A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arcòne , nm Definitzione cherbu de un’annu, candho ancora no at fatu is corros Sinònimos e contràrios arcatzu Terminologia iscientìfica anar, cervus elaphus corsicanus Ètimu srd.

arcònte , nm Definitzione autoridade in is repúbblicas grecas de s'antigóriu.

arcóriu , nm Sinònimos e contràrios abbrétiu, ardúriu, balia, bidória, foltza Frases sa gioventudedha che at postu sa pedhe o sos arcórios pro che iscatzare sos invasores! ◊ dhi aiant aporridu una tassa de abba cun tzúcuru, non teniat arcóriu de faedhare.

arcòva alcòva

àrcu àlcu

arcubaràdu , nm Definitzione arcu paradu, firmu (arcu de chelu, de sole, de s'abba, de donnu Deu): s'arcu totu a colores (sete) chi a bortas faet in s'aera candho proet (prus che àteru apustis chi at própiu) Sinònimos e contràrios arcunieri, circannoeu, circhiola, circonnieri, circuvòglia, circuvròngia Frases ti chelzo ofrire in finitia su costúmene de sa zente mia cun sos colores de s'arcubaradu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arc-en-ciel Ingresu rainbow Ispagnolu arco iris Italianu arcobaléno Tedescu Regenbogen.

arcubbalénu alcubbalénu

arculàu acrolàju

arculéntu algulènta

àrculu , nm Definitzione ispíritu de binu, genia de cumpostu chímicu (de C, O, H) chi si podet fàere de s’àghina e de tantos àteros frutuàrios chi portant tzúcuru (o fintzes sintéticu) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu alcool Ingresu alcohol Ispagnolu alcohol Italianu àlcol Tedescu Alkohol.

arcuniéri , nm Definitzione arcu de chelu, de sole, de s'abba, de donnu Deu: s'arcu chi a bortas essit in s'aera in tempus de abba, totu a tiras (sete) de diferente colore Sinònimos e contràrios alcubbalenu, arcubaradu, circannoeu, circhiola, circuvòglia, circuvròngia.

arcuòlla , nm Sinònimos e contràrios arcubaradu, arcunieri, circannoeu, circhiola, circuvròngia Ètimu srd.

arcúsa acúsa 1

ardamànu , nm Definitzione cosa po amparare sa manu (in is fosiles de unu tempus).

ardamènte , avb Sinònimos e contràrios petzi Frases ardamente a custu ses bonu! Ètimu itl. altramente.

ardanàga , nf Sinònimos e contràrios arralla, bacanu, burdellu Frases arratza de ardanaga chi portat, cussu!…◊ it'est totu cust'ardanaga ci s'intendhet? (L.Monni)

ardèdha , nf Definitzione pinzos de pònnere ananti trebballandho, acapiau in chintzu o apicau a su tzugu puru Sinònimos e contràrios antaledha, àntela, davantabi, fadreta, fantallicu, frandha, panneananti, saúciu Frases su tzilleraju at innetatu sas tassas chin sas ardedhas.

ardèntza! , iscl Definitzione isclamu de afuta candho unu s'inchietat Frases a bidhas candho si néchidant narant "ardentza!"

ardèra, ardéri , nf, nm Definitzione atrivimentu, coràgiu, fortza de fàere o de nàrrere Sinònimos e contràrios ardile, ardúriu Frases boliat nai un'àtara cosa ma no ndi ugiat s'arderi.

arderósu , agt: ardurosu Definitzione chi portat ardúriu, chi faet o podet fàere calore meda, chi paret chi abbruxat Frases no totus is crabonis funt arderosus su própiu tanti ◊ dhoi fiat unu niu de espis ferràinas ardurosas ◊ alluei su fogu prus ardurosu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ardent Ingresu burning Ispagnolu ardiente Italianu ardènte Tedescu glühend.