A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pabassínu , nm: papassinu, pobassinu, popassinu Definitzione genia de druche laditu, segau colembru, fatu de farra (meda) e chiu de nughe in mesu (móliu o a orrughedhos piticos) e cun sa capa in pitzu fintzes cun sa fragia; fintzes figura giométrica lada cun bàtoro latos oguales e una de is duas diagonales prus curtza Sinònimos e contràrios rombu Frases s'abbatu est una sapa bona pro mandhicare e fàghere popassinos 2. custa robba est totu a pabassinedhos Terminologia iscientìfica drc.

pabàu , nm: paladru, paladu, palàduru, palau, paradrau Definitzione su chelu de sa buca Sinònimos e contràrios fabau, pabadali, pabàdulu, pallàriu, paru 1 Sambenados e Provèrbios smb: Palau Terminologia iscientìfica crn. Ètimu ltn. palatum Tradutziones Frantzesu palais (anat.) Ingresu palate Ispagnolu paladar Italianu palato Tedescu Gaumen.

pabaúi, pabaúle, pabàule, pabaúli, pabaúri pabaói

pabaútzu , nm: babbaúciu* Definitzione calesiògiat bobboi ma pruschetotu su chi faet in su trigu Sinònimos e contràrios arrabbiu, babballoti, cerpiu, terpusu / gruguglioni, suzone.

pabàvrigu , nm Sinònimos e contràrios calàbriche*, calàbriu.

pabèdha , nf Definitzione calagasu, genia de bobboi cun is alas pintadas, andhat a bolu ma no faet bolu pàsidu: si movet coment'e a iscutuladas, cun móvias a cropu, a incannadas Sinònimos e contràrios abadegasu, carravarina, folacasu, lepilepi, maniposa, papagasu, seisei Maneras de nàrrere csn: brinchitare che p. = andai a sàrtidus che mariposa; lébiu che p. = lebiedhedhu Frases sas peràulas tuas sunt pabedhas cun sas alas pintadas (Sechi)◊ selena e lébia che pabedha benzo a basare ojos e chizos Terminologia iscientìfica crp.

pabèdha 1 , nf: papedha, pebedha, pobedha Definitzione singiale chi abbarrat in sa pedhe de una segada, de una fruschedha, de sa pigota, de su male francesu; pl., is gràndhulas o néulas arteriadas chi essint a fruschedha Sinònimos e contràrios ampístula, brúgula, brussedha, caigioni, dolimazosa, frusca, fustema, postema, sembu / tincone Maneras de nàrrere csn: pabedh'e arrosa = itl. rosolia; pobedha ortziada = russeta; limba pebedha = maleuca Frases paret chi giutat ratinzu de pabedha ◊ sa pobedha de s'arrosa ti assortat, afrodhiera! ◊ sa pabedha cun s'arrúngia dhi essat, de conca a peis! Ètimu ltn. papilla.

pabedhía , nf Definitzione feduliu, is pipios Sinònimos e contràrios fedana, pipialla Ètimu srd.

pabedhósu , agt: pebedhosu Definitzione chi portat pabedhas; afrantzesadu, malàidu de pabedhas; nau de su casu apenas fatu (fintzes de sa pedhe) chi est arrasposu, coment'e a granighedhos Sinònimos e contràrios afitulau, alzoladu, semosu / cdh. papidhosu Maneras de nàrrere csn: arrana pabedhosa = itl. ròspo; pàrriri una rana pebedhosa = zúghere sa cara fea de comente est totu a butonedhos che pigotosu Frases lu creiant pabedhosu, ma in cara no fit maltratu de pigota 2. unu pabedhosu malaitu mi cheriat cundhire, ischifosu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grêlé, variolé, syphilitique Ingresu pocked, syphilitic Ispagnolu picado, virolento, sifilítico Italianu pustolóso, butterato, sifilìtico Tedescu pustulös, pockennarbig, syphilitisch.

pàbia , nf: paja 2, pàila, pala 1, pàlia Definitzione aina lada a punta e pagu pagu ingobbedhada coment'e a cullera, a màniga longa de pigare a duas manos, po pigare cosa mescamente a umpridura / min. palichedha, palita / genias de p.: de còghere, de inforrai = paja de forru, genia de pala manna de linna (de diferente forma, tundha o longa ovale segundhu su pane), a màniga longa meda po che betare su pane cruo a su forru, lada in paris deunudotu; pàlia de isciorrai = pala de ferru, prus pitica meda, adata a furriare o mòvere su pane (de fresa) coendho in su forru de domo e a ndhe dhu bogare cotu; p. de bentulai = pàlia de argiola, pala de linna unu pagu fucuda po umprire trigu in s'argiola po dhu sighire a illimpiare; pàbia mecànica (autopala) = màchina fata de si pòdere ispostare in su logu e fàere fortza, cun sa parte de ananti a bisura de istrégiu po umprire materiale ispinghendho e artzare in artu e carrigare a càmiu o betare in àteru tretu Frases fàghere unu triballu a picu e a pala ◊ cun sa pala de infurrare si che achedhat su pane in su furru ◊ si un’orixedha mi aturat, mi binti su picu e sa pàbia Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. pala Tradutziones Frantzesu pelle Ingresu shovel Ispagnolu pala Italianu pala, badile Tedescu Schaufel.

