arrecatài 1 , vrb rfl: arrechetai, recatai Definitzione fàere su giuditziosu Sinònimos e contràrios refrenai Ètimu spn. recatarse Tradutziones Frantzesu se retenir, se moderer, garder une prudente réserve Ingresu to show reluctance Ispagnolu ser juicioso Italianu usare ritégno Tedescu sich scheuen.
arrecatàre arrecatài
arrecàtu arracàtu
arrecàtu 1 , nm Definitzione genia de duda, de duritu, de delicadesa Sinònimos e contràrios arrechetu, recatamentu Frases su dotori at abertu s'enna cun arrecatu Ètimu spn. recato Tradutziones Frantzesu tenue sérieuse Ingresu grave expression Ispagnolu recato Italianu contégno grave Tedescu würdevolles Benehmen.
arrechèdede, arrechèdere, arrechèdi, arrechèdiri arrachèdiri
arrechessítu , nm Definitzione cosa bona a papare, druches o àteru Sinònimos e contràrios apetitoja, bobboe, licantzadoria, licantzúmene, pititeria.
arrechetài arrecatài 1
arrechetàu , agt Definitzione nau de ccn., chi faet is cosas cun reguardu, arrespetu, atentzione Sinònimos e contràrios cautelosu, duritosu, giudisciosu | ctr. atreviu, conchedha Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. racatado Tradutziones Frantzesu prudent Ingresu prudent Ispagnolu recatado Italianu càuto Tedescu vorsichtig.
arrechétu , nm Definitzione genia de duda, de duritu, de delicadesa Sinònimos e contràrios arrecatu 1, recatamentu Ètimu srd.
arrechiài , vrb Definitzione cantare is réchias 2. ti dexit a èssi arrechiada! Ètimu srd.
arrechiàre , vrb Definitzione agatare paghe, assentu, asséliu Sinònimos e contràrios apachiare, arrechiare Frases su coro no si podet arrechiare si unu est pessighidu che cane! Ètimu srd.
arréchias , nf pl: réchia* Definitzione pregadorias po s'ànima de is mortos Sinònimos e contràrios rechiemeterna Tradutziones Frantzesu obsèques Ingresu exequies Ispagnolu exequias Italianu esèquie Tedescu Begräbnisfeier.
arrechiliàri , nf Definitzione prendha de apicare in origas is féminas; fintzes genia de breve de apicare in dossu po fortilesa Sinònimos e contràrios aricina, arracada, pendhulica / contramazina, punga Ètimu srd.
arrechínta , nf, nm: arrichintu, rechinta Definitzione a logos est disígiu mannu de fàere calecuna cosa, fintzes de foedhare, gana chi torrat a bènnere Sinònimos e contràrios apédhiu, apéliu, ispédhiu, renchénnida Frases mi est bénniu s'arrechintu de fàere drutzis e fatos mi dhos apo!
arrecía , nf: arricida, erricia, recida* Definitzione paperi chi narat de àere arreciu o pagau una cosa; su arregòllere a ccn. a domo (istràngiu, amigu) Sinònimos e contràrios retzivu / acasàgiu, acogliéntzia 2. dhi at fatu un'arricida… agiummai dh'iscudit! Tradutziones Frantzesu reçu, quittance Ingresu receipt Ispagnolu recibo, acogida Italianu ricevuta, quietanza Tedescu Quittung.
arrècia , nf: rècia Definitzione cosa intriciada o intrada apare (ferru, canna, linna) po serrare o amparare calecuna cosa Sinònimos e contràrios arraciada, ferrada / giaga Frases is mòngias fuedhant de apalas de s'arrècia ◊ apalas de s'arrècia su caboni at cantau!…◊ cussa maca fastígiat de s'arrècia! 2. arrustiant su pische in un'arrècia de letu 3. s'intrat in d-una arrecixedha Ètimu ctl. reixa Tradutziones Frantzesu grille Ingresu grating Ispagnolu reja, rejilla Italianu grata Tedescu Gitter.
arreciàda, arreciàra arraciàda
arreciàu , nm Definitzione incannitzada po amparare matas, po piscare Sinònimos e contràrios cadaletu 1, cannita, casaletu, casalire / cannitzada, incannitadu Frases a sa matixedha tocat a dhi ponni un'arreciau po su bentu ◊ me in s'arriu ant postu s'arreciau po cassai su pisci Ètimu ctl. reixat Tradutziones Frantzesu treillis Ingresu trellis Ispagnolu encañado Italianu gratìccio Tedescu Gitterwerk.
arrecioàre , vrb Definitzione acropare sa punta a manera de si atrotigare unu pagu e mantènnere de prus, nau de is ciòs chi si ponent ferrandho un’animale Sinònimos e contràrios arrabronai, arramaciai, arremazare, rebbaire.
arrecíre , vrb: arretzie, arretzire, arricire, arriciri, arritzire, erricire, recire* Definitzione pigare, arregòllere una cosa o a ccn. Sinònimos e contràrios acasagiai, acollire, picare / acetai Frases ringratziare ti cheria de su regalu chi mi as ispediu e cun pragere mannu apo arretziu ◊ fizos mios, arretzide sa beneditzione mia! ◊ sa zente po arretzie sa gràtzia de su Santu depet sartiae sas pampas de su fogu Tradutziones Frantzesu recevoir Ingresu to receive Ispagnolu recibir Italianu ricévere Tedescu bekommen.