A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arremialzàre, arremiarzàre , vrb: remiarzare Definitzione fàere unu remiarzu, unu muntone, assentare su trigu in s'argiola, sa linna in su linnàrgiu; pònnere o lassare cosa ammuntonada, ma nau fintzes de gente Sinònimos e contràrios abbigai, aggremagliare, apostorzare, assedare / ammuntonae Frases si arremiarzat su trigu in s'arzola pro lu triulare ◊ arremiarza sa linna! ◊ arremiarzo s'arga in d-unu cuzone, pro como 2. nois àteros nos arremialzemus in su montiju aisetendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu emmeuler, entasser Ingresu to shock Ispagnolu amontonar Italianu abbicare, ammassare Tedescu aufhäufen.

arremicúlu , nm Definitzione unu chi istat sèmpere segandho sa passiéntzia, giaendho ifadu, istrobbu Sinònimos e contràrios segalatrangas.

arremígu anemígu

arremilài , vrb Definitzione iscúdere calecuna cosa a cambarinu a unu, iscúdere a cara Sinònimos e contràrios arrafilai, frumbulare, frundhare, interiare, sbertugliai Frases arremilai unu cortedhu a unu Tradutziones Frantzesu lancer, jeter Ingresu to throw Ispagnolu arrojar Italianu scagliare Tedescu werfen.

arremínciu , nm Definitzione unu de is tantos númenes de su dimóniu Sinònimos e contràrios babbachiutzi, corroi, demóniu, dinghellu, foradenosu, inimicu*, pudidinosu.

arremintíre , vrb Definitzione torrare àlidu, pausare a manera de no arrespirare a pelea; in su tessíngiu, passare s'ordiu in mesu de is lícios 2. issa candho arremintiat no podiat iscabudare ca su contu de is tramas dhu teniat in sa memória e a iscabudare boliat narre a cumenciare torra.

arremíntiri , vrb: arremíssiri 1, remíntere* Definitzione semenare o prantare torra sa cosa chi no at tentu o no est naschia sa primu borta; in su tessíngiu, passare s'ordiu in mesu de is lícios Sinònimos e contràrios remendhare / tramíntere, intremissiri Frases est in bíngia arremissendho ◊ cantu gerronadas nci ant a bòlere po arremíssiri sa bíngia? 2. sa fémina fut arremintindho iscacu de s'orrosa incodronada po su bene de sa fígia manna (I.Patta).

arreminzàre arraminzàre

arremiscàu , agt Definitzione chi est arrennegau, chi abbétiat.

arremíssi , vrb: arremíssiri Definitzione su si furriare contr'a unu, assacheare a ccn. Sinònimos e contràrios imbestire 1, remissiri Ètimu ctl. arremeès, arremesa.

arremissiméntu , nm arremitimentu, illitadura Definitzione su pònnere sa trama in is lícios, su arremítere po tèssere Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd.

arremíssiri arremíssi

arremíssiri 1 arremíntiri

arremitanàre , vrb Definitzione fàere a remitanu, a míseru, a pòberu Sinònimos e contràrios aframicosare, apedhitzonai, impoburitai | ctr. arricai Ètimu srd.

arremítere , vrb Definitzione fàere s'arremitimentu, intrare sa trama in is lícios.

arremitiméntu , nm Sinònimos e contràrios arremissimentu, illitadura Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd.

arremmadiàre arremadiài

arremmucàre arrebbucài

arremodhadúra , nf Definitzione su arremodhare Sinònimos e contràrios ammodhiadura Ètimu srd.

arremodhài, arremodhàre , vrb: arremodhiai, arremollare, remodhai Definitzione fàere essire modhe una cosa; pònnere una cosa a modhe in abba o in àteru, torrare modhe; fàere provare dolu, cumpassione, tènnere làstima Sinònimos e contràrios ammaltitzare, ammodhiae | ctr. assutare, intostare Frases su pani cotu si ponit in d-unu canistedhu e s'imbussat poita si depit arremodhai 2. su cantu tristu arremódhiat su coru (P.De Magistris) Tradutziones Frantzesu ramollir Ingresu to soften Ispagnolu ablandar, remojar Italianu rammollire Tedescu erweichen.