arrebbugínu, arrebbugíu arrabbugíu
arrebbuliàja , nf Definitzione carramatzinas, trastos de fuliare, coígios de pulidura Sinònimos e contràrios bascaràmene.
arrebbúliu , nm Definitzione su arrebbulliai, genia de gana mala, de bulúgiu / a. de massa = morigu de bentre; is arrebbúlius de sa pessa = orrugos de petza, puliduras Sinònimos e contràrios abbuluzamentu / isaladura, mutzinadura 2. cun is arrebbúlius de su mannali si faet su ortau Ètimu srd.
arrebbulliài , vrb Definitzione pònnere in avolotu, buluzare s'istògomo, fintzes fàere naschire unu sentidu de arrefudu Sinònimos e contràrios bolluzare, sciambullai, trumbugliai Frases no mi chistionis de cosa de papai ca solu su nci pensai mi arrebbúlliat s'istògumu! 2. is arriolus ant arrebbulliau a mamma tua Ètimu srd.
arrebbulliàu , pps, agt Definitzione de arrebbulliai Sinònimos e contràrios bolluzadu 2. no arrennèsciu a ingurti, soi totu arrebbulliau.
arrebbusài , vrb: arrebusai, rebbusare* Definitzione fàere rebbuserias, ingannos, mescamente in su giogu Sinònimos e contràrios abbovai, afrodhare, coglionai, coluvronare, imbaucare, imbusterai, imbuvonare, improsae, ingannai, ingregai, piocai, scafai, trampai.
arrebbusàlla , nf Sinònimos e contràrios carramacina, catzavusalla, frusulia.
arrebbuséri , agt, nm: rebbuseri Definitzione chi o chie costumat a ingannare, mescamente in su giogu po bínchere cun ingannu Sinònimos e contràrios afrascadore, arruseri, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, mànghinu, trampista, trobedheri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tricheur Ingresu card-sharper Ispagnolu tahúr, fullero Italianu baro Tedescu Falschspieler.
arrebbusería , nf: rebbuseria* Definitzione trampa; manera de fàere, totu a trampas / fai arrebbuserias in su giogu Sinònimos e contràrios embusteria, fragnocoleria, ingannia, macatreferia, tramperia Tradutziones Frantzesu fraude Ingresu swindle Ispagnolu trampa Italianu fròde Tedescu Betrug.
arrebbussàda , nf: rebbussada Definitzione su arrebbussare Sinònimos e contràrios intunigada Ètimu srd.
arrebbussadúra , nf: rebbussadura Sinònimos e contràrios àlbiu, arrabbussamentu, arrebbussonzu, intúnigu Ètimu srd.
arrebbussài, arrebbussàre arrabbussài
arrebbussónzu , nm: rebbussonzu Sinònimos e contràrios arrebbussadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crêpi, crépissure Ingresu render Ispagnolu enfoscado Italianu rinzaffo Tedescu Bewurf.
arrebbússu , nm: ribbussu Definitzione pígiu de impastu (crachina o cimentu cun rena) chi si ponet a is muros po dhos allisare e finire, ammontare is fartas, giare fortilesa, istare prus límpios e po dhis giare una passada de tinta Sinònimos e contràrios àlbiu, arrebbussonzu, incalchinu, ingrostu, innalvinonzu, intúnigu Frases si ses maistu bonu si bit a s'arrebbussu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plâtre, enduit de ciment Ingresu plaster Ispagnolu enlucido Italianu intonacatura Tedescu Verputzen.
arrebeciài , vrb Definitzione arremaciai / arrebeciai una tacita.
arrebedhài , vrb: arrepedhae, arrepedhai, arrepedhare Definitzione fàere fortza po no si lassare dominare; fàere fortza po no pònnere mente Sinònimos e contràrios acromai, acumbuai, arrampedhai, arrebbellai*, calchedhare, calchidare, callidare, carcinai, screnciai Frases sa màchina est arrepedhada e no si resessit a la pònnere in motu 2. chi no arrepedhas, tui no ses cuntentu! ◊ ma càstia custu impiegau arrepedhandu a su chi narat su síndhigu! Tradutziones Frantzesu offrir de la résistance Ingresu to rebel Ispagnolu rebelarse Italianu ribellare, far resistènza Tedescu sich erheben, Widerstand leisten.
arrebentài, arrebentàre arrebbentàre
arrebentàu arrebbentàu
arrebéntu arrebbéntu