pabidòni , nm: palidone Definitzione genia de anade areste Terminologia iscientìfica pzn Ètimu itl. palettone.

pabigliòne pabagliòne

pabilàmine , nm Sinònimos e contràrios pabilaza, paperàmini Ètimu srd.

pabilàza , nf: paperalla, paperaza, papiralla Definitzione paperis, fòglios de paperi (si narat fintzes unu pagu a disprétziu o po paperis bècios) Sinònimos e contràrios pabilàmine, paperàciu, paperàmini Frases sa genti de campagna est pagu avesa a sa pinna e a is paperallas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu paperasse, vieux papier Ingresu heap of papers Ispagnolu papel, papelorio Italianu scartòffie, cartàccia Tedescu Papiere, Altpapier, Wisch.

pabilédhu , nm Definitzione min. de pabilu; bustinedha cun meighina o àteru.

pabillòni pabagliòne

pabilòte, pabilòto, pabilòtu , nm: pabiroto, pabirotu, paperotu, pibirotu Definitzione genia de imbodhigu de paperi, imbodhigadura tundha e a punta a una bandha; cosa posta imbodhigada in paperi o cosas deasi; fintzes una genia de lantiedha chi s'ingollet in manu in crufessone a denote Sinònimos e contràrios cdh. papirotu Maneras de nàrrere csn: fai a p. = impaperotai; faisí a p. = fàgheresi a unu túturu, aggatadu; còiri a p. (es. su sparau) = imbudhiau cun su cundimentu aintru e postu in su fogu (fintzas asuta de su cinixu budhiu) Frases milliones cherent, a pabilotes! ◊ dhi at donau unu paperotu de cunfitura ◊ at comporau unu paperotedhu de tragea ◊ ispódhiat unu paperi e agò ndi pigat unu paperotedhu piticadhedhu ◊ dhui at una scosciura de pibirotus Ètimu ctl. paperot Tradutziones Frantzesu cornet Ingresu cornet Ispagnolu cucurucho Italianu cartòccio Tedescu Tüte.

pabílu , nm: pabiru, papilu, papiru Definitzione fógliu de pasta de linna de diferente grussària, mannària e calidade segundhu s'impreu chi depet tènnere; iscritura cun valore de documentu / calidades de p.: de istratzu (genia de paperi grussu po imbodhigare cosa de butega, de colore unu pagu grogo), de iscríere, de pacos, de giornale, de forru (a pònnere in lamas cun cosa coendho in su forru) Sinònimos e contràrios paperi / dochimentu Maneras de nàrrere csn: fàghere p., in p. = iscríere unu dochimentu cun valore legale (es. pro lassare siendha a unu); pònnere sos papiros in crésia = fàghere sas prubbicatas Frases ca non bi aviat luna allughiant papiru chin luminos ◊ at ispartu sa lughe de sa mente in fòglios de pabiru pro su sardu ◊ custu pabilu apo comporadu pro ti lu mandhare iscritu ◊ ndh’est ruta una rundhinedha mulinendhe che pabilu ◊ sa merce est totu pabilu: vinti grammos de bullitas las bendhet pro mesu chilu! 2. ant giambadu e fatu l'ant in pabilu: cudhu de li dare s'alveghe, s'àteru de li dare sos canes ◊ si gruxeit subra de sos papiros in chirca de un'istória fea a trumbullada (F.Masala) Ètimu ltn. papyrus Tradutziones Frantzesu papier Ingresu paper Ispagnolu papel Italianu carta Tedescu Papier.

pabílu 1 , nm: pibillu 1, pibilu Definitzione loghíngiu de sa candhela; sa candhela comente faet a coras comente s'iscàgiat candho est alluta Sinònimos e contràrios istupignu, loghíngiu Ètimu spn. pabilo Tradutziones Frantzesu moucheron Ingresu candle drippings Ispagnolu moco Italianu moccolàia Tedescu Schnupe, Wachstropfen.

pabiméntu , nm: pavimentu Sinònimos e contràrios pamentu Ètimu itl. pavimento.