A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

viepínna , nf Definitzione via de pinna, tretu in mesu de duos muros (pinnas) acanta de pare e s'unu a cara de s'àteru (prus che àteru genia de canale de abba próina).

víere vídere

víere 1 , vrb: bíbere*, vívere 1 Definitzione imbucare a surbidura e ingurtire abba o cosas deasi / pps. vitu 2, víviu, bitu Sinònimos e contràrios acirrai, aciumai, bufae, bufutzare, bumbare Frases in cata tzilleri si firmaiat a si la víere ◊ est vivendhe a fruncu dai su barrile ◊ viiant totu e isse puru aiat bitu ◊ cúmbitant a binu a totus sos chi cherent vívere ◊ ibbabbu est in cuchina vivèndhesi su cafè 2. s'ómine comintzavat a èssere viviedhu.

vighinàdu vichinàdu

vighínu vichínu

vígile , nm: vízile Definitzione guàrdia de su comunu, prus che àteru po giare tentu aintru de sa bidha, un'àtera genia tenet s'impreu de totu su chi pertocat a istudare fogos Frases seo abbarrau bàtero meses cun is vígiles de su fogu faenno unu cursu de antincéndiu ◊ no dha portat un'arratza de chinna cussu vízile, paret su buzinu!

vigília , nf: bizília, figíbia, vizília Definitzione die innanti de una festa,pruschetotu die de giaúngiu, die chi no si papat petza Frases oe no ndhe coghimus de peta, ca est vizília ◊ si giaunat in is diis cumandadas Ètimu itl. vigilia Tradutziones Frantzesu veille Ingresu eve Ispagnolu vigilia Italianu vigìlia Tedescu Vorabend.

vigiliósu , agt Definitzione nau de ccn. po su naturale chi tenet, mendheosu, unu pagu avitziau in su papare.

vigiulàre , vrb: bizulare, figiulare Definitzione abbarrare o istare a càstiu Sinònimos e contràrios bardare, bizilare, tentare Frases si tenides una perra de pane, vigiulàdelu! ◊ su cane meu vígiulat sa domo ◊ fatei s'apostada: restei firmu che una roca vigiulendhe s'istrada a tota vista.

vigliúdu, vigliúru vellúdu

víglu vícru

vigògna , nf Definitzione genia de animale mannu chi si agatat in s'América e sa lana chi faet.

vigumàrras , nm Definitzione bigu o boe marinu; genia de lampu chentza tronu chi si biet atesu su note Sinònimos e contràrios bigumarru*, circumarra, gulumarru, igumarras.

vijiòne vajòni

vijònàre , vrb: bisionai*, visionare Definitzione fàere visiones, bíere sonnos, siat dormios e siat in su pentzamentu Sinònimos e contràrios bisae, sonnai Frases su cane est vijonandhe bundhos: no est debbadas custos túncios!

vildúra , nf: bildura*, virdura Definitzione genias de erba chi si prantant po dhas papare Sinònimos e contràrios erbuzu Frases sa vildura de una pianta.

víle , agt, nm: vili Definitzione chi o chie si giaet a bíere cun atziones malas aprofitandhosindhe de àteros chi mancari no si podent mancu difèndhere / èssere v. de carchi cosa = andhare macu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbirgonzadu 2. cola a tabbacare, già l'ischint totu chi ne ses vile de su prúere de su diàulu! Ètimu itl.

viledàde , nf Sinònimos e contràrios vilesa.

vilèsa , nf Definitzione atzione mala po mancamentu de coràgiu o de atza de fàere su giustu, su chi andhat bene, ma fintzes própriu po bòllere fàere male mescamente aprofitandho candho s'àteru no si podet abbàlere o difèndhere Sinònimos e contràrios covardia, viledade / bergugna | ctr. balentia Frases in sa vilesa circa de no arrui, no ti abbusis de su trabballu de su pòbiru! ◊ vostè como est in domo nostra e bi restat, ca in s'ànimu nostru no bi at vilesa ◊ no importat chi sies fizu de re, si s'ànimu est martzidu de vilesa! ◊ cantat de sos eroes sas impresas, sa glória e martíriu de sos Santos, de sos metzanos cantat sas vilesas ◊ dinnegare sos males est vilesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lâcheté Ingresu cowardice Ispagnolu vileza Italianu viltà, vigliaccherìa Tedescu Feigkeit.

vílgine vérzine