apiadaméntu , nm Definitzione su àere o sentire làstima, piedade Sinònimos e contràrios dabori, dolentia, feritza, làstima, piaidade Ètimu srd.
apiadaméntu 1 , nm Sinònimos e contràrios abbassiamentu, imbassiada Ètimu srd.
apiadàre , vrb Sinònimos e contràrios imbasciai Tradutziones Frantzesu se baisser Ingresu to stoop (down) Ispagnolu agacharse Italianu abbassarsi, chinarsi Tedescu sich bücken.
apiagàdu , pps, agt Definitzione de apiagare; chi est totu malandras, liagas, freaduras 2. nostra Segnora at bidu su fizu totu apiagadu sentza gulpa ◊ fit totu apiagadu a fortza de letu.
apiagàre , vrb: pragare* Definitzione fàere totu a liagas Sinònimos e contràrios agliagai Tradutziones Frantzesu blesser Ingresu to hurt Ispagnolu llagar Italianu piagare Tedescu verwunden.
apiàglia abiàrja
apiajólu abiólu
apiàna abeàna
apianàre , vrb: aplanai, aplaniai, apranai, apranare, apraniae, apraniare, pranae Definitzione fàere in pianita, trebballare cun sa prana po fàere lisa sa linna; fàere in paris, pranu; in cobertantza, pigare a frandhigos Sinònimos e contràrios allisai, impianitare / aglianai, apalisare, arrepranai, ispianare, splanai Frases isciu comenti boit apranau un'arrogu de linna 2. sa terra est forrogada e dh'apràniat 3. isse cheret apraniadu, si cheres chi ti ponzat mente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raboter Ingresu to plane Ispagnolu cepillar, allanar Italianu piallare Tedescu hobeln.
apianellài , vrb: pianellare Definitzione arregiolare, pònnere is arregiolas Sinònimos e contràrios allosai, impianellare Frases immoi ant apianellau sa pratza.
apíant , bvrb Definitzione genia de forma vrbl. (3ˆ pers. pl.) chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzes po fàere prop. potentziales Frases custos fiant isposos chi apiant a èssede a cuncórdia (L.Pisano).
apiantonàre , vrb: aprantonare Definitzione pònnere unu logu a prantones, a matas; lassare che unu prantone Sinònimos e contràrios arburire, imbuschire, intupai, intupire Frases potant bídere torra aprantonadas sas terras che in séculos passados! Ètimu srd.
apiànu , avb Definitzione abbellu, chentza presse, chentza brínchidos, in manera pàsida, chentza fàere tropu fortza o giare aggheju Sinònimos e contràrios abbellu, allentu, allenu 1, mighirimíghiri, piotibioti.
apiànu 1 abeàna
apiarèsa, apiarésu , nf, nm Definitzione puzoni birdi o rúndini murinisca o isconcamoju, genia de pigione bellu (mannu cantu sa mérula) chi si papat s'abe: a logos dhi narant cocheàchina ca iscocat s'abe in is bíngias in tempus de àghina Sinònimos e contràrios abeana, abiàrgiu, abiarja, abioi, marragau, miàrgiu, pranedha Terminologia iscientìfica pzn, merops apiaster Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu guêpier d’Europe Ingresu european bee-eater Ispagnolu abejaruco europeo Italianu mèrope Tedescu gemeiner Bienenfresser.
apiàrju abiàlzu
apiarrài , vrb Definitzione pònnere a sicare, fàere a pilarda (frutu segau a perras, tamata isperrada cun sale)/ sardina apiarrada = posta in boto cun sale Sinònimos e contràrios apilardae Frases at postu sa tamàtiga a apiarrai.
apíat , bvrb Definitzione forma verbale (3ˆ pers. sing.) chi s'impreat po fàere su cund. de totu is vrb.: s'impreat a sa matessi manera fintzrs po giare s'idea de una possibbilidade e po fàere su benidore de tempus passau Sinònimos e contràrios iat, piat, tiat Frases custu apiat a chèrrede nàrrede a torrare a ifatu meda in su tempus (L.Pisano)◊ a mimmi mi apiat a pràghede de ischire totu ◊ custu Batista apiat a èssede unu pastore ◊ s’ómmine apiat a tènnere una sessantina de annos 2. su bandhidore at avisau totu sa bidha ca po órdine de su síndhigu non s'apiat a apèrrere s'abba.
apiatadúra , nf Definitzione su apiatare, cosa apretada, fata a preta, cagiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu caillot Ingresu coagulation Ispagnolu coágulo, grumo Italianu coàgulo Tedescu Gerinnung.
apiatàre , vrb: apietare, apretare Definitzione fàere a preta, nau de su late, de su sàmbene, cagiare / sàmbene apretadu, apietadu = sànguini callau, aperdau Sinònimos e contràrios abbeladinare, acepare, aggromare, alleae, ammallorai, apedrare, assambellutare, cagiare, giagare Frases su sàmbene de s'animale, candho si coglit, cheret morigadu pro no si apietare Ètimu ctl. (a)pretar Tradutziones Frantzesu faire grumeler, coaguler Ingresu to coagulate Ispagnolu formar grumos, cuajar Italianu raggrumare, coagulare, rapprèndere Tedescu ballen, gerinnen.