apèste apèsta
apèta , nf Definitzione paulina, genia de bobboi niedhudu chi faet in is domos si dhue at umidore Sinònimos e contràrios cadalana, patedha, partabúdiga, perta Terminologia iscientìfica crp.
apetàntis , avb: petantis Definitzione tempus inter duos fatos Sinònimos e contràrios sughestantu Frases apetantis medas contus si nd'isperdint ◊ in s'apetantis chi dèu fui militari mamma si ndi fut andada a Gúspini.
apetàre , vrb Definitzione pònnere su petu nou, unu pígiu nou a su fundhu de is iscarpas, de mesania a sa punta, asuta Sinònimos e contràrios arressolai, impetare, inciolai Frases su catolàgiu, poveritu, cun totu cussos fundhos de apetare!…◊ oe amus de apetare iscarpas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ressemeler Ingresu to resole Ispagnolu echar medias suelas Italianu risuolare Tedescu neu besohlen.
apètere , vrb Definitzione disigiare, bòllere, àere in gana Sinònimos e contràrios apetessi, apetire, apitare, desizare Ètimu itl. appetere.
apetèssi apatèssiri
apetessiméntu , nm Definitzione su apetèssiri, su àere in gana de papare Ètimu srd.
apetèssiri apatèssiri
apetigadòri apedicadòre
apetigàe, apetigài apatigài
apetigaméntu , nm Definitzione su apetigai, frigare o pònnere su pei a sa cosa, catzigamentu; in cobertantza, su fàere male, mescamente a chie no si podet difèndhere Sinònimos e contràrios abbotinada, abbútinu, istraitzu Frases cussus acuant s'apetigamentu de is deretus e interessus de sa natzioni sarda Ètimu srd.
apetigàre apatigài
apetigórgiu , nm Definitzione logu totu apetigau, catzigau Ètimu srd.
apetígu, apétigu , nm Definitzione catzigóngiu chi si faet ponendho is peis; nau in cobertantza, male chi si faet a s'àteru mescamente aprofitandho ca no si podet difèndhere Sinònimos e contràrios apeítigu, apeitu, apeisinzu, apetigamentu, istraitzu, apetigognu, pedicontzu / acovecu / atrípidu, istrepitzu, istrípidu, tribitu Frases s'intendhiat su chistionu de sa zente e s'apetigu de sos cadhos 2. ndi dh'ant fatu de apetigu, a cussu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétinement, vexation Ingresu overwhelming, trampling Ispagnolu pisoteo Italianu calpestìo, sopraffazióne Tedescu Getrampel, Überwältigung.
apetillài , vrb Sinònimos e contràrios acacigai, apatigai, apeutare Frases segundu tui depia passai in su stantaritzu po apetillai s'arau a terra modhi! ◊ ant camminau in su mòri apetillendu pruini.
apetíre , vrb: apitire, apitiri Definitzione disigiare, bòllere, àere in gana, fintzes punnare o tirare a… Sinònimos e contràrios apatèssiri, apètere, apitare, apitissire / petire 1 Frases issa si faghiat disizare apetindhe a isse in unu modu seguru 2. est cafudu e pasteri, dhi giànt deghe panes e apitit a cosina! Ètimu itl. appetire.
apetitòja , nf: pititoja Definitzione cosa a papare bona o chi praghet meda Sinònimos e contràrios bobboe, gulosina, licantzadoria, licantzúmene, liconia, pititeria Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gourmandise Ingresu delicacy Ispagnolu manjar Italianu leccornìa Tedescu Leckerei.
apetitósu , agt Definitzione nau de cosas de papare, chi praghet, bona meda Sinònimos e contràrios licantzu, lichitosu, lichitu.
apetítu , nm: apititu Definitzione bisóngiu e gana de papare Sinònimos e contràrios fàmene | ctr. dirgana, ispititu Maneras de nàrrere csn: acutzai, bogai, ispertai, fai torrai s'a.; apetitu caninu = fàmine caninu, zenia de maladia; iscassu de a. = chi no tenit ganas, sganiu Frases apo manigadu cun apetitu: fia peri famidu! ◊ s'araxi frisca bogat s'apititu ◊ bufit una tassixedha, ca dhi fait imbucai apititu! ◊ pighit una pruga, ca dh'ispretat s'apititu! ◊ tantu za est iscassu de apetitu… est un'ora betanne a cropus! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu appétit Ingresu appetite Ispagnolu apetito Italianu appetito Tedescu Appetit.