cun mele, bene ammesturau, e corgiolu de limone tratagasau Sinònimos e contràrios acasadu 2. chi boleis arrescotau gei dhoi teneis sa parti Terminologia iscientìfica drc.
arrescótu arrascótu
arrèse , nf, nm: arresi, erexi, resa 1 Definitzione css. animale, prus che àteru de pagu contu o nau unu pagu a disprétziu Sinònimos e contràrios animabi, babbautzu, cerpiu / arrasia* / grodhe Frases ma càstia it'at fatu cuss'arresi! ◊ dhu scint duus, tres, dhu scit dogn'arresi! ◊ abbàida arratza de arrese, cust'àinu! ◊ sa pipia fiat prexada ca teniat un'arresi, su callelledhu chi dh'iant arregalau ◊ Giusepi e Maria cun su pipiu arribbant a Betlemmi a cuadhu de s'arresi 2. càstia ita totu est fendi cuss'arresi: unu pipiu de nudha, epuru!…◊ brutu arresi, si ti pigu t'istrecu! Sambenados e Provèrbios smb: Aresi.
arreselài , vrb: reselai* Definitzione su no giare fide, su àere bendha o duda Sinònimos e contràrios dudai, suspetai / abbabbarrotai, addojare, adumbrai, assumbrai, umbrai | ctr. cunfiai, fidai Tradutziones Frantzesu se méfier, hésiter Ingresu to distrust, to totter Ispagnolu recelar Italianu diffidare, tentennare Tedescu mißtrauen, schwanken.
arreselósu , agt: regelosu* Definitzione chi tenet reselu Sinònimos e contràrios assumbrosu, discunfiantzosu, malesosu, scunfiantzosu, sudhosu Frases a brinchidedhedhus at a bolai arreselosa sa piga Tradutziones Frantzesu méfiant Ingresu distrusful Ispagnolu receloso Italianu sospettóso, diffidènte Tedescu mißtraurisch.
arresélu , nm: arresséliu, arresselu, reselu* Definitzione su istare a su time time, timendho, su tènnere calecuna duda (fintzes impudu, pentimentu) Sinònimos e contràrios duda, suspeta, suspita, tròntzonu / arraolu, pistighinzu, timoria / assúmbridu, discunfiàntzia 2. in totu sa noti no femu arrennésciu a serrai ogu cun s'arresselu de mi ndi pesai chitzi ◊ ia circau de mi donai sa morti e a pobidhu miu dhu depiat àiri ghetau a terra… Arresséliu? Timoria? Umiliatzioni? Tradutziones Frantzesu hésitation, méfiance Ingresu distrust, hesitation Ispagnolu recelo Italianu tentennaménto, diffidènza Tedescu Schwanken, Mißtrauen.
arresentàre , vrb: arresetare, resetare Definitzione su si firmare, abbarrare trancuillos, asseliaos, firmos, tènnere o fàere arresetu; tènnere firmesa / arresetare su passu = abbacai su passu, andai prus abbellu Sinònimos e contràrios assantai, firmai / allentai | ctr. andai, cúrrere Frases tue no ti arresetas mancu in su reposu ◊ sa pitzinna fit sempre fatendhe, no arresetaiat un'iscuta 2. mi ndhe isto arresetadu in domo pro no brigare cun cussos! Ètimu srd.