A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

armutàrzu almultàlzu

armútu abrúciu

armutuminòre , nm Definitzione una calidade de iscraria Sinònimos e contràrios cadillonedhu, isciareuminore, scrariabitica Terminologia iscientìfica rba.

àrna , nf: àrnia, àrrana, àrrina Definitzione greme o bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet, o fintzes a sa linna, a su paperi Sinònimos e contràrios àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Frases si dh'at papau s'arna ◊ s'àrrina at móliu sa linna Terminologia iscientìfica crp, tinea tapetzella, anobium pertinax, upm Ètimu ctl. arna Tradutziones Frantzesu teigne, mite Ingresu moth Ispagnolu carcoma, polilla Italianu tignòla Tedescu Motte.

arnadúra , nf Definitzione su pònnere s'arna a is trastos; nau de unu trastu, su èssere papau de arna Sinònimos e contràrios pipionidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vermoulure Ingresu wormhole Ispagnolu tueco Italianu tarlatura Tedescu Mottenfraß.

arnài , vrb: arniai Definitzione pònnere s'arna, pàschere de s'arna Sinònimos e contràrios abbrumai, imbremigai, infarraciai, pipionire, pubujonare Frases su pruini arnat sa robba de lana ◊ su tempus at arniau su comodinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to get worm-eaten Ispagnolu apolillar, carcomer Italianu tarlare Tedescu von Motten zerfressen sein.

arnàu , pps, agt: arranau Definitzione de arnai; nau de s’orrobba (ma fintzes de sa linna), chi portat sa tega, chi dh'at pàschia su bobboi, chi si dh’at papau s'àrrana, pudrigau Sinònimos e contràrios arralau, nastalau, pipionidu 2. no dhu bit cussu codrau, totu arranau e callagalla de frommiga?!

àrnia àrna

arniài arnài

aromàba! , iscl Definitzione innoromala! Frases putzi, aromaba, cuatru mardonas in sa mitza de s'àcua!

aromàticu , agt Sinònimos e contràrios aromatu, fiagosu.

aromatizài, aromatizàre , vrb Definitzione giare o pònnere fragu bellu Tradutziones Frantzesu aromatiser Ingresu to aromatize Ispagnolu aromatizar Italianu aromatizzare Tedescu würzen.

aromàtu , nm, agt Definitzione dónnia ispétzia de fragu o profumu; chi dhi andhat fragu bellu Sinònimos e contràrios fracu / fiagosu Tradutziones Frantzesu arôme, aromatique Ingresu spice Ispagnolu aroma, aromático Italianu aròma, aromàtico Tedescu Aroma, aromatisch.

aròne , nm Definitzione su corgiolu ispinosu de sa castàngia Sinònimos e contràrios ischissone, ispunzola 1, raga Sambenados e Provèrbios smb: Aroni Terminologia iscientìfica rbr.

arongéri , agt, nm Definitzione chi o chie arat Sinònimos e contràrios araderi, aradore, aringeri Ètimu srd.

aróngiu, arónzu , nm Definitzione su trebballu de arare; logu e tempus chi si arat; is terrenos araos Sinònimos e contràrios aramentu, aramíngiu, aríngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu labourage Ingresu ploughing Ispagnolu labranza Italianu aratura Tedescu Pflügen, Bestellung.

aroròja, aroróju , nf, nm Definitzione genia de moida sighia, cosa chi si narat a tantas bortas coment'e bolendhodha, cricandhodha, pedindhodha Sinònimos e contràrios ammuinamentu, apeleu, ranzera, teroju Frases babbu tuu est totu su mengianu cun s'aroroja de sa braba: beni ca si dha fais!

aróru , avb: ororu* Definitzione acanta a s'oru, in totu su tretu de is oros Frases aroru de s'intrada po coxina dhoi at unu móbbili ◊ si funt firmaus aroru de s'enna.

àrpa , nf Definitzione genia de aina po sonare, fata a cordas Terminologia iscientìfica sjl Tradutziones Frantzesu harpe Ingresu harp Ispagnolu arpa Italianu arpa Tedescu Harfe.

àrpados , nm pl Definitzione fortza, abbilesa, prus che àteru de ànimu, morale Sinònimos e contràrios àlchida, arcada 1.