A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aorrài, aorràre , vrb: aurrare Definitzione ispèndhere o impreare sa cosa cantu prus pagu; incungiare, arregòllere; fintzes rfl., arrisparmiare, fàere a mancu de un'isfortzu, de fàere cosa Sinònimos e contràrios acolomizare, arresparmiai, avitare, cadeliare, istraviare 1, sparagnai | ctr. ispèndhere, sperditziai Frases in custas camineras sunt passados sos antigos nostros aurrendhe annos a mizas ◊ isse a chie est dignu li aorrat su sustentu e a sa zente istrotzina la tratat bene ◊ aòrrami sos rimpròveros chi mi daes! 2. chena sa terra no podes campare ca dae sa terra vives e aorras (P.P.Fois) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu économiser Ingresu to economize Ispagnolu ahorrar Italianu risparmiare Tedescu sparen.

aórru , nm: aurru Definitzione su aorrare, sa cosa chistia, cosa chentza ispéndhia o chentza impreada Sinònimos e contràrios economia, rispàrmiu, sparagnu, stràviu | ctr. istrubberia, sperdítziu Frases a sa teraca l'intreghesit aorros suos e de sa pobidha ◊ sonniaia incunzas in aurru ◊ cun sos aorros suos comporesit unu servu ◊ cussos ant fatu aorros mannos ◊ sa domo chi si at fatu est frutu de trabàgliu e de aorru Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu économie, gain Ingresu saving Ispagnolu ahorro Italianu rispàrmio Tedescu Sparen.

aòrta , nf Definitzione vena maista, s'artéria chi essit de su coro, sa prus grussa de totu sa carena Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu aort Ingresu aorta Ispagnolu aorta Italianu aòrta Tedescu Aorta.

aortíe agurtíre

aortígnu agurtínzu

aortimènta agurtiméntu

aortíre, aortíri agurtíre

aortítzu agurtítu

aorutài, aorvetài , vrb: auvretai Definitzione istare a iscoca, abbaidandho, giaendho atentzione a ccn. o po calecuna cosa Sinònimos e contràrios obretare*, punterare, selvare Tradutziones Frantzesu épier, être en vedette Ingresu to spy Ispagnolu acechar Italianu spiare, stare in vedétta Tedescu belauschen, Ausguck halten.

aòrza , avb Definitzione andai a. = a trotu, foras de bia, essire de s'acostumau.

aorzàre , vrb Definitzione abbrovendhare a órgiu, a pàgia de órgiu; fàere male de su tropu órgiu papau Ètimu srd.

aoschijólu , agt Definitzione chi aèschet, chi arreschet in su gúturu, ingurtindho Sinònimos e contràrios aescosu, arreschijolu, obescosu Frases fit una calidade de pira aoschijola ◊ prúere fine che chisina, aoschijolu e assutu Ètimu srd.

aoscràre aorcàre

aossàdu , pps, agt: assossau Definitzione de aossare; nau de sa carena, chi portat ossos fortes, grussos: nau po comente est unu (o un'animale) de petzas, chi portat sa pedhe imbodhigada a s'ossu, romasu cadidu, làngiu làngiu, totu ossos Sinònimos e contràrios acarenadu, ossudu 2. su cadhu est o no est aossadu Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu osseux Ingresu bony Ispagnolu huesudo Italianu ossuto Tedescu knochig.

aossàe, aossàre , vrb Definitzione torrare a s'ossu, illangiare meda; a logos, fàere o crèschere in ossos Ètimu srd.

aostàre , vrb Definitzione su si aguantare, su si poderare o fàere a mancu de fàere, de nàrrere, de pigare una cosa Sinònimos e contràrios astèniri, retènnere Frases mi ndhe aosto fintzas de faedhare (G.Ruju)◊ mi aosto de l'abbojare Ètimu ltn. obstare Tradutziones Frantzesu se priver, s'abstenir Ingresu to deprive oneself Ispagnolu privarse, abstenerse Italianu privarsi, astenersi, evitare Tedescu entbehren, sich abhalten, vermeiden.

aoxàe , vrb Definitzione pònnere o frigare ógiu o grassu po fàere funtzionare méngius ingranàgios o partes de un'aparíciu Sinònimos e contràrios úngere.

aoxàre aogàre

aoxíre aoghíre

aóxu , nm Definitzione su aoxare; fintzes afatúgiu, magina.