Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arreberdadúra , nf Definitzione su arreberdare.

arreberdàre , vrb Definitzione fàere su reberde, su si fàere reberde Sinònimos e contràrios arrampedhai, arrebbellai, arrebedhai Ètimu srd.

arreberdàu , pps, agt Definitzione de arreberdare; nau de ccn., chi si est fatu reberde.

arrebéu , nm Definitzione bàculu totu nodos Sinònimos e contràrios fuste, maciocu Frases ndi fut essiu cun d-un'arrebeu e dh'iat fatu: Deghinò eita?!

arrebisàle arrabisàli

arrébiu , nm: arrépiu Definitzione pagu pagu de tempus, de pàusu Sinònimos e contràrios àchiu, arresetu, assébiu, impasada Frases seus sempri in giru, sentz'e arrébiu ◊ no acatat arrépiu su coro tou ◊ fit a su anna anna e in domo sua non bi fachiat arrépiu ◊ semus chircandhe isperu chen'arrépiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrêt, trêve Ingresu rest, truce Ispagnolu tregua, pausa Italianu sòsta, trégua Tedescu Halt, Rast.

arrebronaméntu , nm Definitzione su arrebronai Sinònimos e contràrios arrabronadura Ètimu srd.

arrebròne, arrebròni , nm: ribbroni* Definitzione genia de crau, su chi si ponet a s’orroda prena de is carros po aguantare apare is orrugos; fintzes genia de bullitas po punciare orrobba de aguantare bene istirada, segundhu sa mobbília Sinònimos e contràrios obbibi.

arrebugíu arrabbugíu

arrebusài arrebbusài

arrebústu , nm: rebustu Definitzione logu ue si chistint provistas a papare Sinònimos e contràrios canava, credensa, robbatia Ètimu ctl. rebost Tradutziones Frantzesu garde-manger Ingresu sideboard Ispagnolu despensa Italianu dispènsa, credènza Tedescu Speisekammer, Speiseschrank.

arrebutzulàre , vrb Definitzione arregòllere sa cosa cun dificurtade, a pagu a pagu; rfl. fintzes errichire Sinònimos e contràrios acabidae, acabigiulare, acabulare, apunghitai, preulire, regutzulare* Tradutziones Frantzesu ramasser (par ci par là) Ingresu to scrape up Ispagnolu juntar Italianu raggranellare Tedescu zusammensparen.

arrecabài , vrb: recabai Definitzione su ndhe bogare o tènnere calecuna cosa de unu trebballu, de una faina Sinònimos e contràrios acanciare, balanzare, bocare, iscrúfere, lobrare, lograi, otènnere Ètimu ctl., spn. recabar Tradutziones Frantzesu tirer, toucher Ingresu to deduce Ispagnolu sacar Italianu ricavare Tedescu gewinnen.

arrecàda arracàda

arrecàdu , nm: recadu Sinònimos e contràrios sceda / acasàgiu / donu / saludu Ètimu spn. recado.

arrecàja arracàda

arrecalliàre , vrb Definitzione iscontroriare s'àteru, nàrrere cosa in contràriu fintzes coment’e abbétia Sinònimos e contràrios contraíchere, scontrariai / abbetiae 2. Bainzu arrecàlliat nandhe chi si est una cosa gai importante no cherent pastores o massazos che a isse! ◊ balla, cun cussa no dias arrecalliare meda comente faches candho arrespondhes a nois!

arrecàpidu , nm: recàpidu Definitzione totu su chi serbit po fàere calecuna cosa, e mescamente cosas de papare, ingaúngiu Sinònimos e contràrios arracatu Frases de sa timoria mi soe iscarésciu ca buxia arrecàpidu e ingaúngiu in sa tasca ◊ fustis pensandu a sa familiedha in domu censa pani e arrecàpidu.

arrecasciài , vrb: recasciai Definitzione aconciare unu muru béciu torrandho a nou unu tretu, una foga, fintzes cartzare unu muru aciunghendho muru de asuta, a tretu tretu Ètimu ctl. encaixar.

arrecatài , vrb: arrecatare, ricatai Definitzione prus che àteru, furare gente po iscabbúllere dinare a is parentes Sinònimos e contràrios issucutare Frases ant ojau una tropedha de balentes chi cheriant gheretzare a bidha pro arrecatare a mussegnore Tradutziones Frantzesu saisir, confisquer, séquestrer Ingresu to seize, to kidnap Ispagnolu secuestrar, raptar Italianu sequestrare Tedescu entführen.