A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

archibbusài, archibbusàre , vrb Definitzione isparare archibbusadas, tirare de archibbusu Sinònimos e contràrios fusilare Ètimu srd.

archibbusèra , nf Definitzione ispétzia de apertura de inue s'isparant is armas de fogu Sinònimos e contràrios colombera Tradutziones Frantzesu meurtrière, fente Ingresu slit Ispagnolu aspillera Italianu feritóia Tedescu Schießscharte.

archibbuséri , nm Definitzione chie faet archibbusos, chie isparat cun s'archibbusu Sinònimos e contràrios patiglieri Terminologia iscientìfica prf.

archibbusète , nm Definitzione fusiledhu.

archibbúsu alchibbúsu

archíbi alchíle

archibías , nf pl Definitzione fàchere a. = andhare a dortu e a rugadis, no andai in sa bia dereta, in su mòri giustu, ma faendho moris fadhitus o ischirvios Ètimu srd.

archibíscamu , nm: arciobispu (ar-ci-o-bi-spu) Definitzione píscamu de una citade manna Sinònimos e contràrios cdh. alcièscamu Frases língua mia chi cantas, allaba s'arciobispu nou! ◊ po s'intrada a Castedhu, a s'arciobispu dhi ant fatu unu bellu acumpangiamentu Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu archevêque Ingresu archbishop Ispagnolu arzobispo Italianu arcivéscovo Tedescu Erzbischop.

àrchidu àlchida

archiladórzu , nm: aschiladorzu Definitzione genia de trobea chi si ponet a un'animale tra unu pei de ananti e unu de asegus, o tra unu pei e is corros, po no si che istesiare candho est iscapu Sinònimos e contràrios peigone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrave Ingresu hobble Ispagnolu traba Italianu pastóia Tedescu Fessel.

archilàre , vrb: aschilare Definitzione acapiare a s'archile, fàere una genia de troboidura Sinònimos e contràrios abbilandrare, achilandrare, ammilandrare, apegonai Frases s'achetu l'ant archiladu e abbarradu est tres dies sentza leare mossu ◊ si calchi cadhu fintzas trobeidu fit andhantanu e de malos pes, tandho l'aschilaiant puru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entraver Ingresu to shackle Ispagnolu trabar Italianu impastoiare Tedescu fesseln.

archíle, archíli alchíle

archilivríca, archilivríga, archilivríghe , agt: arcilivrighi Definitzione chi portat is cambas trotas chi si frigant apare camminandho in su tretu de is benugos (nau de gente) Sinònimos e contràrios anchidortu Ètimu srd.

archimingiài , vrb Definitzione si narat de unu fàere deasi, pagu precisu, fai e fateriai, aprontare po calecuna cosa Sinònimos e contràrios altimizare, arminzare, oldinzare, ordimignare Tradutziones Frantzesu préparer, fabriquer Ingresu to prepare, to devise Ispagnolu preparar Italianu allestire, congegnare Tedescu zurechtmachen, zusammensetzen.

archimíscia, archimíssa alchemíssa

archiòta , nf Definitzione funtana crobeta, carragiada (In Sant'Antiogu: s'arruga de Sechiorta, foedhus chi no ischint ispiegare, at a èssere sa matessi cosa?)= arcu + "volta"?

archipusàda archibbusàda

archipúsu alchibbúsu

àrchita àlchida

architetài, architetàre , vrb Definitzione dissinnare, progetare fàbbricos, òperas a fràigu o fintzes de àtera genia; fàere aprontamentu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios altimizare, oldinzare, ordimignare Tradutziones Frantzesu concevoir Ingresu to plan Ispagnolu proyectar Italianu architettare Tedescu einen Bauplan entwerfen.