A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

atacaméntu , nm Definitzione su atacare, su tretu inue duas cosas funt atacadas; su àere istima meda, a unu, de dhi bòllere istare sèmpere acanta, sèmpere impare Sinònimos e contràrios atacadórgiu, atacadura / apegu 2. aiseru portai un dolori a s'atacamentu de sa camba… no podei mancu caminai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fig. attachement, accrochage Ingresu affection Ispagnolu apego Italianu attaccaménto Tedescu Anhängen, Anhänglichkeit.

atacapànnu , nm Definitzione apicadórgiu, alàscia po apicare bestimentu Sinònimos e contràrios apicorrobba, portamantedhu Frases s'eticheta l'aiat bista senne impicanne su partò in su gantzu de s'atacapannu.

atacàre atacài

atacàre 1, atacàri atacài 1

atacatàca , nm Definitzione genia de zogu, a cuare / zocare a s'a. Ètimu srd.

atacatèrra , nf Sinònimos e contràrios acucadita, alàuda, alimannu, arenarza, atrapadita, chinisera, cucullia, iscrianissa, piatarita Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

atacazàre , vrb Definitzione fàere tzàcurros e moida forte, nau fintzes de su bestiàmene chi istat a iscràmios Sinònimos e contràrios atamazare, intrigliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire du vacarme, criailler Ingresu to make an uproar Ispagnolu hacer ruido Italianu strepitare Tedescu Krach machen.

atacàzu , nm Definitzione tzàcurros e moida forte, fintzes boghes o iscràmios de su bestiàmene totu impare Sinònimos e contràrios atabazu, carralzu, chimentu, mamudinu, tifitanu Frases sa catza fit un'atacazu chi pariat de briga o de moltolzu ◊ su matzone no fuit pro s'atacazu de sas berbeghes Ètimu srd.

atachedhài , vrb: tachedhai* Definitzione fàere intacas, genia de segadedhas prus che àteru po singiale Sinònimos e contràrios intachedhai, intatzare, tacai, tacullare Tradutziones Frantzesu encocher Ingresu to notch Ispagnolu hacer muescas Italianu intaccare Tedescu einschneiden.

atachinàre , vrb Definitzione giare o fàere bàrigu, aprigu Frases inoghe che atàchinat su bentu Ètimu srd.

atàchinu, atàchiu , nm Definitzione logu de aprigu po su bentu, po su sole, logu chi arresurtat cuau, in pinna Ètimu srd.

atachizàre , vrb Definitzione brigare fatuvatu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chercher chicane à qqn. Ingresu to brawl Ispagnolu reñir, armar camorra Italianu attaccar brighe, rissare Tedescu raufen.

atachízu , nm Definitzione su lòmpere a s'iscúdere, su atacare a si atripare Sinònimos e contràrios atzufu, bria, certu, gherra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rixe Ingresu brawl Ispagnolu riña Italianu rissa Tedescu Schlägerei.

ataciàda , nf Definitzione su ataciai, ataciare; fintzes su chi si narat a crítica averguandho calecuna cosa 2. is ataciadas de issu fiant de dèpiri torrai a manigiai dexi capítulus de su líbburu Ètimu srd.

ataciadòri , nm Definitzione chi o chie segat de tressu, foedhandho Sinònimos e contràrios criticadore, critichete, giuricheri, strunciadori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu critiqueur Ingresu fault-finder Ispagnolu criticón Italianu criticóne Tedescu Nörgler.

ataciài, ataciàre , vrb: taciai* Definitzione pònnere tàcias, punciare; fàere sa crítiga, nàrrere cosa, fintzes brigare, pigare a boghes Sinònimos e contràrios assindhigare, atatzare, briare, certai, criticai, stronciai, tuturare 2. in domu sua no porit oberri buca chi luegus dh'atàciant! Tradutziones Frantzesu critiquer, accuser Ingresu to accuse, to blame Ispagnolu criticar Italianu criticare, tacciare Tedescu bemängeln.

ataciàre 1 , vrb Definitzione fàere atàcios, ispartzire in partes oguales sa fera cassada; segare ossos mannos de còere, fàere a orrugos, segare Frases sa fera su catzadore l'at abbelta, ataciada e ghirada 2. daent sa linna pronta e ataciada pro su fogu, a chie ndhe faghet dimandha Ètimu srd.

atacionài , vrb Definitzione istare o pònnere abbasciaos coment'e cicios in pitzu de is carrones; apartare, istare atacaos a calecuna cosa, agiummai che punciaos a tacioni Sinònimos e contràrios acuculiedhare / acujai Frases is crucueus funt bèni atacionaus in is opinus ◊ candu unu tenit frius si atacionat, si no tenit fogu po si callentai ◊ is tostoinedhus de àcua funt atacionaus asuta de su teulàciu ◊ in miniera nci fiant tretus istrintus e bàscius aundi trabballastis atacionaus ◊ su cani si fiat fatu coment'e una pedra ciata, atacionau a terra (M.Porru) 2. si firmat e si atacionat a su muru ca est passendu unu cuadhu currendu (F.Pilloni) Ètimu srd.

atacitài , vrb: tacitai Definitzione pònnere is tacitas, is bullitas Sinònimos e contràrios acioae, aciolai, apunciai, imbullitare, impuncitai, intzoare, puntzare, puntzitare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fixer avec des clous Ingresu to nail Ispagnolu tachonar Italianu imbullettare Tedescu mit Zwecken befestigen.

atàciu , nm Definitzione parte oguale, orrugu de una cosa ispartzia, segada / bèndhere a s’a. = bèndhere totu a unu e totu a una borta, itl. in blòcco Sinònimos e contràrios arrogu, cànciu Ètimu itl. taccio.