antòras , avb Definitzione
un'iscuta a como, pag'ora innanti
Sinònimos e contràrios
comogomo,
issara,
tandhodandho
Frases
gei no as a fai cumenti as fatu antoras cun s’ollu de rícinu?!
Tradutziones
Frantzesu
juste avant,
je viens de…
Ingresu
a short time ago
Ispagnolu
hace poco
Italianu
poco fà
Tedescu
eben.
pàris , nm, agt, avb Definitzione
logu parívile, chi est totu a sa matessi artària, parighinu, chentza fossos e ne bicas e ne in calada a peruna bandha, nau fintzes ponendho apare duos logos o puntos postos a diferente artària (a/c.: no càmbiat de sing. a pl.: su paris, sos paris, logu paris, logos paris); istrégiu de ortigu po medire laore: una genia de misura; nau de duos o prus cosas o personas, èssere o fàere in su matessi tempus, in su matessi logu, in cumpangia, su matessi tanti / min. parisedhu; númeru paris = chi si podet dividire in duas partes oguales, divisíbbile in duos chentza restu
Sinònimos e contràrios
nébida 3,
pàdimu,
parighinu,
pianu,
setile
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere una cosa o unu logu in paris = aparisare; fàghere un'isterzu a paris = prèniri bèni fintzas a s'oru; a paris a…, de…, su paris de… = chi (o logu o puntu chi) tenet sa matessi artària (o fintzas importu) de… (es. a paris a terra, a paris de sos oros, a paris de carrela, de mare); a paris tou, sou, èssere a sa paris mia, tua, sua, de…, e gai = cant'e a tie, cant'e a isse, de su matessi importu, e gai; rúere in su paris netu = arrúiri fintzas aundi no dhoi at nudha chi fait imbruconai; ite ti leas, cucu o paris? = iscioberas númeru díspari o númeru paris (si narat ischitindhe); fàghere paris = assuprire in su matessi tempus a su matessi logu, impare; fàghere a paris (nau de duus) = cumbinai paris in ccn. logu, agataisí de un'improntu in su própiu logu, andendi tot'is duus a sa própiu cosa; torrai paris...(nadu de una chistione, de contos chi si faghent, cosas chi si narant) = andhare bene, torrare zustu, cuncordare, fintzas itl. coincìdere; tremirisí paris (nadu de unu) = trèmeresi totu, meda (de assuconu, dannu e gai); contare paris paris una cosa = nàrrere totugantu zustu zustu; avb. totu paris = totu a una borta, a corpu; èssere, pònnere, leare in paris = chentza pèndhere a peruna bandha, itl. orizzontale; paris chi… = comente, apenas chi…; pàrrere totu paris, totu su logu paris = pentzai chi siat totu fàcili fàcili, totu bonu; dare a ccn. su p. prenu = dàreli resone in prenu, dàreli totu sa possibbilidade de si tirare sa resone; fortza paris! = incidu chi si faet candho in duas o prus personas depent fàere in su matessi istante unu movimentu o fortza chi arrechedit prus capacidade de una ebbia
Frases
in cussos paris de su Campidanu za bi falat su sole! ◊ sos paris de Campeda los zughent a fontomu ◊ trambucant a sole altu in paris netu
2.
in campu sa robba paschet bene ca est logu paris ◊ in cue sa terra est totu paris ◊ mi pariat totu paris s'andhera in cussos annos ◊ totu su logu in paris ti paret, chi no bides peruna dificurtade?!
3.
su disígiu ti passat totu paris, chi ti pigu!…◊ totu paris si pesat unu bentu e faghet andhare male sa nae ◊ comenti at fatu custu a crèsciri aici totu paris?!◊ fortza paris e totus unios! ◊ tziu Berte, paris fatu su manizu, si sediat in s'umbra (S.Spiggia)◊ a sa proa chi ant fatu sunt essidos paris pata ◊ mamma fut drommia e comenti dh'apu tocada s'est trémia paris ◊ semus tucados deo innanti e isse apustis, ma a inie amus fatu a paris ◊ e ita, ammachiada totu paris s'est?! ◊ paris chi aiant apertu sos ogros aiant bidu sa Luna ◊ prima totu pariat ozu e mele, onzi cosa pariat tota paris (P.Casu)◊ sa bidha depet bíere de chie est fígia Maria, mancari si apet ingortu a chie no fut a sa paris sua
Sambenados e Provèrbios
smb:
Paris
/
prb:
de centu cosas trotas no ndi essit una paris
Terminologia iscientìfica
slg
Ètimu
ltn.
