aperiènte , nm Definitzione bufóngiu chi ponet apititu, cosa po acutzare o ispertare s'apititu Terminologia iscientìfica bfg Tradutziones Frantzesu apéritif Ingresu aperitif Ispagnolu aperitivo Italianu aperitivo Tedescu Aperetif.
aperigúngia abbericúngia
aperperàre , vrb Definitzione fàere una cosa pèrpere, totu pínniga de unu matessi andhare Sinònimos e contràrios atamanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu uniformiser Ingresu to uniform Ispagnolu uniformar Italianu uniformare, omogeneizzare Tedescu uniformieren, homogenisieren.
aperperinàre , vrb: perpirinare Definitzione su si abbasciare cun is cambas pinnigadas e is nàdigas in pitzu de is carrones (fintzes coment'e po fàere de bisóngiu); su si calare coment'e po no aguantare, cédios Sinònimos e contràrios abbibbirinai, abribidhai, apatai, apimpirinare Frases ancu sa budha si li sichet, a si aperperinare in sa piatza, ca at pudiu su locu! ◊ sa pitzinna si fit aperperinaa chin sa conca in brenucos 2. unu coro s'est aperperinau in su fochile fritu de s'amore (G.Piga) Ètimu srd.
aperràdu , pps, agt: apirratu Definitzione de aperrare; chi no ascurtat a s'àteru, chi costumat a fàere a conca sua Sinònimos e contràrios abbetiosu, aputajolu, coteu, istorroniau, perrónchinu, perrosu, pistilosu, serréntile, testarrudu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu têtu Ingresu stubborn Ispagnolu testarudo Italianu cocciuto Tedescu dickköpfig.
aperràre , vrb Definitzione fàere a conca sua chentza ascurtare su pàrrere, su cossígiu de s'àteru Sinònimos e contràrios betiare, incalliri, ostinai, tostai Ètimu spn. emperrarse Tradutziones Frantzesu s'obstiner Ingresu to insist Ispagnolu emperrarse Italianu ostinarsi Tedescu sich versteifen.
apèrrede, apèrrere abbèrrere
aperricàre , vrb Definitzione artziare a unu logu artu, a una mata, aguantandhosi cun is manos a ccn. cosa Sinònimos e contràrios acadhai, aperrociai, apiculai, apichedhai, apilicare Frases su pitzinnu si aperricavat a s'úlimu pro divertimentu Ètimu srd.
aperrighinaméntu , nm Definitzione su èssere o fàere su tostorrudu Sinònimos e contràrios arrepedhu, tostorrímine Ètimu srd.
aperrighinàre , vrb Definitzione no bòllere intèndhere s’arrexone de s'àteru, fàere a conca sua chentza bòllere ascurtare nudha, pecare a perronia Sinònimos e contràrios abbetiae, aconchinae, acorrochinare, intestai, tostoinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter Ingresu to be obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu fermarsi a lungo con ostinatézza, incaponirsi Tedescu auf seinem Kopf bestehen, sich versteifen.
aperrintzadúra , nf Definitzione su si aperrintzare, su artzare a calecunu logu o in calecunu logu aguantandhosi cun is manos e a isfortzu Sinònimos e contràrios apilicadura Ètimu srd.
aperrintzàre , vrb Definitzione artzare apitzu de ccn. cosa Sinònimos e contràrios acadhai, apichedhai, apiculai, apilicare Frases su pitzinnu si aperrinzat a sas àrbules.
aperrociài , vrb: apirrociai Definitzione artzare a logu o cosa in artu Sinònimos e contràrios acadhai, apichedhai, apiculai Frases nci aperròciant in d-una mata de figu e cumentzant a papai (M.A.Cappai)◊ cun duus sàrtidus nci aperròciat apitzus de una mata.
apèrta abbèlta
apertài , vrb Definitzione laminare sa lana bogandho de pare is frocos o pubusones a manera de dha pòdere filare Sinònimos e contràrios balminare, carminai, irgardare, isgraminare, isparpedhare Ètimu srd.
apertiàda , nf Definitzione cropu de pértiga, de fuste o àteru deasi Sinònimos e contràrios spertiada Ètimu srd.
apértu abbéltu
apertúra abbeltúra
apéschi Definitzione pentzas chi?… Frases apeschi siat sa madrighe noa de su chi bramas tempus benidore? ◊ apeschi sia macu?!