apuntalàri apuntalài
apuntaméntu , nm Definitzione logu e tempus chi si cuncordat po si pòdere bíere, atobiare, chistionare; s'atóbiu etotu / abarrai in a. = abbarrare o pònneresi de acordu Sinònimos e contràrios abbojamentu, abboju, azóviu.
apuntàu apuntàdu
apuntedhàda , nf Definitzione su apuntedhare Ètimu srd.
apuntedhadúra , nf Sinònimos e contràrios apuntedhada Ètimu srd.
apuntedhài, apuntedhàre apontedhàe
apuntedhàu , pps, agt Definitzione de apuntedhare; afrucagiau, chi dhi ant postu frucàgiu o puntedhu.
apuntédhu , nm: apuntellu, pontedhu* Definitzione orrugu matucu de linna, frucàgiu chi si ponet asuta de calecuna cosa, o a calecuna cosa, po dh’aguantare in artu, de no che orrúere; in cobertantza, praxere chi si faet a partzialidades / èssere de pagu apuntellu = de pagu agguantu (nau finzes de ccn.) Sinònimos e contràrios frucàrgiu, puntale, trumponi / acotzu 2. su títulu bi che l'at futidu s'àteru ca bi aiat indrúvigos e apuntellos pulítigos.
apuntellàre apontedhàe
apuntéllu apuntédhu
apuntínu , avb Definitzione
bene, cun precisione manna
Sinònimos e contràrios
aprobu,
benene
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere sas cosas a. = bene cun bene, bene meda, totu e cun pretzisione manna; andhare a. (nadu de una cosa) = istare o rúere bene meda a ccn., èssere própiu addata
Frases
su chi ses nendhe est giustu: arrejonas totugantu apuntinu ◊ tue leghes sos versos apuntinu ◊ totu si averesit apuntinu cantu narzesit su mastru ◊ cheret ammanitzare cosas meda e totu apuntinu
Ètimu
itl.
appuntino
Tradutziones
Frantzesu
parfaitement,
minutieusement
Ingresu
perfectly,
in minute detail
Ispagnolu
perfectamente,
minuciosamente
Italianu
perfettaménte,
minuziosaménte
Tedescu
perfekt,
peinlich genau.
apuntolzàre , vrb Definitzione púnghere a puntórgiu, a istrúmbulu, cricare de fàere mòvere, de fàere andhare Sinònimos e contràrios ispuntogliare, istrumbulai Ètimu srd.
apuntoradúra , nf Definitzione su apuntorai, singiale de atacu de maladia, male chi benit Sinònimos e contràrios apuntoramentu Ètimu srd.
apuntorài , vrb Definitzione bènnere calecunu puntore, ingòllere maladia, calecunu male Sinònimos e contràrios ammagagnare, ammaladiai, demare, ilmaladiare, inciacai, tunconire Frases apuntorau ti ses?! ◊ - At agatau otu brebeis mortas… - Apuntoradas? - Ma ita puntori… mortas allupadas! Ètimu srd.
apuntoraméntu , nm Definitzione su apuntorai, male chi benit, atacu de maladia Sinònimos e contràrios apuntoradura Ètimu srd.
apuntoràu , pps, agt Definitzione de apuntorai; chi at ingortu calecunu male, influentza, arrefreu forte / boxi de trumboni apuntorau = acatarrada, iscannia, sorrogada 2. seu apuntorada totu custas dis, portu unu tussi!…
apuntorgiadúra , nf Definitzione su apuntorgiai, cosingiadura lestra a puntos mannos; ifricidura Sinònimos e contràrios apuntórgiu, ifeltza, imbasta Ètimu srd.
apuntorgiài, apuntorgiàri , vrb: apuntroxai Definitzione tzapulare, cosingiare trastos bècios, fintzes ifricire Sinònimos e contràrios aciapuai, ammeditzare, ataparatare, atrapulai, tzapugnire / ifertzire 2. apuntorgiànt a pieghedhas is telos de sa fardeta e dhus apredànt cun contonedhos Ètimu srd.
apuntórgiu , nm Definitzione cosidura lestra a puntos mannos, ifricidura Sinònimos e contràrios apuntorgiadura, ifeltza, imbasta Ètimu srd.