arrísu , nm: errísiu, irrisu, risu* Definitzione alligria chi si paret aperindho is lavras o fintzes faendho una genia de boghe a iscracàlliu, a bortas po cuntentesa, po cosas curiosas, a bortas a befa / min. arrisixedhu Sinònimos e contràrios befa, bischíglia | ctr. piantu Maneras de nàrrere csn: ischiríngiu de a. = risitu; poderai s'a. = no ríere, istaresindhe de ríere; mòrriri, crepai, isbarraisí, pisciaisí de s'a. = ríere meda, itl. sbellicarsi dalle risa; faisí una passada de a. = fàgheresi una bentre o una pasta de risu; a. sen'e pisu = a fortza, chentza bi àere de ríere; a. grogu, cun croxolu = risu de malàidu (de malària), risu marigosu (pro cosas chi… bi ndh'at de prànghere); s'arrisu de is crabitus de Pasca (chi parent rindhe candho sunt mortos)= pro cosa chi dispiàghet, pro dannu; s'a. de is carrus furriaus = risu chi própiu no bi deghet, ríere pro dannu anzenu; s'a. de s'arenada arruta a terra e iscuartarada! = zenia de frastimu; èssiri s'a. de totus = èssere leados a befe de totugantos; fai una cosa candu su muenti est mortu de s’a. = tropu a irmasionu, a distempus; èssiri s'arrisu de sa genti = unu chi totugantos leant a befe, a risu Frases no si podiat poderai a s'arrisu ◊ e benimindi arrisu candu dha bint cun su bistiri de ortigu! ◊ tui ses s'arrisu de sa genti! 2. de innòi a ti movi tui su cuadhu est mortu de s'arrisu 3. s'arrisu de tzia Bacuca, chi iat lassau is barras in sa fruca! Tradutziones Frantzesu sourire, rire Ingresu smile Ispagnolu risa, sonrisa Italianu sorriso, riso Tedescu Lächeln, Lachen.

iscrúfulu , nm Definitzione su iscrufulare Sinònimos e contràrios cróchidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclatement d'une bagarre Ingresu burst of laughter Ispagnolu estallido de risa Italianu scòppio, bòtto di risa Tedescu vor Lachen platzen.

isgangagliàre , vrb Definitzione erríere a iscracàlios, a tzérrios, mòrrere de s'errisu Sinònimos e contràrios chighigliare, iscacagliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rire à se décrocher la mâchoire Ingresu to split one's sides with laughter Ispagnolu desternillarse de risa Italianu sganasciarsi dalle risa Tedescu sich krummlachen.

rísu , nm: arrisu, errísiu, irrisu Definitzione alligria chi si paret aperindho is lavras o fintzes faendho una genia de boghe a iscracàliu, a bortas po cuntentesa, po cosas curiosas, a befa; a logos est fintzes pps. / min. risichedhu, risighedhu, risedhu, risitu / genias de errisu: r. a iscàsciu, a iscracàlliu, a lódhuru (de orrúere a terra, de no ndhe pòdere prus), r. matzoninu (falsu, befandho, faendho fintas), r. de sa melagranada (su corgiolu si tzacat, totu, e faet a bíere su granu), de sos crabitos de Pasca (chi parent erriendho a buca aperta, mortos, nau cun tzacu) Sinònimos e contràrios befa, bischíglia / rísidu | ctr. piantu Maneras de nàrrere csn: èssere a risu de ccn., de cada unu = èssere o fàghere a manera chi àtere si ndhe potat befare, ríere; fàghere una mata, una pasta de risu = ríere a piaghere; fuíreche su r. = no arrennèsciri a poderai s'arrisu; èssere a tróulu de risu = arriri a rúmbulu, ríere gai meda de si rúere Frases fateit fàghere una mata de risu fentra ai cussu muduleu (N.Musso)◊ sas carrelas fint un'andha e beni de zente e de iscàscaros de risu ◊ totus si ne fachiant su risu de su travàgliu suo, ca fit merderi ◊ bae chi deo no so a risu tou e si ti abbaidaias a carrones!…◊ bidindhe cussa funtzione mi ch'est fuidu su risu ◊ za si ndhe at a fàghere de su risu bidindhe chi mi at fatu dannu e leadu in ziru puru!… 2. at risu unu pacu a malaggana ◊ deo mi ndhe fui risu Ètimu ltn. risus Tradutziones Frantzesu sourire, rire Ingresu laugh Ispagnolu sonrisa, risa Italianu sorriso, riso Tedescu Lächeln, Lachen.

«« Torra a chircare