aproégliu , nm: aproerju, proégliu* Definitzione àteru númene, númene chi si ponet a befa Sinònimos e contràrios allomíngiu, annomíngiu, imparanígiu, impróveru, paradíciu, paranòmini, zistru Tradutziones Frantzesu surnom, dérision Ingresu nickname, derision Ispagnolu apodo Italianu soprannóme, diléggio Tedescu Spitzname, Spott.
aproendhàre abbrovendhàe
aproendhatógliu , nm Definitzione logu inue si ponet sa brovendha a is animales a papare Sinònimos e contràrios ammascadórgiu, mandhigadolza, papadòrgia, stadha.
aproendhínzu , nm Definitzione su aproendhare Sinònimos e contràrios aprovendhadura Ètimu srd.
aproennàre abbrovendhàe
aproérju aproégliu
aproerzàre aproegliàre
aprofetài, aprofetàre , vrb: aprofitai, aprofitare, prufetare Definitzione su ndhe bogare totu su bene possíbbile candho faet, bogare profetu, útile, no pèrdere s’ocasione bona; isfrutare is àteros o su dhis fàere dannu candho no si podent abbàlere o difèndhere Frases pecadore, e cale ispetas piús manna biadia si de custa morte mia oe no ti ndhe aprofetas? ◊ che so acurtzu a butega e ndhe aprofito pro mi leare cosa ◊ tocat a ndhe aprofitare como chi est tempus bonu, a ndhe collire s'olia, no iscontzet! ◊ diciosus totus cudhus chi de custa gràtzia divina si ant aprofitai!(G.Loi) 2. est aprofitendusindi, de mei! ◊ ti ndhe ses aprofitadu, de cussu pisedhu, ca ses prus mannu! ◊ deo l'apo posta in brios e àtere si ndh'est aprofetendhe! ◊ s'ammoradu l'aiat agatada sola e si ndhe fit aprofitadu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu profiter Ingresu to profit Ispagnolu aprovechar Italianu approfittare Tedescu benutzen, ausnutzen.
aprofitadòre , agt, nm: profitadore Definitzione chi o chie costumat a si ndhe aprofitare Sinònimos e contràrios aprofitosu, isocrau, speculeri Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu profiteur Ingresu profiteer Ispagnolu aprovechado Italianu profittatóre Tedescu Ausnützer.
aprofitài aprofetài
aprofitaméntu , nm Definitzione su si aprofitare de ccn. ca no tenet sa fortza o s'abbiléntzia de si difèndhere, fintzes su si aprofitare de su podere chi si tenet po torracontu personale pagu límpiu Tradutziones Frantzesu violence, spéculation Ingresu violence, speculation Ispagnolu violencia, especulación Italianu violènza, speculazióne Tedescu Gewalt, Spekulation.
aprofitàre aprofetài
aprofitósu , agt, nm Sinònimos e contràrios aprofitadore.
aprofítu , nm Definitzione su aprofitare Sinònimos e contràrios abbusu Frases su bisóngiu de is pòberos fut s'aprofitu de is propietàrios ◊ l'ant ispozau de totu, custu est un'aprofitu! Ètimu srd.
aprofundài, aprofundhàre , vrb: profundai Definitzione fàere prus fundhudu unu fossu, unu buidu; intrare prus aintru in is chistiones, cricare su fundhu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios afungai 1, afungurai, aprofundhire, indevucare Tradutziones Frantzesu approfondir Ingresu to deepen Ispagnolu profundizar Italianu approfondire Tedescu austiefen, vertiefen.
aprofundhíre , vrb Definitzione fàere unu buidu prus fundhudu; istudiare, cumprèndhere méngius una chistione, un'argumentu Sinònimos e contràrios afungurai, aprofundai, devucare, indevucare, istuvucare, tuvucare.
aprogherzàre aproegliàre
aproghilàre, aprogliài , vrb: aproigliai 1, aproillae, -ai, -are, aproliai, -are Definitzione bènnere o dipèndhere de calecunu àteru logu; lòmpere, torrare, recuire a domo, bènnere a próliu Sinònimos e contràrios acodie, acoltziare, acosiare, acostai, acostire, apriodhai, aprobiai, assortire / recoire Frases sa genti aproillàt de dónnia parti ◊ seus abetendidhu: ancora est a aprogliai! ◊ candu dhis est essiu s'ispédhiu de arramigai, ita nas ca funt aproliaus a domu? ◊ a bidha aproliaus a s'iscurigada, ca marraus po cantu est luxi ◊ ndi bit de dotoris aproliaus, innòi, si tzérriat agitóriu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu venir Ingresu to come Ispagnolu proceder, recogerse Italianu provenire Tedescu herkommen.
aproigliài , vrb Definitzione su si fàere o furriare a matéria, nau de una fruschedha o àtera essidura Sinònimos e contràrios apostemai, impostemai, insangiai, maltzire.
aproigliài 1, aproillàe, aproillài, aproillàre, aproliài, aproliàre aproghilàre