apuinàda , nf Definitzione tanti de cosa chi cabet in su púngiu, in sa manu; unu tanti pagu precisu Sinònimos e contràrios farrancada, manada, punzigada Ètimu srd.
apuinàre , vrb Definitzione iscúdere, pigare a cropos de púngiu Sinònimos e contràrios abbuciconai, apugnigosai.
apúis apói
apulanicàre , vrb Definitzione fàere o cosire is polànias a is brutzos o in àteru tretu de su bestimentu Ètimu srd.
apuligàre , vrb Definitzione
pònnere sa puligada, istrínghere a forte cun is manos (o fintzes cun àtera cosa) a inghíriu de su tzugu
Sinònimos e contràrios
afogare,
aggangae,
aggrangugliare,
aggangulitare,
apistijare,
atuduxare,
martinicare,
strossai
Frases
s'àinu si est apuligadu cun sa fune
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
étrangler
Ingresu
to strangle
Ispagnolu
estrangular
Italianu
strozzare
Tedescu
erdrosseln.
apulliciàe , vrb Definitzione intrare o pònnere un'apertura in is pullícias, in is càncaros o grofales.
apulpuzàre , vrb: apurpuzare Definitzione fàere sa petza a orrugos, papare petza (pulpuzu) Ètimu srd.
apulsài , vrb: apurtzai Definitzione aprapidare, tocare su brúciu po contare is tochedhos o bàtidas de su coro, po averguare si su coro est andhandho Sinònimos e contràrios abbrusciare Ètimu srd.
apumentài apamentàe
apumiciài, apumitzàre , vrb: pumiciai* Definitzione
arrasigare, allisare cun pedra fúmiga, o pedra tosca o púmitza
Tradutziones
Frantzesu
poncer
Ingresu
to pumice
Ispagnolu
apomazar
Italianu
pomiciare
Tedescu
abbimsen.
apunciàe, apunciài , vrb: puntzare* Definitzione pònnere is púncias, firmare sa cosa cun is púncias Sinònimos e contràrios acioae, aciolai, aclavare, atacitai, imbullitare, intzoare 2. in barracu tenia cadiras de ortigu apunciadas a linna.
apuncionài , vrb Definitzione spuncionai, foedhare a unu po dhu cumbínchere a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios inciulai, ispuntogliare, ispuntzonare Ètimu srd.
apuncitàe, apuncitài, apuncitàre , vrb: puntzitare* Sinònimos e contràrios atacitai | ctr. ispuntzitare.
apuncíu Definitzione its, fadhina pro "apunciau"? Frases in su coru apunciu torrat s'illusioni de un'isperàntzia.
apunciudàe, apunciudài , vrb Definitzione
fàere a punta, bogare sa punta a calecuna cosa / apunciudau = chi est a punta meda (nau fintzes de monte, montigu)
Sinònimos e contràrios
acuciai,
apuntare,
arrodai 1,
immolare
2.
funt armaus cun s'arma apunciudada ◊ a s'orrocheto dhi at istichiu unu frustigu apunciudau po dhu fàiri a bardúnfula
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
appointer
Ingresu
to point
Ispagnolu
aguzar,
sacar punta
Italianu
appuntire
Tedescu
spitzen.
apundài , vrb Definitzione pònnere pesu a calecuna cosa (es. presciutu), apedrigare Sinònimos e contràrios intellai Ètimu its (pondus?)
apundhoràre , vrb: apunnorare Definitzione assicare, fàere pigare assíchidu, bundhos Sinònimos e contràrios acicai, apramare, asciuconare, asciustrare, ispramai, isprauriri Ètimu srd.
apungadúra , nf Definitzione su fàere pungas, punga etotu Sinònimos e contràrios fatúgiu Ètimu srd.
apungài , vrb Definitzione fàere vida metzana, istare in su bisóngiu, cun pagu cosa, istare a pungas Ètimu srd.
apungàre , vrb: pungare Definitzione fàere o pònnere pungas, punghedhas, fàere fatúgios Sinònimos e contràrios acisai, afatugiare, afaturai, ammaghiare, ammajarzare, imbrusciai Ètimu srd.