A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apróliu , nm Definitzione su bènnere, dipèndhere de un'àteru logu / gi est apróliu a pinnigu!… = est atesu meda Sinònimos e contràrios apróviu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu provenance Ingresu origin Ispagnolu procedencia Italianu arrivo, proveniènza Tedescu Ankunft, Herkunft.

apromunitài , vrb: aprumonitai, aprumonitare Definitzione ingòllere prummonite, immalaidare de prummonite fàere a prummonite; fàere arrennegare, giare arrennegu, tzacu Sinònimos e contràrios aprummonare Frases is crabas si furiant apromunitadas e nd'iat mortu puru (M.Congiu). 2. si est aprumonitadu po sas duas peràulas chi dhi apo nadu (Z.Porcu) Ètimu srd.

aprontàda , nf Definitzione su aprontare; su si giare a bíere o essire de botu, totinduna; su pigare a unu a face manna, comente faent is prontudos, is isfacios Sinònimos e contràrios improntada, improvisada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se montrer brusquement Ingresu surprise Ispagnolu aparición repentina Italianu comparsa improvvisa, improvvisata Tedescu Auftauchen, Überraschung.

aprontadúra , nf Definitzione su aprontare, ammanitzare Sinònimos e contràrios ammanionzu, ammanitzu, apariciamentu Ètimu srd.

aprontài abrontài

aprontài 1 , vrb: aprontare Definitzione tènnere prontu, atza, su si abbogare Sinònimos e contràrios abbogai, arriscai, atrevire Frases no mi potzu aprontai a dhu fuedhai! Ètimu srd.

aprontaméntu , nm Sinònimos e contràrios ammaniada, preparamentu.

aprontàre aprontài 1

aprontàre 1 abrontài

aprontínzu , nm Sinònimos e contràrios ammanionzu, apariciamentu aprontadura Ètimu srd.

apróntu , nm Definitzione muru de làcana in mesu de duas propiedades, muru de mesu Sinònimos e contràrios afrontatzione, làcana, líbide, trèmena Terminologia iscientìfica srr.

apróntu 1 , nm, avb Definitzione su aprontare, cosa aprontada; a prontu, candho e in su mamentu chi dhue bolet o serbit Sinònimos e contràrios ammanitzu, ammàniu 1 / improntu Frases at fatu s'aprontu de sas cartas po su cojubiu 2. ses istadu sèmpere a s'aprontu de ti sacrificare pro su mere ◊ balet cant'e unu bene una peràula giusta betada aprontu Ètimu srd.

apròpe apròba

apropiadúra , nf Definitzione su apropiare Ètimu srd.

apropiài, apropiàre , vrb rfl Definitzione su si fàere mere de calecuna cosa angena, prus che àteru a poderiu, a prepoténtzia Sinònimos e contràrios apobidhai, apoderai 1, impobidhai, impoderare.

apropodhài, apropudhài, apropudhàre aplopodhàre

aproposiàu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet o sufrit sa proposia, s'abbussinu Sinònimos e contràrios abbussinedhau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hydropique Ingresu dropsical, hydropic Ispagnolu hidrópico Italianu idròpico Tedescu wassersüchtig, Wassersüchtige.

aprossimàre , vrb Definitzione essire príngia, nau de fémina Sinònimos e contràrios imprignare, improssimare, ingrabidare.

aprotzessàre , vrb: processai* Definitzione fàere su processu, su dibbatimentu in tribbunale a un'acusau Frases no mi ammento su motivu chi l'ant aprotzessadu.

apróu apróbu