A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lèmmas lèma

lemmilèmmi , avb Definitzione abbellu meda Sinònimos e contràrios abbellabbellu.

lemósina , nf: alemúsina*, lemúsina, limósina, limúsina, limússina Definitzione cosa, cosighedha, pagu o pentzada coment'e pagu, chi si giaet po làstima a is pedidores, a gente bisongiosa meda Sinònimos e contràrios caridade, graza / piachere Frases bi li vat a domo unu pedulianu a pedire sa limússina ◊ dare sa peta, su pane in crésia in lemósina pro un'ànima 2. so benzendhe si bos faghides sa limósina a mi batijare cussa criadura Tradutziones Frantzesu aumône Ingresu alms Ispagnolu limosna Italianu elemòsina Tedescu Almosen.

lempàssu, lempàtzu lampàtu

lempísu , nm Definitzione genia de erba chi faet in s'abba coment'e palla marini Terminologia iscientìfica rba.

lemúsina lemósina

lemusinài , vrb: allimusinai, limosinai, limosinare, limusinai, limusinare Definitzione pedire, domandhare s'alemúsina o àteru coment'e alemúsina, coment'e cosa chi no tocat de diritu Sinònimos e contràrios mendigai, pedulianare Frases unu padre andhaiat a limosinare ◊ eo nudu e famidu so andhendhe a limusinare ◊ po gràtzia de su regnu biancu baxi in giru a lemusinai (Origa) Tradutziones Frantzesu mendier Ingresu to beg for Ispagnolu mendigar, limosnear Italianu elemosinare Tedescu betteln (um).

lemusinéri , agt, nm: alemusineri*, limosineri, limusineri Definitzione chi o chie faet s'alemúsina.

lència , nf: lensa, lénsia, lentza, lintza 1 Definitzione ispau grussitu, forte e longu, chi s'impreat po tirare línias deretas, mescamente faendho muru; codriola po piscare Maneras de nàrrere csn: pònnere o tirare a l.; a lintza de… = a paris de…; pinnicare sas lentzas = pinnicai totu e andaisindi 2. po is arretzas, nassas, frúscias, lentzas e gamus andaus a sa butega afaci de su mollu ◊ beto a su mare lentzas ca sa barca est segada e timo su piscare… 3. su cambúsciu depit calai a lintza de is origas Sambenados e Provèrbios smb: Lenza Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu ligne Ingresu fishing line Ispagnolu sedal Italianu lènza Tedescu Angelleine, Angelschnur.

lencióu, lencióru lantzóru

lèndha , nf: loendha Definitzione cosa chi si narat, deasi, fintzes chentza cabu, a bodhetu / lendhas de carrasegare = is drucis chi si faint a carrasegare Sinònimos e contràrios alleca, bodheta, licutu Frases in bidha sas lendhas e sas malas peràulas girant in bicu mezus de sa trabuntana ◊ donzi die a sa mama li batiant de iscola una lendha noa ca de sa pitzinna no ndhe podiant fàghere ne crau e ne tzou

lendhàre , vrb Definitzione nàrrere a s'unu e a s'àteru totu su chi s'ischit chentza abbisóngiu, fintzes cosas chi iant a dèpere istare méngius chentza bandhias comente podent èssere is chistiones de domo o personales Sinònimos e contràrios irmendhare, iscassetare, iscobiare, linire, sbrufulai, scolovetai, scordulai Frases neune andhaiat a lendhare sa cosa a sos carabbineris e si calicunu si proaiat a iscobiare est ca fit un'arga de muntonarzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu répandre, divulguer Ingresu to spread Ispagnolu contar, airear, largar Italianu spifferare, svesciare, propalare Tedescu ausplaudern.

lendhàrzu , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere contandho a is àteros totu su chi ischit, cosas chi no depet puru Sinònimos e contràrios contaredhu, culivala, culusciagu, illanadu, irmendhajolu, isculatzadu, ladinu, sciodheri, scorruledhu, scoviaredhu | ctr. segretu, sizerru Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu propagateur, divulgateur Ingresu spreader Ispagnolu propalador Italianu spifferóne, propalatóre Tedescu schwatzhaft, Zuträger.

léndhine , nm: léndhini, lénnine, líndini, líndiri Definitzione (upm) sa cria o oos de su preugu; su pl. a logos est una maladia chi leat a is pipios prus piticos, a buca, a sa limba, chi si faet totu a pintirighinos biancos Sinònimos e contràrios mindia Frases dhoi ndi fiat de líndiri e de priogu!… 2. is léndhines furint coment'e pintirighinos biancos chi ammontànt sa limbighedha de su pipiu Sambenados e Provèrbios smb: Lendini, Lindiri Ètimu ltn. lendine(m) Tradutziones Frantzesu lente Ingresu nit Ispagnolu liendre Italianu lèndine Tedescu Nisse.

lendhinèri , nm Definitzione pètene fine, a dentes cracas Terminologia iscientìfica ans.

léndhini léndhine

lendhinósu , agt: lindirosu Definitzione chi portat o est càrrigu de léndhine Sinònimos e contràrios Frases giughet sos pilos longos e lendhinosos Ètimu srd.

lendhósu , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a lendhare, a iscoviare dónnia cosa Sinònimos e contràrios lendharzu Frases tiu Giorzi e tiu Giaghedhu no fint lendhosos: no faedhaiant mai Ètimu srd.

lenelène , avb: lenileni Definitzione a lébiu a lébiu, pàsidu, a lenu Sinònimos e contràrios abbellu Frases babbu nos faedhaiat cun tonu lenelene ◊ unu profumu de chena aparitzada mi allórigat sa limba a sa salia chi mi falat in bula lenelene ◊ in s'arroca mizat àcua lenileni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu doucement Ingresu gently Ispagnolu suavemente Italianu lieveménte, dolceménte Tedescu sanft, leicht.

lenèsa , nf Definitzione su èssere lenos in su fàere, su fàere tropu a sa lena Sinònimos e contràrios immajonu, lentesa, lenura Ètimu srd.