A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aprumàe, aprumài, aprumàre, aprumbài aplumài

aprumítere , vrb: promíntere* Definitzione giare su foedhu, assegurare innanti, cun antibitzu, de fàere o de giare calecuna cosa Sinònimos e contràrios impromíntere.

aprummàu , agt Definitzione chi est grae meda, che prumu.

aprummonàdu , pps, agt Definitzione de aprummonare; chi est coment'e leau a prumones, ma de s'arrennegu, de su tzacu Sinònimos e contràrios afeladu, afelonadu / cdh. impulmunatu 2. fit aprummonadu ca su collocadore cun su podestade li aiant leadu su triballu.

aprummonài , vrb Definitzione nau de cosas de papare, essire coment'e prumone, unu pagu asciutas, passadas, prumonatza Sinònimos e contràrios abbortigare, acaramai, apistillonai Ètimu srd.

aprummonàre , vrb Definitzione giare o pigare carda, arrennegu meda, tzacu meda Sinònimos e contràrios aciumonare, afelonare, imprumonare Frases mi ndhe aprummonat solu a bi pessare a totu su male chi mi ant fatu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avoir du dépit, prendre la mouche Ingresu to make s.o. angry Ispagnolu enfadarse mucho Italianu fare stizza Tedescu jdn ärgern, sich ärgern.

aprumonitài, aprumonitàre apromunitài

aprupudhài aplopodhàre

aprupudhài 1 , vrb Definitzione fàere sa moida de s'abba (o de àteru deasi) budhindho, candho ndhe pesat su búdhidu a meda Sinònimos e contràrios abbrufulai, acrocuai, aggargalai, froculare, groggolare, gurgulliare Ètimu srd.

aprupudhaméntu , nm Sinònimos e contràrios cariamentu, carionzu Ètimu srd.

aprupudonàu , agt Definitzione chi istat bene de prupas, chi est grassu Sinònimos e contràrios imprupiu / ttrs. puipósigu Ètimu srd.

aprussierài , vrb Definitzione immalaidare de prussiera, de pruine, comente faet mescamente a is minadores.

aprussieràu , pps, agt Definitzione de aprussierai; nau de ccn., chi tenet neghe a prumones po sa prussiera chi portat Tradutziones Frantzesu silicotique Ingresu sick of silicosis Ispagnolu silicótico Italianu silicòtico Tedescu an Silikose leiden.

apuài, apubàe, apubài, apubàre , vrb Definitzione abbaidare e arrennèscere a bíere, fintzes cun paga lughe o atesu o a dónnia modu cun dificurtade, giustu coment’e candho totu su chi si podet bíere est una puba, una figura pagu crara, calecuna cosa chi no si biet e ne cumprendhet bene it'est; si narat fintzes in su sensu ebbia de bíere, abbaidare disigiandho Sinònimos e contràrios abbistare, assebeltare, illampiare, impubai / bídere Frases cussa luxixedha apenas si podit apubai ◊ apo apubadu un'iscritura antiga ◊ de atesu arrennesciat a apubai sa spéndula ◊ comenti orbescit si apubat su colori de is cosas ◊ no apubu nudha, sa vista mi est cumentzendi a mancai ◊ fut iscuriu che in buca ma apo apubau is porcos 2. fai chi su tzurpu apubit! ◊ su pastoredhu at apubau unu trunchedhu de ollastu liuru ◊ mi pòngiu innòi, chi mi apubint! ◊ sa màchina noa dha tenis giai apubada ◊ si cravat che unu lupu candu apubat su pistoni! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apercevoir Ingresu to perceive Ispagnolu divisar, ver Italianu scòrgere, avvistare Tedescu erblicken, sichten.

apubulàda , nf Definitzione gente a meda, aira, totu impare Sinònimos e contràrios afollamentu, apillada, atrepógliu, atrupamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu foule Ingresu crowd Ispagnolu muchedumbre Italianu fòlla Tedescu Menge.

apubulàre , vrb Definitzione bènnere gente meda, prènnere de gente, nau de unu logu Sinònimos e contràrios abbudronare, afiotulare, afollare, assaurrare, atrepillai, atropare, atrumare, atutinare, pobulare | ctr. ispobulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se presser Ingresu to crowd (together) Ispagnolu agolparse Italianu affollarsi Tedescu sich drängen.

apubusonàre , vrb Definitzione fàere a pubusone, a chirrione; su si achedhare in medas totus impare Ètimu srd.

apubusonàu , agt Frases sorgu tú, candu fiaus isposus, si pistàt che a su malladroxu, fut sèmpiri apubusonau in conca (A.Garau) Ètimu srd.

apudhàdu , pps Definitzione de apudhare 2. una pudha che fit apudhada subra de unu ratu de linna.

apudhài , vrb: apudhare Definitzione su si che artzare a su pudhàrgiu, a s’acorru de is pudhas, artzare a pitzu de calecuna cosa che is pudhas; andhare a in artu; su si crèdere meda, bogare atza che pudhu in mesu de pudhas Sinònimos e contràrios apiculai, apodhilare, apudhalzare / ampiai, alciare / alleporedhare, alleporizare, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare Frases ma càstia cussu caboni chi si est apudhau asuba de sa carrada! ◊ custa pudha fiat apudhada asuba de unu muntoni de òru… 2. sa nébida a mengianu de su Frumindosa si ndi apudhat a bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se percher, ragaillardir, remplir d'orgueil Ingresu to perch, to make proud, to make cocky Ispagnolu posarse los pájaros, engallarse Italianu appollaiarsi, ringalluzzire, insuperbire Tedescu sich niederkauen, eitel werden, stolz werden.