A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arródiu , nm: arrodu Definitzione su arrodare / pedra de arrodu = pedra addata pro arrodare ainas Sinònimos e contràrios arrodamentu, arrodonzu Frases si aunint a sa tropa a órulos e a arródios de dentes Ètimu srd.

arródiu 1 , nm Sinònimos e contràrios arrodeu, rediada Ètimu srd.

arrodónzu , nm Definitzione su arrodare, acutzare ainas Sinònimos e contràrios acutadura, arrodamentu, arródiu Ètimu srd.

arródu arródiu

arródu 1 , nm Definitzione totu is de acanta, is de sa leada, is bighinos Sinònimos e contràrios bichinadu Frases si caligunu si at leadu s'apentu de mi che furare sa crabita, ponzo su giuramentu a totu s'arrodu! Ètimu srd.

arrodulàre , vrb: rodulare Definitzione andhare a tróulu, orrúmbula orrúmbula; su si fàere a unu túturu, a bisura de cannedhu, nau de orrobba, paperi Sinònimos e contràrios arrembulai, cadhinare, codulare, cullullare, istirigare, istrodhulare, lodhurare, rodhulare, trodhulare, trodulare 2. sa pedhitza s'isterret creschendhe su tironzu fintzas a l'isnerviare a manera chi no aviscet a arrodulare Ètimu ltn. rotulare Tradutziones Frantzesu rouler Ingresu to roll Ispagnolu rodar Italianu rotolare Tedescu rollen.

arroédu arrodéu

arròele arròali

arròere , vrb: arroi 1, arròiri, orròiri, ròdere Definitzione coment’e arrasigare, ma cun is dentes: dhu narant prus che àteru de su chi faent s'arna, is sórighes; consumare a pagu a pagu, matziare bene, papare / pps. arrósiu, arrosu / arròiri is dentis = tzacarrai is dentis, arrodar'e dentes Sinònimos e contràrios arrosigai, conciumire Frases si est postu a arroi e arroit ossus e prupas ◊ nci at unu muturoni de cosa asuta de sa burra: is topis funt arroendidha ◊ cuss'ossu, balla, oi no dh'arrois! 2. beni a prandi: tengu calancuna cosa de arroi! Ètimu ltn. rodere.

arrofianài , vrb: arrufianai, arrufianare Definitzione fàere su rufianu, fàere rufiania, cricare acotzos po arrennèscere in ccn. cosa Ètimu itl. arruffianare.

arrofiànu , agt, nm: arrufianu, orrofianu, rofianu* Definitzione chi o chie, trasseri, istat sèmpere aifatu de ccn. cricandho cosa, ordindho cosa fintzes a dannu de s'àteru Sinònimos e contràrios rufa 1 Terminologia iscientìfica ntl.

arrogadòri , agt Definitzione chi arrogat, chi consumat o ispàciat tropu su bestimentu Ètimu srd.

arrogadúra , nf: orrogadura Definitzione su arrogai / andai a a. = a rugadura, incurtziendhe su caminu, stressiendi de su mòri a manera de lòmpiri innantis Sinònimos e contràrios secada, secadura Frases iat allonghiau su passu e, trunchendu a arrogadura, fut lómpiu asuta de is figus Ètimu srd.

arrogài , vrb: arrugae, orrogai*, urrugare Definitzione segare, fàere a orrugos, a bículos, bogare de pare Sinònimos e contràrios agigotare, ifasciare, isciasciai, iscorriolare, istuturai, ruciare, secare, staulai, stronciai, truncai Maneras de nàrrere csn: arrogai su batísimu a unu = zenia de mineta: bisestrare, pònnere istrópiu; arrogaisí sa mola de su tzugu = rúere male meda, iscollàresi Frases depu segai linna, ca oi chi no arrogu cancuna cosa mi tzacu! ◊ lassamí andai, deghinou arrogu totu! ◊ s'imbírdiu si arrogat in milla incuedhedhus 2. si ti pigu ti arrogu su batísimu: ti fatzu a fitas! ◊ sa morti de sa mulleri dh'iat arrogau su coru e su pentzamentu Tradutziones Frantzesu casser, briser Ingresu to break Ispagnolu quebrar, romper Italianu rómpere, infràngere Tedescu zerbrechen.

arrogàlla , nf: orrogàglia Definitzione bículos, cosa fata a orrugos, totu segada a crantos piticos Sinònimos e contràrios afrantzuchena, arremusulla, biculaza, cantzichedhaza, chirchiza, cífrinu, fafaruza, fanialla, orrugàgia, piciualla, pispisa, tzimuca, vèglia Frases arrogalla de isprigu ◊ dhoi at arrogalla de tistivillus fuliaus ◊ is cardaneras funt andendi e benendi cun arrogalla de cosa in su bicu, fendi su niu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu débris Ingresu scrap Ispagnolu añicos Italianu rottami, frantumi Tedescu Bruchstücke.

arrogantàda , nf Definitzione su arrogantare Ètimu srd.

arrogantàre , vrb: arrogantziare Definitzione foedhare male, arrespòndhere, brigare, coment'e faendho is prepotentes, is barrosos, is tostorrudos, chentza bòllere arreconnòschere s'arrexone de is àteros; fàere is prepotentes / a. su trotu = pretare su dortu, sighire a pretènnere sa resone ischindhe de no ndh'àere Sinònimos e contràrios abbetiae, campaniare Frases arrogantat sena frenu e puntígliat pro dogni gnagneria ◊ cudhos sunt torrados a arrogantare cun issu, a bortas a briga e a bortas in paghe ◊ Rosina si los leit amore amore e sos balentes no apeint prus it'e arrogantare ◊ insistis e poi no la piantas, ischindhe chi as tortu e arrogantas! (T.Curcu) 2. su fogu est arrogantziendhe: peri sa carrela sunt brujendhe pabilu, fozos, e sa zente fuit gridendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parler avec arrogance Ingresu to speak with arrogance Ispagnolu hablar con arrogancia Italianu parlare con arroganza Tedescu mit Anmaßung sprechen.

arrogantéri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a arrogantare Sinònimos e contràrios arrogantosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

arrogantía , nf Sinònimos e contràrios barrosia, campiania, orrugància Frases in s'arrogantia fint che zente atzesa de calore de feghe ◊ totu sos disàbios de sa vita nostra naschint dae s'arrogantia de s'ómine Ètimu srd.

arrogantósu , agt Definitzione nau de ccn. chi faet su barrosu, chi costumat a arrogantare Sinònimos e contràrios arroganteri Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.