pari
Tradutziones
Frantzesu
plaine,
plat,
ensemble
Ingresu
plain,
flat,
together
Ispagnolu
llanura,
llano,
conjunto,
nivel
Italianu
pianura,
pianeggiante,
insième,
livèllo
Tedescu
Ebene,
eben,
zusammen.
piànu , agt, nm: planu,
pranu Definitzione
chi est bene in paris, chi no portat giúmburos e ne fossos, lisu, e no pendhet a calecuna parte; css. tretu o cosa fata totu a unu paris (fintzes terra, campu e àteru); in is domos, su logu totu a unu paris de sa matessi artària (e de matessi mannària de is prantas), siat a paris de terra e siat in artu a un'artària parívile / min. pranicedhu; figuras pianas = in geometria, calesiògiat ispàtziu o tretu limitau cun tres puntos, tres o prus línias chi atobiandhosi in su matessi paris sestant una genia precisa de figura (es. triàngulu, cuadrau, retàngulu; cricu = línia curva serrada a 360 grados cun totu is puntos cantepare atesu de su centru)
Sinònimos e contràrios
lísciu,
paris
/
ladarza
Frases
est una tanca totu tirrinu népitu, pranu chei sa pranta de sa manu abberta ◊ fue sos chi rie rie ti passant sa manu prana: chircant de ti lusingare pro resessire in s'impignu!
2.
tèngiu una gana forti in coru miu de curri totu atressu de su planu
3.
sos polatos sunt domos a medas pianos
Sambenados e Provèrbios
smb:
(De)plano, (De)planu, Pianu, Planu, Pranu
Ètimu
ltn.
planus
Tradutziones
Frantzesu
plan,
plat
Ingresu
flat,
plain
Ispagnolu
llano,
plano,
piso,
planta
Italianu
piano
Tedescu
eben,
flach,
Fläche,
Stock.
própiu , agt, prn, avb: própriu Definitzione
cussu etotu, agt. e prn. solu de identidade: coment'e agt. s'impreat mescamente in camp. e no est sèmpere chi càmbiat de m. a f.; coment'e avb. si narat in su sensu de giustu giustu, precisu e a bortas pigat s'art. su e fintzes sa prep. a
Sinònimos e contràrios
mantessi
Frases
chi ti arrespundit sa própiu cosa lassadhu istai ◊ dhi at torrau a fai sa própiu domanda ◊ cussu at fatu sa própiu vida de is àterus ◊ morte e vida pariant pintaas chin sos própios colores ◊ Fida torràt a contai cun is própius fuedhus su chi dhi praxiat de prus ◊ fiat sa própiu dí ◊ seus naenno sa própia cosa!
2.
cust'ómini est su própiu de ariseu ◊ su própiu chi as bidu tue apo bidu deo
3.
est própiu gai, comente ses nendhe! ◊ custa cosa est própiu bella! ◊ própiu a mimi depiat fai custa treta?! ◊ una craba sàrtiat su muru e si ponet a iscorzare própriu s'arvuritu meu (F.Masala)◊ ant imbovau própiu a issu ◊ fui própiu po no benni, leh! ◊ fiat própiu sa dí! ◊ is pillonis no séminant, ni messant, ni incúngiant, epuru su Babbu dhus alimentat su própiu ◊ dèu dhoi bollu andai a su própiu
Ètimu
ltn.
proprius
Tradutziones
Frantzesu
même
Ingresu
same
Ispagnolu
mismo
Italianu
medésimo,
stésso,
pròprio
Tedescu
selbst,
eigen,
derselbe,
die-,
das-,
gerade,
eben.
ràsu , agt Definitzione
nau mescamente de pilu, lana e cosas deasi, chi est segau a paris a sa pedhe, a paris a terra, curtzu curtzu, o, nau de istrégiu, chi est prenu giustu a oros; nau de terrenu, chi no dhue at matedu, logu límpiu
Sinònimos e contràrios
rapu,
ràsidu,
rateu
Maneras de nàrrere
csn:
rasu rasu = zustu zustu; preíderu, sordadu r. = chentza grados nudha; missa rasa = rasada, nada ebbia, chentza cantare
2.
su terrinu chi aiant bastaiat rasu rasu a los campare ◊ sas aes sunt andhendhe a bolu rasu ◊ sa missa chi apo intesu fit missa rasa
Ètimu
ltn.
rasus
Tradutziones
Frantzesu
ras
Ingresu
shaved
Ispagnolu
raso,
llano,
liso
Italianu
raso
Tedescu
glatt,
flach,
eben.