vídere , vrb: bídere*, víere Definitzione funtzione de is ogos, de sa vista, su chi si faet cun is ogos fintzes chentza s'idea de castiare, su serare, su ndhe bodhire sa figura de is cosas cun is ogos / pps. vidu, vistu; cong. 1ˆ p. sing. vida, 2ˆ p. sing. vidas, 3ˆ p. sing. vidat, 2ˆ p. pl. viazes Sinònimos e contràrios agatare, connòscere, iscampiare Frases sa mela tataresa la vio e no la toco ◊ videndhe los sezis cussos bidones? ◊ so tant'ora vadiandhe e no so viendhe nudha ◊ cherzo chi videis ite massaju soe ego! ◊ mortu mi viazes si mi abbarro in cue ascurtandhe sos machíghines vostros!
vídha , nf: bidha* Definitzione su logu, no tanti mannu, inue si agatant impare is domos de sa gente po bívere ispartzias in orrugas e bighinaos; sa gente chi dhu'est / min. vidhedha, vidhitzolu; in sa bidha dhue funt is domos, is orrugas, is pratzas, is bighinaos, is essias (o intradas) Frases in sa vidha bi aiat unu tziu chi… 2. totu sa vidha ischit custa cosa.
vidharésu , agt: bidharesu* Definitzione chi o chie bivet in bidha, fintzes si no sèmpere ma calecuna sumana; a logos fintzes istrégiu de ortigu fatu po portare late a bidha Sinònimos e contràrios bidhajolu, bidharzu | ctr. campagnitu Frases custu puledhu est animale vidharesu e de sicuru ghirat a s'istalla ◊ amus afestatu su mesagustu chin sos parentes vidharesos.
vidhàrju , agt: bidharzu* Sinònimos e contràrios bidhajolu, bidharesu | ctr. campagnitu.
vidhèdha , nf: bidhichedha Definitzione min. de vidha, bidha pitica.
vidhichiòla , nf Definitzione bidhighedha, bidha pitica de unas cantu domos Sinònimos e contràrios bidhichedha, bidhiciolu, furriadolzu, madau, trechinzu.
vidhitzòla , nf Definitzione trighinzu, bidhighedha pitica Sinònimos e contràrios bidhiciolu, madau, trechinzu Ètimu srd.
vidhitzolínu , nm: bidhitzolinu Definitzione chie est de is bidhas Sinònimos e contràrios bidhaju Frases sos vidhitzolinos si che veniant a mare totu s'istiu Ètimu srd.
vidichíngiu , nm: bidichinzu*, vitichignu, vitichíngiu, vitichinzu Definitzione duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas Terminologia iscientìfica rbl, Clematis cirrhosa, C. vitalba.
vidighèdha , nf: bidichedha Definitzione min. de vida, ma nau in su sensu de vida metzana, difícile Frases vidighedha sa chi faghet cussu, sempre fuliadu in montes, mancu cojadu ne nudha!…◊ vidighedha sa sua, sempre emigradu, atesu de sa famíllia!…◊ vidighedha sa chi at fatu cussu cristianu, sèmpere malàidu!…
vidimài, vidimàre , vrb Definitzione averguare, bíere unu documentu ponendhodhoe calecunu timbru o firma coment'e cunfirma chi cussu balet ancora.
vidimatziòne , nf Definitzione su vidimare, firma o timbru de s'autoridade in su documentu vidimau.
vidràju , nm: bidraju* Definitzione chie faet o trebballat imbidros Sinònimos e contràrios birdieri.
vídriga , nf: bídria*, vírdica Definitzione sa de duas pobidhas de su babbu po is fígios de sa prima pobidha Sinònimos e contràrios frídica.
vídrigu , nm: bídricu*,
vírdicu,
vítricu,
vríticu Definitzione
su de duos pobidhos de sa mama po is fígios chi custa at tentu cun su primu pobidhu
Sinònimos e contràrios
frídicu
/
cdh. vítricu
Tradutziones
Frantzesu
beau-père
Ingresu
stepfather
Ispagnolu
padrastro
Italianu
patrigno
Tedescu
Stiefvater.
vídru , nm: bidri*, fidru, virdu, vridu Definitzione genia de materiale chi lassat passare sa lughe e calore de parte in parte Sinònimos e contràrios gridu, imbidri.
vídulas , nf pl: bídulas* Definitzione genia de sonajolu.
vidulèdha , nf Sinònimos e contràrios íntzula, írtzera, ítera, letítera 1 Terminologia iscientìfica rba, Vicia cracca Ètimu ltn. *vitula.
vidúmbula , nf: bidímbua* Definitzione una calidade de lissa Sinònimos e contràrios bocalassolu, túmbula Terminologia iscientìfica psc, mugil saliens.