arreprènnere , vrb Definitzione ammuntonare cosa in logu de fossu po dhu fàere a paris Sinònimos e contràrios reprenare.
arreprovéri , agt: reproveri Definitzione chi foedhat cun atza, chentza tantu arrespetu, chi no tenet bregúngia a foedhare Sinònimos e contràrios libberincu Frases dhi apu nau ca is domandas dhas fatzu dèu: mi parit chi fustei est unu paghedhu arreproveri! ◊ no est chi no teniat arrexoni, ma fiat istétiu tropu arreproveri e pagu arrispetosu.
arrepudhíu arrampudhíu
arrépula arrémpula
arrepúnta , nf, nm: arrepuntu,
repunta Definitzione
genia de cosidura lasca, a puntos lascos, atesu de pare
Sinònimos e contràrios
ifeltza
Ètimu
ctl.
repunt
Tradutziones
Frantzesu
point piqué,
piqûre
Ingresu
stiching
Ispagnolu
pespunte
Italianu
impuntura
Tedescu
Steppnaht.
arrepuntadúra , nf Sinònimos e contràrios arrepunta Ètimu srd.
arrepuntài, arrepuntàre , vrb: repuntai* Definitzione cosire a puntos cracos Sinònimos e contràrios indrollai Frases sunt curiosas arrepuntendi: no durat de primu noti a su mengianu!(P.Sanna) Terminologia iscientìfica trp.
arrepúntu arrepúnta
arreputzàdu , agt Sinònimos e contràrios
alleporedhau,
alleporizadu,
incaboniscau,
ingrigliadu
Frases
die cun die lu bido prus arreputzadu (G.Ruju)
Tradutziones
Frantzesu
ragaillardi,
vif
Ingresu
lively,
jaunty
Ispagnolu
vivo,
vivaracho
Italianu
ringalluzzito,
vivace
Tedescu
eitel,
lebhaft.
arrère, arrèri arrèghere
arrèsa , nf, nm: arresu 1,
rasu 3 Definitzione
su pregare, nàrrere is pregadorias, mescamente s’orrosàriu / fàghere o fai s'a.
Sinònimos e contràrios
precadoria,
pregaria
Frases
mortu est maridu meu: li faco chimbe arresas ◊ po issa in s'arresu pedu a is santus paxi, saludi e cuntentesa ◊ is arresus cun sa fidúcia afórtiant s'ànima
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
prière
Ingresu
prayer
Ispagnolu
rezo
Italianu
preghièra
Tedescu
Gebet.
arresài, arresàre arrasài
arrescàtu , nm: riscatu Definitzione su chi si pagat po ndh'àere calecuna cosa, godire unu diritu chi si tenet; si narat fintzes po donu (ex voto) chi s'impromitit e si giaet a unu santu po una gràtzia 2. fadeimí sa gràtzia, gei s'apu a fai unu bellu arrescatu!
arrescedhína , nf Definitzione su arrèsciri, cosa chi faet arrèschere, imbruconare Sinònimos e contràrios arrocu, atapada, atumbada, imbrúnchinu, imbrunchioni, trambucada Ètimu srd.
arrescedhinài , vrb Sinònimos e contràrios arrèscere Ètimu srd.
arrescèga , nf Definitzione genia de iscusa tanti po no fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios arraciallu, arrusciaga.
arrèscere, arrèschere , vrb: arresci,
arrèsciri Definitzione
su si firmare de sa cosa chi passat candho agatat un'istrintu, puntas o àteru chi no dha lassant andhare: dhu narant fintzes in su sensu de si firmare cun ccn., de achicare o de si firmare foedhandho, de lígere male
Sinònimos e contràrios
abèschere,
ammadèschere,
arrancare,
arrèghere,
arrescedhinai,
obèschere
/
arreare,
firmai
| ctr.
andai
Maneras de nàrrere
csn:
arrèsciri bèni in su cuadhu = ischire istare o andhare a cadhu; arrèsciri in su ludu = afungàreche in su ludu; andai o fai arresci arresci = a su frimma frimma
Frases
fuant imbàtius in d-una sica e sa navi si fut arréscia ◊ candho atogat s'iscudet a punzu pro no li arrescher su mossu in caminu (Piras)◊ mi est arréscia un'ispina de pisci ◊ s'arau at arréscidu in is perdas ◊ is corrus de su cerbu ant arrésciu in is matas
2.
est arrésciu… inchi dhi arrèsciant is barras! ◊ tui arrescis in dónnia logu si agatas genti a chistionai! ◊ camina e no ti arrescas finas a candho durat lughe ◊ arresche inoche, ca deo andho a cudhane!
Tradutziones
Frantzesu
entraver,
interrompre,
échouer,
s'arrêter
Ingresu
to hinder
Ispagnolu
atascarse
Italianu
incagliare
Tedescu
auflaufen.
arréschida , nf Definitzione su arrèschere, su si firmare Sinònimos e contràrios arressada, impasada, repiada | ctr. tucada Ètimu srd.
arreschidólzu, arreschidórgiu, arreschidórzu , nm, agt: arrescidroxu Definitzione cosa chi faet arrèschere, chi no lassat fàere, o fintzes chi permitit a su pei de arrèschere e passare (mescamente in pesada)/ cosa arreschidorza = mala a ingúrtiri, chi arrescit Sinònimos e contràrios arresciu Frases un'arreschidolzu mannu est su no ischire ite ne pentzant sos partidos Ètimu srd.
arreschidúra , nf Definitzione su arrèschere, ma nau fintzes po incàsciu Sinònimos e contràrios incasciadura Ètimu srd.