vilgònza , nf: bergugna*, virgòngia, virgonza, vrigúngia Definitzione genia de sentidu chi si provat mescamente ananti de àtere candho si faet figura lègia o fintzes solu ca si dhue tenet pagu cunfidàntzia o ca no si tenet atza; su ndhe pàrrere male de una cosa, de unu fàere, cunsiderau segundhu una cusciéntzia neta e delicada; figura lègia chi si faet fàere a un'àteru Sinònimos e contràrios befa, belea / abbàtida Frases mi est parendhe vrigúngia a ammentare totu (A.Marceddu)◊ che at tróchiu cussa virgòngia.
víli víle
vílla , nf Definitzione domo bella e manna, fintzes cun lussu, cun giardinu a inghíriu.
villàda, villàra , nf Definitzione leada in d-unu sartu, unu tanti de terrenos de diferentes meres giaos a pàsculu.
villatròta , nf: filatrota* Definitzione pische de sa matessi genia de s'ambidha, prus grussa, chi faet in is errios Sinònimos e contràrios cassibi 1, finetrota Frases apu fatu duas villatrotas arrustias.
villezatúra , nf Definitzione andhada, viàgiu e abbarrada in ccn. logu po pàusu, po ispàssiu.
villúdu vellúdu
villúncu , nm Definitzione pigioledhu fine fine (es. de sa chibudha), fintzes orrobba téssia fine meda Sinònimos e contràrios làpara / pigiolu.
viltuósu vertudósu
vílzine vérzine
vinagrèra , nf: binagrera* Definitzione s'ampudhita de s'aghedu a pònnere in mesa (cun s'ampudhita de s'ógiu puru) Terminologia iscientìfica stz.
vinàta , nf: banatza* Definitzione su chi abbarrat de s'àghina apustis bogau su mustu Sinònimos e contràrios ainata, natza.
vinatéri , nm Definitzione
bendhiolu de binu
Sinònimos e contràrios
tzilleràgiu
Tradutziones
Frantzesu
marchand de vin
Ingresu
wine-seller
Ispagnolu
vinatero
Italianu
vinàio
Tedescu
Weinhändler.
víncas , nf pl: afrinca*, finca* Definitzione propiedades (terrenos, domos e àteru) Sinònimos e contràrios interessu, possessu Frases a fàghere séighi iscudos si bendhent sa vinca.
vínchere , vrb: bínchere* Definitzione su arrennèscere in calecuna cosa faendho fronte a is dificurtades, a is fortzas contràrias; su èssere o fàere méngius o prus de un'àteru in calecuna cosa / pps. vintzu Sinònimos e contràrios abbadinare, acacigai, cavacai, subbacare | ctr. pèrdere Frases comente podimus vínchere chin issu? ◊ pesamus a ibbabbu, si si vinchet a maridu meu ca cheret a pesare su sou ◊ apo pérditu totu su chi aio vintzu 2. isse fit prus artu, a su frade li vinchiat sa conca, de carena.
vínchida, vínchita , nf: bínchida* Definitzione su bínchere / a vínchitas de pare = a trivas, a chie ndhe podet fàere de prus o méngius Sinònimos e contràrios binchimentu, binsa | ctr. pérdia Frases vínchida manna as fatu!
vinchitòre , agt, nm: binchidore* Definitzione chi o chie binchet o at bintu Sinònimos e contràrios bintore | ctr. peldidore Frases chin pretas a farrancas e chin su marrapicu fachiant sa gherra, ma vinchitore fit semper su ricu (P.Dui).
vinculài, vinculàre , vrb Definitzione badrare, pònnere unu límite tassativu a calecunu impreu Sinònimos e contràrios controire Frases si vínculant sos logos brusiados de no bi pàschere bestiàmine russu, de no bi fàghere linna, e segundhu su logu de no bi fraigare ◊ nara, proite Deus at detzisu e bos at vinculadu e proibbidu de mandhigare de totu sos frutos? (Moretti).
vinculàu , pps, agt Definitzione de vinculare; chi est badradu, chi tenet un'impreu o manígiu limitau Sinònimos e contràrios tassativu / dedicau Frases totu su brusiadu est vinculadu pro su bestiàmine russu, ca si mànigat sas fruedhas noas e no bi lassat crèschere matedu ◊ si ti agatat sa Forestale paschindhe in su brusiadu ti ponet contravintzione, ca est vinculadu 2. parit una cantzoni vinculada po is macellajus, ma est cumposta po una bagadia.