A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arrepichédhu , nm: repichedhu Definitzione su tocu de sa campana candho sonant po unu pipiu mortu Sinònimos e contràrios allegrias Terminologia iscientìfica sntz.

arrepichiàre arrempicài

arrepíchiu arrapícu

arrepiconàre , vrb Definitzione coment'e arrepicare, ma nau in su sensu de arrespòndhere, abbetiandho, de no pònnere in mente Sinònimos e contràrios acroconai, ammutighinare, apoderai 1, arrampedhai, arrebbellai, arrebedhai, calchedhare, screnciai Ètimu ctl., spn. repicó, repique.

arrepicóngiu, arrepicónzu , nm Definitzione sonu lestru e sighiu de campanas, fintzes de cropos Sinònimos e contràrios arrapicu Frases at inténdiu in sa mesa un'arrepicóngiu lestru lestru pariat ca dhue fut calincunu pistandu Ètimu srd.

arrepícu arrapícu

arrepícu 1 , nm Definitzione apicàlliu, cosighedha de pagu contu chi unu si ponet in pitzu po bellesa Sinònimos e contràrios lallanu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colifichet Ingresu frill Ispagnolu oropel Italianu frónzolo Tedescu Flitter.

arrepignài arrapagnàre

arrepigonàdu , agt Sinònimos e contràrios rebbellu.

arrepilài , vrb: repilai Definitzione segare su pilu o fàere sa braba a betu contràriu de su pilu, a pilimbesse Ètimu ctl., spn. repilar.

arrepílu , nm: repilu Definitzione su segare su pilu o fàere sa braba a betu contràriu de coment'est su pilu Ètimu ctl., spn. repel, repelo Tradutziones Frantzesu à rebrousse-poil Ingresu shave against the beard Ispagnolu contrapelo Italianu contropélo Tedescu Gegenstrich.

arrepítere, arrepíti arrapíti

arrepitinnàtu arratapignàta

arrépiu arrébiu

arrepociài , vrb Definitzione coment' e arrepítere su chi narat s'àteru po fàere a cumprèndhere chi no andhat bene, no dhu cumbinchet o no est de acórdiu Sinònimos e contràrios istòlchere Frases «fai totu, fai totu…», arrepòciat Cichinu, «ma is terras po fai totu su chi naras no dhas tenis!».

arrepóciu , nm Definitzione coment'e murrúngiu po cosa chi no si agatat de acórdiu Frases pobidhu e pobidha cenendu nd’iant chistionau sentz’e certai, tanti fiat inútili a si fai arrepòcius.

arreposài, arreposàri , vrb: reposai* Definitzione istare o abbarrare in pàusu, tasire o firmare unu trebballu, una pelea Sinònimos e contràrios pasai.

arrepósu , nm: reposu* Definitzione tempus chi apustis de una pelea s'istat chentza fàere, pausandho, o fintzes faendho àteru ma a manera de pòdere torrare a pigare fortzas Sinònimos e contràrios pasa 1.

arrepranài , vrb Definitzione fàere una cosa o unu logu in paris, pranu Sinònimos e contràrios aglianai, alladiae, apalisare, apianare, illadiare, ispianare, splanai Ètimu ctl. replanar Tradutziones Frantzesu aplanir Ingresu to flatten Ispagnolu allanar Italianu appianare Tedescu einebnen.

arreprànu , nm: repianu* Definitzione su pàtiu in sa pesada de un'iscala Frases àrtziat in s'iscala e si firmat in s'arrepranedhu de su primu pianu.