A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apungàu , pps, agt Definitzione de apungare; chi dhi ant fatu pungas, afatúgiu Sinònimos e contràrios fatugiau.

apunghedhài, apunghedhàre , vrb Definitzione cosire a improdhu, coment'e faendho punghedhas, fatúgios, pònnere puntos fatos male; fàere punghedhas, pungas, bruscerias; fintzes pònnere sa punta de is peis, nau de is pipios cumenciandho a camminare e de chie ballat Sinònimos e contràrios afioncai, atrapungare 2. cuss'imbroglioni mi at apunghedhau po mi ponni avatu is piciocus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ravauder d'une façon grossière Ingresu to patch Ispagnolu corcusir Italianu rinfrinzellare Tedescu schlampig zunähen.

apunghedhónzu , nm Definitzione su apunghedhare, su istare cosindho, cosíngiu fatu male Sinònimos e contràrios afioncadura Ètimu srd.

apunghitài , vrb Definitzione arregòllere cosa a pagu a pagu, cun dificurtade Sinònimos e contràrios preulire, regutzulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre de côté Ingresu to scrape together Ispagnolu ahorrar, recoger poco a poco Italianu raggruzzolare Tedescu zusammensparen.

apungiàda , nf Definitzione su tanti de cosa chi si leat cun su púngiu Frases at betau un'apungiada de sodhos a ispainu po su fedighedhu Ètimu srd.

apungiài , vrb Definitzione suíghere sa pasta a meda po chi essat bene pesada, a manera chi su pane candho est cotu essat totu a buidedhos, ispongiatzu: si faet suighindho cun is púngios sa pasta (modhe meda) po fàere su civraxu Sinònimos e contràrios ispongiai Ètimu srd.

apunnài , vrb: punnai* Definitzione andhare a…, tirare a… Sinònimos e contràrios imbonai, impugnare, tirai, tocai 1.

apunnigosài apugnigosài

apunnoràre apundhoràre

apúnnu , nm Definitzione pesu, prus che àteru pedra de a. po apundai o apedrigare su casu faendhodhu Terminologia iscientìfica pst.

apúnta , avb Definitzione chi dhue bolet pagu tempus a… / apunta a pagu tempus = luegus; est apunt'apunta a... = acant'acanta a… Sinònimos e contràrios acanta Frases su nidu est a puzonedhos apunt'a bolare ◊ est apunt'apunta a pròere: si no coitamus nos ifundhet in caminu! Ètimu srd.

apuntàda , nf Definitzione su apuntai, apuntare Sinònimos e contràrios firmada Frases fit passendhe e at fatu un'apuntada in sa carrera ◊ tzeltas apuntadas in comasinu… no sunt debbadas: est a bufare! 2. candu si dh'ia nau, a babbu tuu, a primu apuntada fiat acanta de m'istochigiai! ◊ nci seu essiu e a primu apuntada seu andau a domu de su ferreri Ètimu srd.

apuntàda 1 , nf Definitzione cosidura, acónciu chi si faet cosindho, ponendho puntos Sinònimos e contràrios cosignu, impipadura, tapulonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reprise Ingresu darn Ispagnolu remiendo Italianu rammèndo Tedescu Stopfen.

apuntadòrza, apuntadórzu , nf, nm Definitzione logu inue su pastore si firmat a crocare deasi a sa bona, in calecunu aprigu in su sartu Sinònimos e contràrios acotu Ètimu srd.

apuntàdu , pps, agt, nm: apuntau Definitzione de apuntare; chi est acutzau; chi dh'ant cosiu; chi est abbarrau; gradu de is carabbineris Maneras de nàrrere csn: fuedhus apuntaus = peràulas de chie si daet importu mannu faedhendhe sériu meda; iscriri o lígiri apuntau = iscríere o lèzere bene, ponindhe o lezindhe sos puntos (e àteros sinzos de puntadura) comente si tocat Sambenados e Provèrbios prb: chie andhat cun passu apuntadu no ruet mai.

apuntadúra , nf Definitzione su apuntai, -are Sinònimos e contràrios puntadura Ètimu srd.

apuntài , vrb: apuntare Definitzione bogare sa punta a una ferramenta, a un'aina; pònnere puntos, cosire ponendho calecunu puntu, atacare cun puntos; iscríere calecuna cosa / apuntai fogu = tzacare o pònnere fogu Sinònimos e contràrios acuciai, apuntzare, apuntzirigare, apuntzulare, arrodai 1, immolare / apuntroxai | ctr. irmarrare, ispuntai / iscosire Frases mi apo apuntadu su lapis 2. apuntai sa medàllia a unu in peturras ◊ it'e fàchere no ne mancat: a apuntare cartzas, a tzapulare, purgare…◊ su molenti at apuntau is peis e at carcinau 3. sos carabbineris ant apuntadu in d-unu fozu de papiru e ant promíntidu de imbistigare 4. gherra a chini apuntat fogu! Ètimu srd.

apuntài 1 , vrb: apuntare 1 Definitzione istare firmu, arreare o ibertare chentza andhare a logu, mantènnere firmu, nau fintzes in su sensu de si arrempedhare, de no bòllere calecuna cosa Sinònimos e contràrios abarrai, afrimai, arreare Maneras de nàrrere csn: andhare a passu apuntadu = chentza cúrrere, dendhe tentu; apuntai is origas = allutai is origas, iscurtare cun atentzione meda; apuntai is ogus = abbèrrere bene sos ogros, abbaidare bene Frases is cruculeus si funt bolaus de una mata e apuntaus in s'àtera ◊ su pisedhu botosu no apuntat mai frimmu ◊ cussa musca, chi si apuntat dha cassu! ◊ bae a su marcadu ma no ti apuntes! ◊ bidesi un'upa manna e a s'istante apuntesi su passu ◊ tenemu sciníciu e no apuntamu in nisciunu logu! 2. mi seu apuntau po su dexi po centu ◊ no ndhe bogamus nudha si istamus apuntendhe donzi cosa! 3. su bentu isfadosu mi apuntat s'alenu in petus Ètimu srd.

apuntalài , vrb: apuntalari Definitzione pònnere puntales, puntedhos, a calecuna cosa po dh’aguantare inartada de terra, po no che orrúere Sinònimos e contràrios afrucaxai, apontedhae, impuntedhai, inforchidhare, trumpai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étayer Ingresu to buttress Ispagnolu apuntalar Italianu puntellare Tedescu abstützen.

apuntalàpis , nm Definitzione genia de aina po bogare sa punta a is lapis Sinònimos e contràrios acutzalapis.