A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arremaciàe, arremaciài, arremaciàre, arremaciàri arramaciài

arremàciu , nm Definitzione faina de acónciu chi si faet a unu trastu Frases tra arremacedhos e aconciadura, in sa média fut a durare annu intreu is catzolas ◊ geo puru, tra arremàcios e cambiandho fila bollia lòmpere a su duamila! ◊ benie in ambulatóriu ca si fatzo un’arremacedhu, assumancu s’ispúlligat sa mente! (A.Barra)

arremàda , nf Definitzione s'úrtima passada a cuadhu fuindho chi faet su cumponidori cun s'ischina crocada apalas, in sa Sartíglia.

arremadiài , vrb: arremmadiare, arromadiai, arromadiare Definitzione pigare o ingòllere rema, arremadiu Sinònimos e contràrios acatarrare, arrasfriai, arremare, arrumai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enrhumer Ingresu to get cold Ispagnolu resfriarse, constiparse Italianu infreddarsi Tedescu sich erkälten.

arremadiàu , pps, agt: arromadiau, arromariau Definitzione de arremadiai; chi at ingortu arremadiu Sinònimos e contràrios acatarradu, annastuladu, arramadiedhau, arrasfriau, arrumatu, remadu Frases pariat sa boghe de un'orcu arromadiadu Tradutziones Frantzesu enrhumé Ingresu cooled, cold Ispagnolu constipado Italianu raffreddato Tedescu erkältet.

arremadíu arramatía

arremadróxu , nm Definitzione logu inue si firmat totu su chi tragant is abbas Ètimu srd.

arremài , vrb: remai Definitzione tocai de arremus (parte de barca o de nave antiga), mòvere is remos intrandhodhos a sa sighia in s'abba, fortzare cun is remos po fàere camminare unu mezu; nau de unu currendho su cuadhu, crocaresiche apalas coment'e remandho Sinònimos e contràrios abogai 1 Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu ramer Ingresu to row Ispagnolu remar Italianu remare Tedescu rudern.

arremài 1 , vrb: arremare 1, arrimai, arrimare Definitzione pònnere in terra, a una parte o fintzes chistia calecuna cosa chi si portat in manos o ananti; firmare, mescamente a pausare cicios o acostios a calecuna cosa, o fintzes in letu o in domo po maladia; bogare de cabu o cessare de fàere una cosa, una faina (fintzes abbandhonare deunudotu, iscabudare), de unu bestimentu; fintzes firmare a unu andhandho Sinònimos e contràrios afrimai, arrambare, arressare, imbarare, incarrutzai, pònnere / corcare, pasiai | ctr. andai, fàchere, picare Maneras de nàrrere csn: arrimai su càrrigu, is armas, unu triballu, su zogu = pònnere, lassare istare, tasire; arrimaisí a ccn. = chircare apozos, acotzus, piagheres; a soli arrimau = pustis chi si ch'est intradu su sole; zúghere una cosa a s'arrima arrima = ponendidha e portendidha de unu tretu a s'àteru foras de su postu suu Frases su mucadori dh'apu arrimau in sa cadira ◊ no poto agatare sos ochiales: ello inue los apo arrimados? ◊ su dinai de su trabballu tú no dh'arrimas tui? 2. si nch'est arrimau a su muru ◊ in crésia si ponit sempri arrimau a su lacu de s'àcua santa ◊ ndi arribbant assuentaus duus gopais e si arrimant unu pagu ◊ sa pedra trodhulana si arremat e ponet lana (G.Cossu)◊ mi arrimu a su truncu de unu bellu imbragu (E.Pintor Sirigu)◊ fut cantzau e si est arremau in su crocadorxu ◊ a betzu unu si che arrimat deunudotu 3. arrima su chi ses faghindhe ca azuas a mie! ◊ a mesudie arrimamus pro manigare 4. una die l'at arrimada e li at nau: Ello, comà, s'óciu bos ndhe apo tirau chi colaes frita che nive? Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu appuyer, poser Ingresu to lean Ispagnolu apoyar, arrimar Italianu poggiare, adagiare, depórre, depositare, disméttere Tedescu legen, niederlegen.

arremangadúra , nf Sinònimos e contràrios arremangu Ètimu srd.

arremangài, arremangàre, arremangàri arramaingài

arremangàu , pps, agt Definitzione de arremangare; chi portat is mànigas de sa camisa arretiradas lassandho is bratzos ispògios fintzes a su cuidu Sinònimos e contràrios pinnigadu 2. fiat arremangau a guidus ◊ su piscadori fiat in s’àcua cun is pantalonis arremangaus ◊ seu arremangau prontu a ispongiai.

arremàngu , nm Definitzione pinnigadura de su bestimentu po no s'imbrutare, po basca o àteru Sinònimos e contràrios arremangadura Ètimu spn. arremango Tradutziones Frantzesu retroussement Ingresu tuck (of sleeves) Ispagnolu remango Italianu rimboccatura delle màniche Tedescu Umschlag.

arremàre , vrb Definitzione ingòllere rema, arremadiu Sinònimos e contràrios acatarrare, arrasfriai, arremadiai, arrumai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attraper la rhinite Ingresu to catch rhinitis Ispagnolu coger la rinitis Italianu prèndere la rinite Tedescu sich die Rhinitis holen.

arremàre 1 arremài 1

arremàsigu , agt Definitzione chi no tenet gana de fàere nudha, mandrone puru / a. pudésciu = mandroni ispaciau Sinònimos e contràrios arramàsidu, dilganadu, ingurdosu / mandrone, praitzosu Frases su piciochedhu, candu dhi fiat atacau su carbuncu, chi dh'emus billau po mortu, no pariat aici ammotroxinau, ma cantu prus at créscidu e prus si est fatu arremàsigu!

arrematàda , nf Definitzione su si arrematare, su si calare chentza fortzas, cicios Sinònimos e contràrios arrematu, tzédida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affaissement, épuisement Ingresu prostration Ispagnolu abatimiento Italianu accasciaménto Tedescu Niedergeschlagenheit.

arrematadúra , nf Sinònimos e contràrios acadassadura, arrematada, arrematu Ètimu srd.

arrematài, arrematàre , vrb: rematai Definitzione bènnere o batire a s'úrtimu puntu, chentza fortzas, po maladia o becesa, fintzes agiustare comente male si podet; coment’e firmare, arrèschere Sinònimos e contràrios istremuzire / allancare, allagorjare, alleventare, ammoltighinare, arrèndhere, irdebbilitare Frases is annus e is maladias dh'ant arrematau ◊ sos nuscos galanos de su beranu ant ispalatau sas àgheras de cussa zente arrematada e ant fatu intrare unu lucore de ispera 2. est in cherta de nche ingurtire unu bucone de saliba chi si li est arrematau in su gagaju Ètimu spn. rematar Tradutziones Frantzesu épuiser Ingresu to exhaust Ispagnolu agotar, rematar Italianu stremare, indebolire Tedescu erschöpfen.

arrematàu , pps, agt Definitzione de arremataiare / avb. a s'arrematada = assassegus, a sa fine 2. no zuchiant ghetu de cristianos: fint chin sa cara de sa gana e s'àghera de sos pessamentos arremataos in conca 3. si est postu a cadhu a s'arrematada e luego at marciadu bene armadu.