arremodhàu , pps, agt Definitzione de arremodhare Sinònimos e contràrios ammodhicau Frases su pani fut impastau e fintzas su casu fut totu arremodhau de s'àcua ch'iat pigau!
arremodhiài arremodhài
arremódhu , nm Sinònimos e contràrios ammodhigadura, ammodhigamentu Ètimu srd.
arremolinài , vrb: arremuliai, remolinai* Definitzione andhare, mòvere a molinadura Sinònimos e contràrios molinai, trumunzonare Frases su bentu arremuliendu trogomíngiat is trigus.
arremollàre arremodhài
arremonàda , nf Sinònimos e contràrios incionada, lumenada, nemonada, nomena Frases si est po preparai unu pràngiu po pigai arremonada… gei dh'eus a abritiai! (A.Casula) Ètimu srd.
arremonàe, arremonài , vrb: arremorare,
arrimonai,
rammonai* Definitzione
nàrrere su númene de unu o de una cosa po dh'arregodare in su chistionu, portare a númene; fintzes foedhare, istare a chistionu; arregodare
Sinònimos e contràrios
arranomonai,
fentomare
/
arrallai
/
arragodai
Frases
tui mi arremonas is nòminis insoru ◊ timint fintzas a dh'arrimonai, a s'inimigu ◊ seu seguru ca as a èssi arremonau
2.
dhoi fiat sa genti in sa festa passillendu e arremonendu ◊ cussus no faint àteru che arremonai de cosa de papai!
3.
mi arremoro ca su de apèrrere su truncu po fàere s'iscala de su carru nosi poniat pistighignu
Tradutziones
Frantzesu
mentionner
Ingresu
to mention
Ispagnolu
mencionar
Italianu
menzionare
Tedescu
erwähnen.
arremonàju arramanàju
arremonàntza , nf Sinònimos e contràrios incionada, lumenada, nemonada, nomena Frases su mali dh'as fatu: custa arremonantza essia est a tui.
arremòni , nm: arremonu, rammoni* Definitzione cosa chi si narat, fontomat, si ammentat, ma fintzes argumentu Sinònimos e contràrios arrenòmini, fentomu, lumininzu, mentovu Frases no ndi apu inténdiu mai arremoni mancu in is ispiegatzionis de su Vangéliu (R.Frésia)◊ in totu sa vida no ndi apu prus inténdiu arremoni, de cussu.
arremoníre , vrb: arremonzire, remonire* Definitzione pònnere apostu sa cosa, su logu; chistire o apartare bene sa cosa a manera de no èssere in mesu o ue istrobbat o s’imbrutat Sinònimos e contràrios allichidie, assetiai / acampaniare, acoglire, aconciai, allogae, arribbare 1, asserbare, chistie, coltoire, frànghere, partare, tòlchere Frases giaja istaiat sempre afainada, mai frimma, filaiat o arremonziat sa domo (I.Flore).
arremontàre , vrb: arremuntai, remontai* Definitzione foedhandho de trastu, aconciare o tzapulare àtera borta, aconciare is iscarpas ponendho noa sa parte de ananti Sinònimos e contràrios aconciai, agiustai, arragnare Frases si arremuntant is botas ◊ su pantalone segau in benugos beniat atzapulau, torrau a segare e arremontau.
arremóntu , nm Sinònimos e contràrios acónciu, aderetzu, arràngiu, remontuadura Frases tra cosidura e arremontu su pantalone mi fut duradu sete annos ◊ su maistu de pannu acònciat sa bestimenta, dhi faet s'arremontu e dha torrat mesu noa! Ètimu srd.
arremónu arremòni
arremonzíre arremoníre
arremoràre arremonàe
arremòre, arremòri, arremóriu , nm: arrumoi, arrumóriu, remore* Definitzione genia de sonu chi s'intendhet de cosa chi si movet a sa sighia Sinònimos e contràrios moida, triuliu Frases s'arremóriu at iscirau su pipiu! ◊ s'intendit s'arremóriu de is motoris ◊ s'intendint arremórius prus fortis de su tronu ◊ fuit assicada ca aiat inténdhidu arremore ◊ no fatzeis arremóriu!
arrèmos , nm pl: arremus Definitzione sa carena, is diferentes partes de sa carena Sinònimos e contràrios melmu Frases gei ses pagu alletiau: circa de ti movi, ca ti ant a cancarai is arremus! ◊ su velenu est currendu a marraras: mi dhu intendu in totu is arremus 2. a babbu mi nch'at leadu…: su m'ier chena nemos mi at segadu sos arremos!
arrempedhàre arrampedhài
arrempellàda , nf: arrepellada,
arrumpellada Definitzione
su si arrempellare
Sinònimos e contràrios
ammutighinada,
arrumpellamentu,
rebbellia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rébellion,
révolte
Ingresu
rebellion
Ispagnolu
rebelión
Italianu
ribellióne,
resistènza
Tedescu
Widerstand.