A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

aozàdu , pps, agt Definitzione de aozare; chi at postu ógiu, chi est grassu; nau de sa nughe bècia, chi est contomosa, at pigau sabore légiu; nau de su trigu, chi est guastu de s'umidore, addulliu Frases ammustrant a minispreju su vívere aozadu de sa zente Tradutziones Frantzesu replet Ingresu fat Ispagnolu gordo Italianu pìngue Tedescu fett.

aozàre , vrb Definitzione pònnere ógiu; nau de sa nughe, essire contomosa (candho est passada, bècia de un’annu); nau de su laore o de s'erba, andhare male po su istare a tropu isciustos e, segundhu su logu, dhu narant fintzes po acapiare sa bide noa créschia meda Sinònimos e contràrios aogire, ingrassai | ctr. isozare 3. nois semus irmamandhe e aozandhe totu paris, lah! ◊ est aozandhe sa bide a bilighinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engraisser Ingresu to fatten Ispagnolu engordar Italianu impinguare Tedescu dick werden.

aozàre 1 , vrb Definitzione iscagiare de sa basca, tènnere basca meda Ètimu srd.

apabaglionàre , vrb: apabiglionare Definitzione pònnere su pabaglione (a su letu); prus che àteru nau de unas cantu cosas (bide, laore) chi creschent meda e a cracu / letu apabiglionadu = chi li ant postu su pabaglione, serradu e cuguzadu a bardachinu Sinònimos e contràrios impabiglionare / abbudatzare / intibbiri 2. su trigu si ch'est apabiglionadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir touffu Ingresu to thicken Ispagnolu tupir, espesar Italianu infoltire Tedescu dicht werden.

apàbas , avb: apalas Definitzione a palas: in daesegus, a sa parte de asegus Sinònimos e contràrios acoacò, addaesegus, addaredhu, aissegus, impalas, incuadas, insegus | ctr. addaenanti, ainnanti, ananti Ètimu srd.

apabassadúra , nf: apapassadura Definitzione su apabassare Sinònimos e contràrios apapassada Ètimu srd.

apabassài, apabassàre , vrb: apapasciare, apapassare, pabassai Definitzione nau de frutuàriu, fàere o essire a pabassa Sinònimos e contràrios acalamai, ammustiai, irmurtire / apilardae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se flétrir Ingresu to wither Ispagnolu pasar Italianu appassire Tedescu verwelken.

apabassinàre , vrb: pabassinare Definitzione fàere a pabassinu, sicau che pabassinu Ètimu srd.

apabaulàdu , agt Definitzione chi est in colore de pabaule, orrúbiu meru Sinònimos e contràrios arrujatzau Frases zughet sa cara apabaulada de s'iscurrizu Ètimu srd.

apabedhàu , agt Definitzione chi portat pabedhas, is singiales o marcos chi abbarrant in sa pedhe de una segada, de una fruschedha, de sa pigota sanada / perdas apabedhadas = totu sinzadas a fortza de bi colare Sinònimos e contràrios sinzadu Ètimu srd.

apabiglionàre apabaglionàre

apachiàda , nf Definitzione su apachiare Sinònimos e contràrios asseliada Ètimu srd.

apachiadòre , nm: apaghiadore, apaxiadori, apaxiaroi Definitzione chie ponet paghes; nau de meighina, chi apàxiat, faet s'efetu de asselenare, asseliare Sinònimos e contràrios apagliatore, paxieri / asselieri | ctr. atzitzadori, aunzadore, cuvusionista Frases ómine no bi ndhe at mezus de custu: de dogni lite est s'apaghiadore ◊ as donau boxi a anninnias apaxiadoras po pipius iscinitzosus (S.Mossa) 2. fut trummentendi ma est benniu su dotori, dhi at donau s'apaxiaroi e si est fíncias drommiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réconciliateur Ingresu reconcilier Ispagnolu pacificador, mediador Italianu pacificatóre Tedescu Friedensstifter.

apachiadúra , nf: apaghiadura, apaxiadura Definitzione su pònnere paghes, su torrare in paghe Sinònimos e contràrios apàchiu, apaxiamentu Frases issa no cheret sighire cun sas brigas e cun sas apaghiaduras! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réconciliation Ingresu reconciliation Ispagnolu pacificación Italianu pacificazióne Tedescu Befriedung.

apachiàre , vrb: apaghiare, apagiai (a-pa-gi-a-i) apagiare 1 (a-pa-gi-a-re) apaxiae, apaxiai, apaxiari Definitzione pònnere paghes, in paghe, fàere sa paghe, torrare in paghe; istare o abbarrare sériu, selenu, pònnere o istare in asséliu, lassare s'arrennegu / apachiare s'istògomo = papai calincuna cosa po allebiai su fàmini; apagiai su siri = passare su sidi Sinònimos e contràrios apracimai / abbacai, abblandai, abbonantzai, abboniri, achedare, allebiae, ammellare, apaghizare, apasaogare, apolgiai, assebiai, asselenare, assussegai, illebiare, illenare Frases si ti arregordas chi fradi tuu est inchietu contras de tui, lassa inguni su donu tuu e curri prima a ti apaxiai cun fradi tuu (Ev)◊ a issu dhu cicant po apaxiari is certus 2. sos astores isprammant sas chedhas apaxiadas ◊ prendha mala cussu pitzocu: no l'apàchias mai! ◊ cantos bellos mi apàghiant sa mente ◊ apàghia sos coros, beneighe dogni amore! (A.Casula)◊ mi apàchio pessandhe chi mi cheres bene ◊ canno si dh'ant fatu a cumprènnere za s'est apaghiadu ◊ si ses arrenegau ge ti as a apaxiai! ◊ no si apàxiat s'istrasura e su bentu trogomíngiat is trigus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réconcilier Ingresu to reconcile Ispagnolu reconciliar, tranquilizar Italianu pacificare, riconciliare, tranquillizzare, acchetare Tedescu versöhnen, beruhigen.

apachiéri , nm: paxieri* Sinònimos e contràrios apachiadore, apagliatore | ctr. aunzadore, cuvusionista.

apàchiu , nm: apàxiu Definitzione su apachiare, su istare in asséliu Sinònimos e contràrios apachiadura, apaxiamentu Frases cussu no tenet apàchiu Ètimu srd.

apaciapài , vrb Sinònimos e contràrios aciapai, tènnere Ètimu srd.

apadentài, apadentàre , vrb Definitzione pònnere o intrare is procos o àteru bestiàmene a su padente, a su cumonale, po dhos lassare a pàschere Sinònimos e contràrios | ctr. ispadentare Ètimu srd.

apadezonàdu , agt, nm: padezonadu Definitzione chi est che una padezone (padedha pitica), de figura Sinònimos e contràrios padezonatu Ètimu srd.