A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arcidédhu , nm: arciredhu Definitzione duas genias de pigiones chi papant petza tenent custu númene: s'istore de Leonora e s'atilibbriu Sinònimos e contràrios falche 1, serpedheri, tzarpadheri / atilibbriu, curreventu, futibbentu, spadheri Terminologia iscientìfica pzn, falco eleonorae Ètimu itl. ac(c)ertello Tradutziones Frantzesu faucon d'Éléonore Ingresu Eleonora's Falcon Ispagnolu halcón de Eleonor Italianu falco della Regina Tedescu Eleonorenfalke.

arcidhàe , vrb Definitzione murrungiare, su si pigare arrennegu, fintzes ofèndhere Sinònimos e contràrios inchietae, morrugnare.

arcídhu , nm Sinònimos e contràrios chensa, irrínghiu, lamenta, morrugnu.

arcíle , nm Definitzione genia de bartza pitica Sinònimos e contràrios barchile.

arcíli alchíle

arcilivríghi archilivríca

arcillonàju acillonàju

arciobíspu archibíscamu

arcionàu , agt Definitzione chi giughet arcione Ètimu srd.

arciòne, arciòni alciòne

arcipréssu , nm Definitzione genia de mata chi faet istrígile, arta e puntuda Sinònimos e contràrios cipréssiu Terminologia iscientìfica mtm, Cupressus sempervirens Ètimu itl. arcipresso.

arcirédhu arcidédhu

arcivài archiviàre

arcívu , nm: altziu 1, artzivu Definitzione logu inue si chistint documentos, paperis cun datos, assentaos in órdine a manera de dhos pòdere agatare cun facilidade; alàscia a chistire cosa Sinònimos e contràrios archíviu / palastràgiu / cdh. alciu 2. si fint apentadas a si fàghere totu sas provistas tantu chi ndhe fint pienos sos altzios ◊ tui de is gràtzias ses s'arcivu Ètimu spn. archivo.

arcòba alcòva

arcobài , vrb Definitzione istare a s'inghíria inghíria, sèmpere faendho de una fainedha a s'àtera, fendi e fateriendi, mescamente in sa domo: agiummai istare moliandho o girandho che ixorbedrama Sinònimos e contràrios cuntronai, tranchinare.

arcobàju, arcobàrju, arcolàri, arcolàrju, arcolàu acrolàju

arcólicu , agt Definitzione chi portat àrculu, nau de bufóngiu chi ndhe portat meda Tradutziones Frantzesu alcoolique Ingresu alcoholic Ispagnolu alcohólico Italianu alcòlico Tedescu alkoholisch.

arcolizàre , vrb Definitzione guastare sa salude bufandho cosas cun àrculu, pònnere su vítziu de s'imbriagare.

arcolizàu , pps, agt Definitzione de arcolizare; chi costumat a bufare tropu cosa cun àrculu Sinònimos e contràrios imbreacone.