arreséntile , agt: reséntile Definitzione chi est prus pagu de su giustu, o de su chi serbit, chi est a rasu, a paris de oros (nau de istrégiu prenu) Sinònimos e contràrios iscassu, mancante | ctr. giustu / bundhante Ètimu srd.
arresesténtzia , nf: arresisténtzia, resisténscia* Definitzione capacidade de aguantare, de repítere, de baliare un'isfortzu pro carchi tempus Sinònimos e contràrios agguantu, apómpiu.
arresetàre arresentàre
arresétu , nm: resetu Definitzione
su arresetare, su istare asseliaos, in pàusu, in paghe
Sinònimos e contràrios
apàsigu,
arrébiu,
arréulu 1,
assébiu,
assentu,
assuermu,
assussegu,
firmada
| ctr.
matana,
pistu
Maneras de nàrrere
csn:
chentza arresetu = chentza si frimmare; avb.: istare (a) arresetu = abarrai firmu
Frases
fit un'ora pista pista sentza tènnere arresetu!…◊ bi at zente chi andhat e benit sena arresetu ne a dedie e ne a denote ◊ sas feras ant agatadu pasu e arresetu in matas e majones
2.
tempus faghet mi aiant cunfirmadu de s'arresetu de babbu tou inoghe
3.
ajó, ista a arresetu, già l'isco chi ses forte!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
arrêt,
calme
Ingresu
stop,
quiet
Ispagnolu
descanso,
tregua
Italianu
sòsta,
quïète
Tedescu
Rast,
Ruhepause.
arresfréu arrefréu
arresfriài arrasfriài
arresfriàu arrasfriàu
arresfriòri , nm Definitzione
genia de maladia, ifadosa ma no mala, chi faet mescamente a innisire, leat a nares, a su gúturu, e benit po àere ingortu fritu meda (o fintzes po allergia)
Sinònimos e contràrios
arramatia,
arrefreu,
arrema,
refreadura
Frases
fémina sana, cussa: in corant'annus no at tentu mai un'arresfriori
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rhume
Ingresu
cold
Ispagnolu
resfriado
Italianu
raffreddóre
Tedescu
Erkältung.
arresfríu arrefréu
arrèsi arrèse
arrèsi 1, arresía arrasía
arrésida , nf: resa Definitzione su chi essit o chi si ndhe bogat de unu trebballu, intrada, badàngiu, fintzes segurtade o isceda de una chistione Sinònimos e contràrios arrenda, lucru, réndhua, rénnida Frases cussu pitzochedhu chi tenet istudiandhe ite arrésida est batindhe? 2. nara ite arrésida ndhe as batiu de sa missione! (M.Deiana)◊ a su pipiu chi dhi aiat datu s'arrésida, dh'at incarrigau de avisare su giàganu po sonare s'ispiru Ètimu srd.
arresidiài , vrb Definitzione coment'e lassare a resídiu, fintzes in su sensu de chistire, pònnere a parte.
arresigadòri arrasicadòre
arresigài arrasicàre
arresigàlla arrasigàlla
arresigaméntu , nm Sinònimos e contràrios farrasca, frascada, iscarràfiu, iscràviu, rafiada Ètimu srd.
arresignólu arrassanajólu
arresionadòre , agt Definitzione
chi is cosas dhas cunsiderat, chi arrexonat, chi cricat de bíere o cumprèndhere ite andhat bene e ite male
Sinònimos e contràrios
arrejonaditu,
arrejonadu,
arrexoniu
/
cdh. raxunadori
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
parleur,
raisonnable,
sensé
Ingresu
thinker,
talker,
judicious
Ispagnolu
razonador
Italianu
ragionatóre,
parlatóre,
assennato
Tedescu
vernünftig,
klug.