apesilàre , vrb Definitzione fàere a apisiles, pònnere impare a meda, totu a unu Ètimu srd.
apesíle apasíbi
apesíliche , nm: pisíliche Definitzione matzu de giuncu, de ràfia o àteru deasi, atrotigau in mesu a manera de dhi fàere unu lobu (acapiau cun calecunu cambu de giuncu etotu) e de arresurtare, addopiau, cun is duos càbudos a sa matessi bandha, po apicare cosa de frutuàriu a dhu chistire (cun dónnia càbudu de giuncu si acàpiat unu nasedhu o pitzu de su frutuàriu) Sinònimos e contràrios apasibi, pendhúliche, pesu, pubúsulu Ètimu srd.
apesonadòri , nm Definitzione chie giaet cosa a pesone Sinònimos e contràrios afitadore, apesoneri | ctr. allocateri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu locateur Ingresu lessor Ispagnolu arrendador Italianu locatóre Tedescu Vermieter.
apesonài apejonàre
apesonaméntu , nm Definitzione su apesonare, su giare cosa a pesone Frases cussa zat acollocu a tie e a sas ebbas puite tenet istadha e faet apesonamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu location Ingresu location Ispagnolu arriendo Italianu locazióne Tedescu Vermietung.
apesonàre apejonàre
apesonéri , nm: pesoneri* Sinònimos e contràrios afitadore, apesonadori | ctr. allocateri.
apesòrgia , nf: apraxoxa, apresòrgia, aprexoxa, presòrgia Definitzione calidade de àghina madura, a pibiones mannos longhitos, e calidade de pira puru, chi durat a dha lassare a trigadiu apicada Sinònimos e contràrios apicadorza Frases su fill'e su sergenti no papat apesòrgia… Ètimu srd.
apesórzu , nm Definitzione cordedha, codriola, giuncu o àteru (css. acàpiu) po aguantare cosa apicada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu corde Ingresu slipknot Ispagnolu ligadura Italianu càppio per cui si appende qls. Tedescu Schlaufe.
apessàda , nf Definitzione a s'a. = pentzandhodhoe, cunsiderendi is cosas (ctr. a s'ispessada) Frases sas poesias iscritas sunt fatas a s'apessada.
apessadúra , nf Definitzione su apessare; is pinnigas o gajas de unu bestimentu pressau (gunnedha) Sinònimos e contràrios pressadura Frases po fàghere s'apessadura boliat tempus meda Ètimu srd.
apessài apeciàre
apessamentàdu apensamentàu
apessamentàre apensamentài
apessàre apeciàre
apéssu , nm Sinònimos e contràrios billa 1, imbussulatura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bordage Ingresu turning down Ispagnolu doblez Italianu rimboccatura del lenzuòlo Tedescu Umschlag.
apèsta , nf: apeste, pelte* Definitzione maladia mala apicigosa chi s'ispainat e leat a gente meda, ma fintzes maladia o male bastat chi siat; in cobertantza si narat de su margiane (ca si papat is angiones), o fintzes de gente mala chi no si podet padire / genia de frastimu: s'apesta niedha chi che lu boghet! = anchi si morxat de pesta! Sinònimos e contràrios pidémia / grodhe, magliane Frases s'apesta niedha che lu boghet, a isse solu! ◊ bi ndhe at àpidu de apestes in s'istória!… Tradutziones Frantzesu peste Ingresu plague Ispagnolu peste Italianu pèste Tedescu Pest.
apestadúra , nf Definitzione immalaidadura, su pigare apesta Sinònimos e contràrios impestamentu Ètimu srd.
apestài, apestàre , vrb Definitzione ingòllere o apicigare apesta, maladia mala, fàere dannos; fàere fragu légiu meda, pudidore Sinònimos e contràrios impestai, impestulare Frases mostres si pesant dae su profundhu e sa terra apestant de pudine (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empester Ingresu to infect Ispagnolu apestar Italianu appestare Tedescu verseuchen.