atelàe , vrb Definitzione istare o pònnere abbasciaos coment'e cicios in carrones po no si giare a bíere, fintzes istare a s'assentada bàscios faendho faina Sinònimos e contràrios apatai.
atelàre , vrb Definitzione inghitzai, cumenciare, pigare una filada, unu filu; assèndhere, ingòllere o bènnere unu male / male ateladu = chi sighit in su tempus, chi no passat (itl. crònico) Sinònimos e contràrios comentzari, incomintzae, inghitzai Frases daghi atelat no la finit prus ◊ sos messajos atelaiant su messonzu a manzanile chito, a sede lenta (G.Addis)◊ sas férias suas atelant a cabuannu e agabbant s'última die de nadale 2. si l'est ateladu su male de s'orina ◊ su male l'at ateladu Ètimu srd.
atelentàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi est apassionau, chi si apentat meda a calecuna cosa.
atelentàre addelantài
ateléntu , nm Definitzione su atelentare, cambiamentu in méngius Frases gosèndhesi est de benes s'atelentu (G.Molinu)
atelighèlta atalighèlte
atellài , vrb Definitzione pònnere tellas in pitzu de calecuna cosa, apedrigare, po fàere pesu, nau fintzes in su sensu de abbàtere, istrecare; nau de cosa, chi no imbufat, no si ufrat coendho, es. pane pagu pesau, essire calau, ladu coment'e tella (arregiola) Sinònimos e contràrios apedriai, impedrigare, intellai Frases cussa malassortada suspetàt calancuna de su pobidhu, ma sa beridadi no dh'iat atellada ◊ issu m'iat atellau e iscuta a terra! Ètimu srd.
atellàu , agt Definitzione de atellai; nau de su pane chentza pesau, aghedau male, chi est fatu a tella, abbadherigadu, calau e tostau mancari cotu Sinònimos e contràrios atauridhadu, pintuledhu 2. candu su pani est pagu axedu bogat pillucas e coit mali, abarrat atellau e matzosu Ètimu srd.
atéltzu , nm: atertzu, atessu, tertzu Definitzione genia de misura po pònnere bruvura in is fosiles antigos, coment’e un’istugighedhu de pònnere in sa cartucera; genia de cuntratu po bestiàmene leau in pastore: unu ponet su pastorigóngiu cun su tresunu de su bestiàmene, s'àteru ndhe ponet duos tresunos, e ispartzint su frutu a mesapare Sinònimos e contràrios acertu, atretzu 1 Frases sa carrighera tua cun s'ateltzu, Maloccu, no mi càusat paura! Ètimu srd.
atèma , nf: dema, tema Definitzione càusa, iscusa de unu male; fintzes bentighedhu fridu Sinònimos e contràrios abbétia, arraghèscia, insemia, iscóticu, iscúgia, mendhea, témiu, tzemia* 2. bestidos de furesi, no timiant atema frita e ne calura ◊ candho movet atema frita su caldu de su foghile faghet piaghere.
atèma 1 , nf Definitzione
prantu a toroju chi faet su piciochedhu, prus che àteru po vítziu; fintzes arrennegu, afuta, tzacu
Frases
it'est custu piantu, cust'atema?
2.
mineteit de si ndhe vendicare ma pro tandho cueit s'atema chi teniat, isetendhe un'àtera bolta
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pleur,
nicherie
Ingresu
whining
Ispagnolu
lloriqueo
Italianu
piagnistèo
Tedescu
Geheule.
atemàre , vrb Definitzione ingòllere o pònnere tema, cuménciu de maladia, o fintzes arrennegu Sinònimos e contràrios colpire, intzimiai, temiare / arrennegai 2. no torres a mi fàghere atemare contra a issas, ca ti apo a dare su castigu chi bi cheret! (T.Pinna)◊ fint tantu atemadas contra a issu chi si l'aiant tentu in manos l'aiant mortu a crastu! Ètimu srd.
atèmpera , nf: tèmpera* Definitzione duresa chi si giaet apostadamente a su ferru, a un’aina de ferru.
atemperàdu , pps, agt: atemperau Definitzione de atemperare Sinònimos e contràrios atarjau 2. est logu de valorosos sardos coros atemperados che fortes atarzos.
atemperài, atemperàre , vrb: temperai* Definitzione
giare sa tèmpera, atzargiare s’atza de una ferramenta (mescamente segante) po èssere prus forte (tostada) o bogare sa punta a un'aina po iscríere; fintzes mòvere o agghejare unu male
Sinònimos e contràrios
aciarxai
/
acadriare,
comentzari,
regulare
2.
fiamas de amores dae unu bentu caldu atemperadas ◊ cust'úmidu mi atèmperat sos dolores!
Tradutziones
Frantzesu
tremper
Ingresu
to harden
Ispagnolu
templar
Italianu
temprare
Tedescu
härten.
Atènas , nf Definitzione sa nódida citade greca Frases de minori istudiestis in s'iscola de Atenas.
atenatzàre, atenazàre atanagiàre
atendéncia, atendéntzia , nf Definitzione su atèndhere, giare atentzione, àere contivígiu po ccn. o una cosa, fintzes faina de fàere Sinònimos e contràrios atendimentu, contibizu, oloidura / impíciu | ctr. abbandhonu, irbandhonu Frases bonu pensamentu cussu de ti torrai a cojai: cumenti fais solu fora de atendéntzia?! (A.Murru)◊ custu cani bollit tropu atendéntzia!◊ s'istima est sa primu atendéncia! Ètimu srd.
atendhaméntu , nm Definitzione su si atendhare.
atendhàre , vrb Definitzione pònnere is tendhas, fàere acampamentu Sinònimos e contràrios abbarracai, apadiglionai, intendai.