apalincionài , vrb Definitzione pònnere is palincionis (a sa bide, a cosa prantada) po seguresa po su bentu e fintzes po aguantare sa cosa in artu Sinònimos e contràrios apontedhae, apuntalai, arradicare, fíere, impuntedhai, incradiare Ètimu srd.
apalisàre , vrb: aparigiai, aparigiare, aparisare, aparixai, aparizare, parigiai Definitzione fàere in paris; fàere una cosa a su matessi paris de un'àtera, cantu s'àtera, bogare is diferéntzias / aparizare sos contos = schitiai, assardare sos contos, pagai is dépidos Sinònimos e contràrios aglianai, alladiae, apianare, arrepranai, illadiare, imparisare, ispegnare, ispianare, splanai / aggalire, aggualai, aparinare, arrasai 1 Frases aparixai is logus malus! ◊ pro aparisare custu muru bi cheret intúnigu meda ◊ aparixaus su mòri ca est totu fossus ◊ aparizade su caminu pro su Deus nostru! ◊ prima de semenare, sa terra cheret aparizada unu pagu ◊ sos montes si trement, s’irghítinant e si apalisant 2. aparixit a deximila, ca no portu dinai in càmbiu! ◊ mancari chirchemus de aparizare sos contos, cun Deus semus semper in dépidu ◊ po su disturbu nostru no as perunu dépidu de aparisare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu niveler, aplanir Ingresu to level Ispagnolu aplanar, allanar Italianu livellare, appianare Tedescu einebnen.
apallàda , nf Definitzione cosa de papare, pàgia, po is animales Sinònimos e contràrios addescu, musúngiu, pravenda Frases cancunu est andendi a ghetai s’apallada a is bois Ètimu srd.
apalladròxa , nf Definitzione istrégiu de pértigas atruvullonadas (múllias, atrotigadas) po pònnere pàgia o àteru a is animales po papare Ètimu srd.
apalladróxu , nm Definitzione corratzu, corrale, istadha, logu inue si giàt a papare (pàgia ma no solu cussa) a is animales de trebballu Ètimu srd.
apalladúra , nf: apazadura Definitzione su apallai, su pònnere pàgia a su bestiàmene a papare Sinònimos e contràrios apallamentu Ètimu srd.
apallài apagiàre 2
apallaméntu , nm Sinònimos e contràrios apalladura Ètimu srd.
apallíbi , nm Definitzione su logu inue si apàgiat su bestiàmene (boes, àinu o àteru); muntone de pàgia de mare? Frases allà unus poàtzius bellus, innòi: gei no funt apallibis de buca de istani! Ètimu srd.
apalonadúra , nf Definitzione su apalonare, is palones postos Sinònimos e contràrios cradiadura Ètimu srd.
apalonàe, apalonàre , vrb: aparonai Definitzione pònnere o fichire palones, puntedhos, raiga; istrantagiare, pònnere prantau che unu puntedhu Sinònimos e contràrios apichetare, cradiare / istantargiai, arritzare, ficare 2. feimí isparessi custa pantàsima chi s’est aparonara in sa porta mia! Ètimu srd.
apalonàu , pps, agt: palonadu Definitzione de apalonare; nau de ccn., chi est prantau firmu, abbaidandho Sinònimos e contràrios ficadu, istantàrgiu, reu | ctr. corcau, sétidu Ètimu srd.
apalpadúra , nf Definitzione su istare tocandho cun is manos Sinònimos e contràrios apàlpidu, apupudhu, atràpidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tâtage Ingresu patting Ispagnolu manoseo Italianu palpeggiaménto Tedescu Befühlen.
apalpài, apalpàre , vrb: aprapai, palpare 1 Definitzione tocare cun sa manu, cun is pódhighes Sinònimos e contràrios ammanucai, apalpidare, aplopodhare Frases su dotori a su pipiu dh'at aprapau in totu sa persona ◊ su tzegu si desit a apalpare a cadeunu ◊ apalpendhe apalpendhe, chircat intro de su nítzulu e tocat un'imbóligu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu palper, toucher Ingresu to touch Ispagnolu manosear Italianu palpare, brancicare Tedescu betasten.
apalpedhàre , vrb Definitzione tocare cun is manos a cariadura, a suighidura Sinònimos e contràrios apalpuzare, aplopodhare Frases li ant apalpedhadu su melmu chi li doliat.
apalpidàre , vrb: aparpidare, aprapidare Definitzione istare tocandho cun is manos, che chi siat andhandho o faendho cosa a s'apràpidu, a s'iscuru Sinònimos e contràrios ammanucai, apalpare, apalpuzare, aplopodhare, atrapidare Frases aprapidandho, at detau s'istória de sa vida sua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu palper, toucher Ingresu to squeeze Ispagnolu toquetear, tantear Italianu palpare Tedescu betasten.
apàlpidu , nm, avb: apàrpidu, apràpida, apràpidu, apràpidus, apràpiu, pràpidu Definitzione su tocamentu chi si faet cun is manos cricandho calecuna cosa (mescamente a s'iscuru)/ avb. a s'apàrpidu/a = a su toca toca, chentza ischire giustu ite e ne inue si tocat o si caminat (o si faet), a su prova prova Sinònimos e contràrios apalpu, apraponis Frases a lugore de istedhos si andhat a s'apàrpidu ◊ a s'apàrpidu sigo in su mundhu rue rue ◊ sa cariasa a denote l'agataimos a s'apràpida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tâtage, à tâtons Ingresu gropingly Ispagnolu tanteo Italianu tasteggiaménto, tastóni, brancichìo Tedescu Tasten, tastend, dauerndes Betasten.
apalpòne , avb Definitzione a s'a. = a s'apàlpidu, a s'apalpu.
apàlpu , nm, avb: apapu, aparpu, aprapu, palpu Definitzione su tocare cun sa carre, mescamente cun is manos, po connòschere is cosas; una de is chimbe capacidades chi tenet su cristianu de si acatare de is cosas e de ndhe bodhire is calidades (e mescamente sa forma) de is cosas Sinònimos e contràrios apàlpidu, aprapudhi, tocu 2. so chirchendhe sa cosa a s'apalpu ◊ so legendhe su líbberu de sa vida a s'apalpu, a trúmbulu de iscuru (G.Monzitta)◊ ómines atrigantados si chircant a s'apapu giamèndhesi, in miniera Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu toucher Ingresu touch Ispagnolu tacto Italianu tatto Tedescu Tasten.
apalpuzàre , vrb: palpuzare, parpuzare Definitzione istare a su toca toca cun is manos Sinònimos e contràrios ammanucai, apalpedhare, aparpidare, aplopodhare, atrapidare Frases baso, toco, apalpuzo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu palper, toucher Ingresu to pat Ispagnolu toquetear Italianu palpeggiare Tedescu befühlen.